Ambulàncies noves, desmuntades i que dormen al ras: "La medicació es cristal·litza"

PalmaDe les 130 ambulàncies de transport programat que l’IB-Salut va adquirir a través d’un lloguer per substituir la flota antiga, 55 s'han hagut de desmuntar perquè superaven els 3.500 quilograms, el pes màxim permès pel carnet B que tenen la majoria de conductors i tècnics. Aquests vehicles han perdut rampes hidràuliques, que permeten pujar cadires de rodes, i també alguns seients. “És com si fossin taxis que duen gent d’un lloc a l’altre perquè, idealment, només permeten pujar-hi persones que no tenen cap problema físic”, explica Vicente Nadal, delegat d’UGT a Gestió Sanitària de les Illes Balears (GSAIB) a Eivissa i Formentera. Per conduir vehicles de més de 3.500 quilograms es requereix el permís de tipus C, el qual el 80 % de la plantilla de serveis programats no té.

A Eivissa, a més del problema tècnic, moltes ambulàncies, tant les programades com les urgents, dormen al ras, exposades al sol, a la pluja i, fins i tot, a inundacions. "A l'hivern la medicació i el sèrum es cristal·litzen. I a l'estiu, la cabina agafa temperatures d'entre 45 i 50 graus. La medicació es deteriora també per la humitat", denuncia Nadal.

La diputada socialista i exconsellera de Salut, Patricia Gómez, explica com s’ha arribat a aquest punt, amb una part de la flota que s'ha hagut de desmuntar. L’any 2023, les ambulàncies en servei acumulaven molt de rodatge. “Nosaltres vàrem deixar un concurs fet i adjudicat. Quan va arribar el nou Govern, d’un dia per l’altre, es va anunciar la rescissió del contracte”. “Han trigat dos anys a fer el nou concurs per adquirir 246 ambulàncies, entre les programades i les destinades a serveis urgents. S’han adjudicat en modalitat de lloguer per 56 milions d’euros, amb un cost mensual de 800.000 euros”, exposa Gómez. L’ARA Balears ha contactat amb l’IB-Salut per conèixer la seva posició sobre els temes tractats en aquest reportatge, sense rebre cap resposta.

El desmuntatge de les ambulàncies impacta de ple en la dinàmica del servei. “Els vehicles estan configurats amb seients fixos que impedeixen instal·lar-hi cadires de rodes amb normalitat. Això genera situacions complicades, com, per exemple, en casos en què els tècnics van a recollir un pacient i se’l troben marejat, dèbil o amb necessitat d’una llitera i no el poden traslladar, perquè el vehicle no està adaptat. Si necessita cadira de rodes i l’ambulància no té rampa, no el poden pujar”, exposa l’exconsellera. Les queixes de pacients per trasllats que no es fan o que es cancel·len es multipliquen.

Ambulàncies assolellades

A aquesta situació operativa s’afegeixen problemes d’infraestructura, especialment visibles a Eivissa. Una part important de les ambulàncies dorm a l’aire lliure, a dependències, per exemple, de l’antic edifici de l’Hospital de Can Misses. “A l’estiu s’assolellen i això és horrorós, perquè les ambulàncies estan plenes de material mèdic, sèrums… I a l’hivern tampoc no va bé, perquè també es fan malbé”, denuncia Nadal. A Can Misses hi ha una zona d’aparcament amb sostre, però quan plou s’inunda, com es pot veure al vídeo que encapçala la notícia. “Els cables per carregar les ambulàncies i el material electromèdic estan a terra i es mullen. És perillós”, explica. “Al Centre de Salut de Vila els cables també pengen”, afegeix el delegat.

La manca d’aparcament adequat fa que els vehicles sanitaris s’estacionin “allà on poden”, des de zones annexes als hospitals fins a places reservades per a cotxes particulars, cosa que en dificulta també la càrrega i la dels materials electrosanitaris. El delegat denuncia que, pel que fa a les infraestructures, GESAIB passa la pilota al 061 i no se'n fa res. Mentrestant, bona part de les ambulàncies —tant les plenament operatives com les desmuntades— dormen al ras. “Si havien de durar sis anys, en duraran dos”, sentencia Nadal.

Tres models

A Eivissa hi ha 15 ambulàncies de transport programat. D’aquestes, tres són del tipus A (amb seients i llitera) i tres del tipus C (amb seients i rampa hidràulica). La resta, segons Nadal, “són un invent de la Conselleria”. Les han anomenades de tipus B i només tenen seients perquè se’ls han retirat les rampes. N’hi ha nou.

Per molt que es llevin rampes, les necessitats del servei no canvien. “Hi ha sobrecàrrega, especialment en les de tipus C. Els pacients han d’esperar entre 13 i 15 hores. Des de Palma s’ha donat ordre de no cancel·lar les sessions de diàlisi, que són prioritàries, però sí que s’anul·len les rehabilitacions. Això afecta, per exemple, pacients que han patit un ictus i que necessiten rehabilitació diària. Si passen dies sense que el pacient rebi atenció, es produeixen complicacions”, exposa Nadal.

Els professionals intenten compensar les mancances del transport en la mesura de les seves possibilitats. Així, sovint opten per pujar els pacients per les portes laterals, amb l’inconvenient que l’esglaó és alt i l’accés es complica per a persones amb mobilitat reduïda o d’edat avançada. A la manca de rampes s'hi suma el fet que només tres vehicles tenen llitera. “En l’anterior licitació totes les ambulàncies, tret de tres, en tenien, i ara s’ha invertit”, denuncia UGT.