Joan Mas Font: “Als estudiants britànics de català els dic que el turisme té una cara fosca”

PalmaFa set anys que Joan Mas Font és lector de català a la Universitat de Liverpool, on fa classes de llengua i cultura catalanes. Hi va arribar amb l’Institut Ramon Llull i ara ja n’és professor permanent. Està molt satisfet de viure i fer feina al Regne Unit, però en un futur indeterminat vol tornar a Mallorca. Ha vingut a passar les festes de Nadal amb la família.

Què en saben de les Balears els vostres alumnes del Regne Unit?

— Des del primer dia de classe, els dic que som mallorquí i que la meva llengua habitual i familiar és el català. Això els sorprèn, perquè la majoria d’estudiants just relacionen el català amb Catalunya i Barcelona. Una de les primeres coses que els don a conèixer és el domini lingüístic de la llengua, que inclou les Illes Balears. També els dic que tots els catalanoparlants són bilingües i que sabem expressar-nos en castellà. Els meus alumnes cursen un grau que es diu Estudis Hispànics, que més o manco es correspon amb uns estudis de Filologia Hispànica. Com a segona llengua i cultura, han de triar portuguès, català o euskera.

Quin d’aquests idiomes té més ‘clients’?

— Hi ha més estudiants que es decanten pel portuguès, perquè deuen considerar que els ofereix més oportunitats que no el català o l’euskera. Així i tot, però, n’hi ha molts que fan català com a segona llengua. Un dels reclams és que els estudiants de graus lingüístics del Regne Unit estan obligats a cursar el tercer curs a l’exterior, en una de les universitats amb conveni. N’hi ha molts que trien una universitat del domini lingüístic català. La Universitat de Liverpool va ser la primera del Regne Unit, en la dècada del 1920, a implantar estudis catalans. Això va ser gràcies a l’hispanista Edgar Allison Peers, que va impulsar que al seu departament també s’ensenyàs català i portuguès. Un dels lectors de català més cèlebres que hi ha hagut a Liverpool va ser el crític literari Joan Triadú als anys 40 i 50.

Què suposa per a l’autoestima dels catalanoparlants ensenyar la llengua a l’estranger?

— Home, la veritat és que sorprèn més als catalanoparlants que s’ensenyi català a fora que no als estudiants dels països estrangers. Com dic, al Regne Unit s’ensenya català d’ençà dels anys vint del segle XX i ningú no s’estranya de res. Allò que per ventura ve de nou és que, en alguns països europeus, hi ha més facultats on s’ensenya català que no a les zones no catalanoparlants de l’estat espanyol. En el meu cas personal, jo pas molt de gust de fer feina com a professor de català a Liverpool, perquè la meva feina no només consisteix a ensenyar llengua, sinó també donar a conèixer un entorn cultural determinat. Per això, jo sempre estic en contacte amb el que passa aquí, a les Illes Balears, per poder-ho explicar als meus alumnes. Una part de la meva feina és transmetre que Mallorca no és només una destinació turística de sol i platja, sinó que és un territori on passen altres coses.

—

Hi ha comportaments excessius a Liverpool semblants als de Magaluf?

— Jo diria que els excessos dels britànics no són exclusius de Magaluf i que en major o menor mesura també se’n donen a qualsevol ciutat universitària britànica, com és Liverpool, on hi ha tres universitats. Jo els intent fer entendre que a les Balears no és estiu tot l’any i que el turisme té molts de caires que no sempre són positius, que també té una cara fosca. Els parl de la precarietat laboral i de les conseqüències que una economia turística té en el territori i el medi ambient de Mallorca. Aquest aspecte de la meva feina, és a dir, tractar la sostenibilitat en un context de classes de català per a estrangers, és la meva aportació a un projecte d’investigació. He col·laborat en el llibre que ha coordinat el professor i musicòleg Francesc Vicens. Just ara s’ha publicat i es diu Cap a una ecologia integral del paisatge.

Us enyorau de Mallorca?

— Ara fa set anys que estic al Regne Unit i hi estic bé. Tenc clar que vull tornar per viure i fer feina aquí, però això no sé quan serà. Visc a Manchester, perquè la meva parella és d’aquesta ciutat. Cada dia vaig a Liverpool amb tren, que és un viatge de devers cinquanta minuts. D’ençà que visc allà, he procurat fer-me amb la gent local, perquè vaig pensar que havia de sortir de la meva zona de confort. Tot i així, tenc relacions amb qualque català que hi resideix i també amb espanyols. En haver acabat la pandèmia, em vaig aficionar a colcar amb bicicleta de carretera. Faig sortides amb un amic meu, que és un enginyer de Madrid, i els caps de setmana feim tirades de devers 60 quilòmetres o més. Ens agrada molt anar pel parc nacional de Peak District, que és molt a prop de Manchester. Hi ha prats molt grans, sense arbres. És molt agradable passar-hi amb bici. També em relacion amb qualque mallorquí, com Laia Darder, que és professora a Sheffield. Va ser precisament en aquesta ciutat on jo vaig residir durant un curs, quan encara era estudiant de Filologia Catalana de la UIB, i na Laia era la coordinadora dels estudiants Erasmus. La lectora de català de la Universitat de Cardiff és una eivissenca, Maria Ribas, i el lector de català del King’s College de Londres és el menorquí Jesús Vilalta-Lora.