Ana Obregón fa la posa de l'estiu a Mallorca amb la seva filla-neta Anita: "És un clon del seu pare"

PalmaAna Obregón ha tornat a fer la posa d'estiu a Mallorca a la portada de la revista Hola!amb Anita, la seva filla-neta de dos anys i cinc mesos nascuda de l'esperma congelada del seu fill difunt. Cinc anys després de la mort d'Aless, l'actriu i biòloga obre les portes d'El Manantial, la residència familiar a la Costa dels Pins que els seus germans i ella tenen a la venda. "Em fa moltíssima pena que es vengui aquesta casa. Serà difícil i dur, però entenc els meus germans. És difícil mantenir una casa tan grossa i, sobretot, amb una càrrega emocional tan enorme. Es diuen massa coses sobre la venda perquè no hi ha res a dir. Ha vingut gent de fora a veure la casa; espanyols, cap. Estam estudiant diverses ofertes. Però aquest estiu volíem ser tots aquí!", assegura a l'entrevista que acompanya el reportatge fotogràfic als jardins i piscina de la mansió. "Què faré els estius amb Anita? Cercar un altre lloc! A mi m'agradaria Mallorca, perquè és com la meva segona casa, però també estic molt enamorada del nord, per exemple, Cantàbria...", diu sobre un futur sense El Manantial.

Durant la conversa, Obregón relata amb detall la vida quotidiana amb la seva filla-neta entre banys, passejos i visites al metge. "És molt alta, pesa 17 quilos i duu talla de quatre anys. Li dic 'Anita Dinamita', com m'anomenaven a mi a la universitat. Té més energia que el seu pare –i en tenia molta– i jo junts. Anita és un miracle; em mira i sembla que ressuscitàs a través dels seus ulls", diu sobre la nina, i parla d'afrontar la duresa de les nits, de les ganes de dedicar temps a si mateixa i de la necessitat de no perdre de vista la salut per al benestar de la petita. "La duc al pediatre cada tres o quatre mesos. La meva germana em diu que m'excedesc, però crec que és lògic i humà. Anita és l'única cosa que tenc en el món i no vull que li passi res. Necessit una hora per adormir-la, però és el meu moment meravellós del dia. Em tomb amb ella al llitet, li pos música relaxant i li cont contes. Quan fa sonar el piano, ens demana aplaudiments. No sé el que serà, però crec que anirà més per a actriu que una altra cosa", relata a la seva revista de capçalera.

El text revela que la casa familiar al costat del mar és una memòria viva del fill i, alhora, una decisió difícil vendre-la per avançar cap a nous estius. "Aquesta casa representa molt de la vida dels meus pares i del meu fill", assegura durant una conversa en la qual també comparteix la seva visió sobre el dolor: "El dol canvia quan és per un pare, una mare... però per un fill, el dol no canvia mai. El meu fill ens va demanar que, passàs el que passàs, miràssim el cel cada dia a les nou de la nit i que diguéssim: 'Que Déu et beneeixi, Aless'".

Quocient d'intel·ligència

A més, Obregón explica com, cada dia, parla amb Aless –que va morir de càncer fa cinc anys– i explica a Anita històries del seu pare per mantenir-ne viu el llegat. Justifica així la seva decisió de fer servir un ventre de lloguer amb l'esperma d'Aless i tenir Anita: "Vaig heretar del meu pare un quocient d'intel·ligència alt, i algú amb aquest quocient d'intel·ligència no pren una decisió tan important en la seva vida sense meditar-ho molt. Ho vaig meditar durant dos anys". També revela les decisions professionals recents, sempre prioritzant el temps amb Anita i la responsabilitat de criar una nina de dos anys, quan ella en té 70. "De l'única cosa que em penedesc en la vida és de totes les hores que vaig treballar en lloc d'estar amb el meu fill. No em penedesc de res més. Ara no em vull perdre res d'Anita. Algú em va demanar que com m'agradaria que em recordassin, i vaig dir: 'Com la dona que va viure intensament, que va morir amb el seu fill i que va ressuscitar amb la seva neta'".