Anna Moilanen: “M’és impossible mantenir-me’n al marge quan veig un problema”

PalmaAnna Moilanen se sent en l’obligació de justificar la seva experiència, molt lligada a Unicef i a les ONG. La sessió plenària del seu nomenament va quedar marcat pel vot en contra de Som Palma, que li retreu haver estat proposada pel PP i perquè considera que el seu perfil no encaixa amb el càrrec.

Esperàveu topar-vos amb crítiques tan prest?

M’hauria agradat que m’haguessin conegut per poder fer aquestes crítiques, perquè no són certes. Som veïna de Palma des de fa 32 anys, he estat activista a escala municipal des que vaig arribar a Mallorca. D’altra banda, reconec el compromís del ple de l’Ajuntament amb la societat per haver arribat a un consens amb el meu nomenament. Crec que podem donar-nos l’enhorabona entre tots i, sobretot, a la ciutadania de Palma. Per descomptat que a mi, igual que als altres, a excepció de Som Palma, ens hauria agradat un acord complet.

Us critiquen perquè sou massa diplomàtica, poc activista... Estau preparada per defensar el ciutadà davant l’Administració?

Em va honrar que pensassin en mi, perquè va venir totalment de sorpresa, i sí, em vaig prendre un temps per pensar si realment el meu perfil corresponia al que exigeix la figura del defensor. Per a això havia de conèixer el reglament i el que es demanava. I, en efecte, després de repassar la meva trajectòria de 30 anys aquí a Palma, doncs vaig veure que com gairebé tot havia confluït. Això és un resultat de tota aquesta experiència que he acumulat, d’haver treballat des d’associacions socials i cíviques a favor dels drets de la ciutadania. He estat sempre, fins i tot sense adonar-me’n, defensant els drets de les persones més vulnerables, tant des de la meva feina com també com a coordinadora d’Unicef a Balears i des de l’associació de pares i mares. Tenc una filla adoptada a Palma i conec de molt a prop els problemes que se’ls presenten, a les persones amb discapacitat.

Tot això creis que us ajudarà...?

Sí, i moltes coses que no se saben. Quan vaig arribar a Palma, per desconeixement, vaig viure un temps en un dels 34.000 habitatges que hi ha a Balears que està en situació irregular. És una zona propera a Son Reus i jo vaig ser una de les persones que vàrem muntar una associació de lluita contra la construcció de la ciutat dels fems. Sí, he estat al carrer, conec la realitat del carrer i és el que, personalment, encara que em fa vergonya parlar de mi, m’honra. Crec que sempre he estat activista, ja a la meva terra, a Finlàndia, i ho he estat aquí. M’és impossible mantenir-me’n al marge quan veig que hi ha un problema en el qual puc involucrar-me per solucionar-lo.

Tindreu els recursos que necessitau?

Hem de fer un inventari dels recursos que hi ha. Les condicions que jo he acceptat com a defensora a temps complet vénen per reglament. De fet, ha sortit publicat el que jo havia de cobrar i jo no en tenia ni idea, me n’havia mantingut al marge. M’han dit que cobraré el mateix que un regidor a l’oposició. Cadascú que en tregui les seves conclusions. Un regidor representa un determinat nombre d’habitants. En el meu càrrec, pretenc representar els 400.000 habitants de Palma, però aquesta no és la meva motivació per haver acceptat el càrrec....

Quatre anys sense defensor... Què fareu per publicitar l’Oficina?

Jo crec que no només el ciutadà s’ha d’acostar a nosaltres. Esper poder disposar dels recursos suficients per apropar-nos a la ciutadania, a les entitats socials, a les associacions de veïns i, sobretot, a aquests sectors vulnerables que no poden sortir de les seves zones. Tenim molta població gran en una situació de risc d’exclusió social, marginal; tenim una població amb discapacitat que no pot venir aquí o que no sap acostar-se al Consistori, als serveis, als drets que tenen... M’agradaria poder tenir els recursos per poder apropar-nos a aquests sectors.

Us plantejau actuar d’ofici?

Si l’Oficina detecta que realment s’estan vulnerant els drets i llibertats de la ciutadania, d’una manera legítima ho pot fer i és un recurs que tindrem en compte. Perquè si els sectors vulnerables no saben que tenen aquesta eina, crec que és el deure moral de l’Oficina acostar-se a la ciutadania.