Els alvocats produïts a les Balears es mengen a Alemanya
Aproximadament el 75% de la producció de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller s’exporta a Europa
PalmaSembla que els pagesos de les Illes varen preveure que les torrades amb alvocat esdevindrien un berenar bàsic a molts de països: a la vall de Sóller fa gairebé vint anys que s’hi sembren alvocaters. Davant la necessitat de diversificar els cultius i gràcies a l’increment de la demanda d’alvocat, els pagesos de la zona varen apostar per aquest cultiu tropical. Fins i tot, n’hi ha que han arrabassat tarongers i els han substituït per alvocaters, amb un fruit que es ven més car que la taronja. A més, madura una vegada que l’han collit, la qual cosa fa que no sigui tan urgent collir-lo com una taronja, perquè es manté verd a l’arbre. A Mallorca hi ha actualment 22,25 hectàrees d’alvocaters en regadiu i a Eivissa, 8,32, principalment de les varietats Hass (la més comercialitzada a escala mundial) i Bacon. Bona part dels alvocats illencs es mengen a Europa, sobretot a Alemanya.
L’alvocater sobreviu a les Balears perquè els hiverns de cada vegada són més càlids a causa del canvi climàtic, una condició essencial per al creixement d’un cultiu que no suporta les gelades. A Xile, un dels principals productors d’alvocats del món, els sembren a finques que estan entre 1.000 i 2.500 metres del nivell de la mar, on fa un clima més adequat per al desenvolupament de la planta. En canvi, “a la vall de Sóller en podem sembrar perquè de cada vegada el clima és més subtropical”, explica el president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual. El cultiven en una terra argilosa que manté la humitat. Hi ha municipis de les Illes on no se’n poden sembrar perquè o bé estan a la costa o bé perquè tenen una terra que absorbeix l’aigua molt aviat.
El clima dels municipis d’interior de les Balears afavoreix la producció d’aquest cultiu. Tot i això, els alvocaters necessiten aigua per créixer, un bé escàs a les Illes –pobles com Esporles han aplicat restriccions d’aigua potable per sequera. “Si no tens aigua, no en pots sembrar de cap manera”, assegura Pere Joan, que fa 10 anys que en cultiva. L’alvocater en consumeix entre 6.300 i 6.880 m3 per hectàrea, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. La dotació hídrica per als cítrics és de 6.000 m3 per hectàrea, una xifra que els productors consideren “pràcticament igual” a la quantitat d’aigua que consumeixen els alvocaters. Tot i això, alguns d’ells han reconegut a l’ARA Balears que “sembrar un arbre tropical a unes Illes pràcticament desèrtiques és una animalada”.
On acaben els alvocats balears
Aproximadament el 75% de la producció d’alvocats de la Cooperativa de Sant Bartomeu s’exporta a Europa a través de Fet a Sóller, una empresa de propietat alemanya, que cada any n’envia entre 7.000 i 9.000 quilograms (els compra a la Cooperativa i també a petits productors), segons les dades que ha facilitat l’empresa a l’ARA Balears. Entre tots els socis de l’entitat agrícola en produeixen una mitjana de 10.000 quilos l’any, 7.500 dels quals s’exporten. La resta es ven a les botigues de la Cooperativa. Segons detallen fonts de Fet a Sóller, “el 90% s’exporta a Alemanya, però també s’envia a França, Bèlgica, Àustria i Luxemburg, entre d’altres”. Fonts del sector primari expliquen que els alvocats es venen a aquesta empresa a entre dos i tres euros el kg i a la pàgina web de Fet a Sóller el producte es ven a 8,45 el kg.
L’empresa, que es dedica en bona mesura a la venda online, va començar a exportar alvocats el 2013, uns 2.500 quilos. Fonts de Fet a Sóller expliquen que, “des de fa un parell d’anys, s’ha incrementat la demanda d’alvocat gràcies al valor nutricional d’aquest producte”. En el mateix sentit, afegeixen que “les modes també han fet el seu camí”. L’empresa té un magatzem logístic a Alemanya, cap on envia alvocats gairebé cada setmana, i allà s’encarrega d’empaquetar-ne les capses i distribuir-los al client final. Els envien des de Mallorca amb camions amb altres productes, entre ells, la fruita fresca. “Els alvocats representen aproximadament el 2% del que exportam”, asseguren. Per altra banda, fonts del sector primari apunten que hi ha empreses exportadores de les Balears que “tenen amistat” amb multinacionals i, per això, empren els seus camions per transportar-hi els alvocats. “És una manera d’aprofitar els viatges i també de minimitzar els costos”, diuen.
Els alemanys i els residents d’altres països europeus reclamen aquest producte de les Illes i d’altres com les taronges i el vi, perquè “valoren d’on venen, estimen Mallorca i s’interessen per la nostra cultura”, diu el productor i membre de la Cooperativa de Sóller Pere Joan. És conscient que els illencs no consumeixen tot el producte local que voldrien “perquè no hi ha doblers i no els queda més remei”. Joan fa referència al preu que ha assolit l’habitatge a les Balears i als sous que, segons apunta, “no són els mateixos” que a altres països europeus. Les xifres ho evidencien: a Alemanya un ciutadà cobra de mitjana 63.288 euros, quasi el triple que un illenc, que en guanya 23.126.
Altrament, la demanda europea d’alvocats no atura de créixer. Segons dades de l’Organització Mundial de l’Alvocat (WAO) el volum d’alvocat que es va consumir a Europa el 2024 va incrementar un 13,2% en el darrer any. Per això, la producció també creix i Joan ho adverteix: “Quan tothom tingui alvocat el preu baixarà i ja l’haurem feta”.