Els ametlers de secà desapareixeran del paisatge de les Balears: "D'aquí a cinc anys no en quedarà ni un"
Fa 30 anys hi havia gairebé 65.000 hectàrees d'aquest cultiu a Mallorca i ara només en queden 7.000
"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".
Aquest arbre se sembrava a les Balears antigament perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost molt alt de manteniment. Això s’ha revertit d’ençà que el canvi climàtic ha afavorit la manca de plogudes i d’hores de fred al camp, la qual cosa fa que s’hagi de treballar i cuidar més la terra per obtenir-ne resultats. A tot plegat s’hi afegeix la Xylella, un bacteri que obstrueix els vasos per on circula la saba. Això impedeix que l’aigua i els nutrients arribin a les fulles i comporta una pèrdua de producció i fins i tot la mort de l’arbre.
"El paisatge dels ametllers en flor al gener i febrer s'ha acabat a conseqüència del canvi climàtic. Els ametlers en secà que queden es moriran i no se'n faran noves plantacions perquè no són viables econòmicament ni en un context de Xylella i de fenòmens meteorològics adversos", ha subratllat. Juan ha indicat que, malgrat la pèrdua d'aquestes explotacions, les hectàrees que abans ocupaven els ametlers ara estan plenes de massa forestal i ha recordat que el Govern atorga ajudes de fins al 75% per als costos d'implantació de les plantacions en regadiu.
En els darrers quatre anys ha augmentat un 45% la superfície d’ametlers en regadiu a les Balears, segons dades de la Conselleria d’Agricultura. Aquest increment es deu a la resistència d’aquest cultiu davant la Xylella i al fet que té les anyades més regulars que el de secà. Tot plegat fa que els agricultors apostin per aquesta modalitat de cultiu.