Els veïns, amunt i avall per protegir propietats i animals

AndratxLa carretera entre Andratx i Estellencs, un dels punts més conflictius de la jornada d'ahir pel que fa a l'avanç del foc, oferia a l'horabaixa un espectacle desolador. Erm, calcinat, arrasat, negre. Les parets verticals de pinar, ara pinar cremat, havien deixat caure pedres i terra cremada damunt la carretera. El tragí dels cotxes de bombers, d'emergències i d'efectius de l'exèrcit contrastava amb el paisatge lunar, mort, silenciós, que ha deixat el pas del foc.

Al pla de l'Evangèlica, un veí accedia ahir horabaixa per primera vegada a la seva finca per comprovar si els seus animals, dos cavalls i algunes cabres, continuaven vius i s'havien pogut salvar de les flames. Excitat, entre l'emoció de veure que els cavalls eren vius i la desolació de comprovar que el foc se li havia menjat tota la finca, Sebastià cridava els cavalls per poder veure'ls de prop i comprovar que estaven sans i estalvis. "Les gallines han fugit", es lamentava, mentre no se'n podia avenir del que veien els seus ulls, amb la mirada perduda.

Darrere el pla, al coll dels Coloms, Joan Castell, president de la Cooperativa Agrícola d'Andratx, havia ajudat una família a salvar alguna part del terreny de la seva finca de la devastació. Castell es mostrava molt crític amb l'actuació de l'operatiu d'emergència: "Hi he telefonat un grapat de vegades, però des de l'112 no m'han fet cas fins que no els he dit que el foc estava a punt d'afectar una casa".

Una queixa constant entre els afectats per les flames és que "no s'ha escoltat la gent que coneix el territori". "No s'han deixat aconsellar gens. No han volgut escoltar la gent del poble i això no té nom, perquè coneixem el terreny des que nasquérem", exclamava.

La inquietud dels veïns desallotjats o afectats per l'incendi era ahir manifesta i els efectius de la Policia Local es veien amb feines per contenir els nervis d'alguns que volien arribar a ca seva per comprovar l'estat de les coses o si hi havia animals ferits o necessitats. Al carrer de Barcelona, un dels que ja es tallaren divendres, molt a prop de l'origen de l'incendi, hi havia la família de Puri Luque, que esperaven impacients el seu marit, Biel Pujol, i el seu fill, que havien anat fins a la casa. Just aquest divendres, havien arribat a la finca una parella d'alemanys per passar uns dies a l'illa. Foren ells mateixos els que avisaren el matrimoni que les flames estaven a punt d'arribar a l'habitatge. Ara, Juergen Fleischer i la seva dona es dirigeixen cap a Llubí, després d'haver passat la nit de divendres en un hotel de Sant Elm "sense poder dormir ni un segon" perquè el foc també els va perseguir fins allà. Mentrestant, Puri Luque es lamentava amb resignació que "sortírem amb el que duim posat a damunt, i amb el que duim posat continuam".

Del mateix carrer de Barcelona, uns veïns baixaven un aset de poc més d'un any amb cremades importants arreu del cos. La família era propietària de dues bísties, tot i que només en pogué salvar una.

I en tot aquest recorregut, acompanyaven l'ansietat i els nervis l'olor de la devastació, la pudor del fum, que ho impregnava tot.