Una anàlisi de sang detecta l’Alzheimer abans dels símptomes
Sant Pau codissenya un test tan fiable com la neuroimatge o les puncions lumbars
BarcelonaDetectar l'Alzheimer, fins i tot en estadis precoços de la malaltia, és possible fent servir únicament una mostra de sang. Així ho constata una investigació internacional en què ha participat l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau i que ha culminat amb la creació d'un test que busca la proteïna tau fosforilada 217 (p-tau217), un biomarcador neurodegeneratiu que s'acumula en grans quantitats i s'allibera a la sang fins i tot abans dels primers símptomes. Segons els seus creadors, aquesta prova té una precisió d'entre el 90% i el 95% i la seva fiabilitat és comparable a la d'altres proves com les neuroimatges o les puncions lumbars, però és molt menys invasiva.
El desenvolupament d'aquesta eina s'ha publicat aquest dimarts a la revista JAMA Neurology i, segons els investigadors, incorporar-la a la pràctica clínica podria reduir fins a un 80% la quantitat de proves addicionals que es demanen per confirmar la presència de la malaltia. L'estudi va recollir les mostres d'un total de 786 participants amb una mitjana d'edat de 66 anys.
El processament de les mostres es va fer a Suècia i els resultats van validar que l'ús del test proporcionava informació acurada de la situació cerebral dels afectats, ja que la p-tau217 se segrega a la sang des d'estadis molt primerencs i els nivells augmenten a mesura que la malaltia també progressa i, per tant, s'agreugen els símptomes i el deteriorament cerebral.
Amb aquestes dades, diuen els investigadors, serà possible perfilar quins malalts es poden beneficiar més de nous tractaments com el lecanemab, un anticòs monoclonal que alenteix el deteriorament cognitiu i que espera rebre l'aval de l'Agència Europea de Medicaments (EMA) aviat. L'investigador del Grup de Neurobiologia de les demències a l'Institut de Recerca Sant Pau i responsable de la plataforma de biomarcadors de la Unitat de Memòria del Sant Pau, Daniel Alcolea, assegura que “de tots els biomarcadors que s'estan estudiant actualment, aquest és el que ha donat més bons resultats”.
Millor avaluació
Fa uns anys, l'única possibilitat de detectar aquesta malaltia neurodegenerativa era l'estudi post mortem del cervell. Amb el temps, s'han anat incorporant la ressonància magnètica, l'exploració per tomografia computada (TC) i les neuroimatges per tomografies per emissió de positronesi (PET). Però totes tenen un cost elevat. També han tingut protagonisme les anàlisis de líquid cefalorraquidi que, a través d'una punció a la part inferior de la columna, poden confirmar o descartar si el deteriorament cognitiu és causat per l'Alzheimer. Al líquid cefalorraquidi (que envolta el cervell i la medul·la) es poden mesurar senyals importants de la neurodegeneració, com són la proteïna beta-amiloide i la proteïna tau, amb una fiabilitat del 90%. Ara bé, té un abast limitat perquè és una tècnica molt invasiva, que requereix la sedació del pacient.
Ara la recerca està orientada a trobar biomarcardors en sang que permetin fer el diagnòstic de l'Alzheimer d'una forma menys agressiva per a l'afectat. Com que amb aquestes anàlisis de sang també es pot seguir l'evolució de la malaltia, es podrà comprovar com funcionen els tractaments. “Aquests resultats posen en relleu la importància de la p-tau217 com una eina de cribratge inicial per al deteriorament cognitiu”, conclouen els investigadors.
L'investigador i director del Servei de Neurologia del mateix hospital, Alberto Lleó, assegura en un comunicat que “la implementació d'aquest tipus de prova podria millorar significativament l'avaluació clínica i el reclutament d'assajos clínics, així com facilitar la gestió dels pacients i proporcionar accés oportú a teràpies modificadores de la malaltia”.
