'alGAYda' recorr a l’orgull per fer front a un nou atac al banc amb els colors LGBTI

La comissió d’Igualtat d’Algaida, Pina i Randa ha plantat cara i tirat d’orgull davant un nou atac al banc del carrer de la Ribera del municipi que llueix els colors del col·lectiu LGBTI i que ha aparegut amb la pintada “Gay” de color negre.

Aquest és el tercer atac al banc pintat amb els colors de l’arc de Sant Martí. El primer fou el 2023, però aleshores no transcendí públicament. El mes de desembre de 2024 fou vandalitzat de nou i va aparèixer pintat tot de color verd. Aquest segon atac fou condemnat per l’Ajuntament d’Algaida, que denuncià els fets davant la Guàrdia Civil. Aleshores la Sala i la comissió d’Igualtat expressaren “la seva absoluta condemna i indignació davant l’acte de vandalisme” a través de les xarxes socials i ho feren públic als mitjans.

Ara, en aquest nou atac, la comissió ha anat més enllà i alguns dels seus integrants s’han fotografiat per plantar cara als qui perpetren les malifetes des de l’anonimat.

Així, Jerònia Miralles, regidora d’Igualtat; la batlessa de Randa, Francisca Salvà; la regidora de MÉS, Coloma Mas; Jordi Calvet i Pere Fullana, tots integrants de la comissió d’Igualtat, s’han fotografiat al costat del banc mostrant el missatge “Amb orgull”.

La regidora Jerònia Miralles ha explicat que “de moment” no llevaran la pintada per tal de donar encara més visibilitat a l’atac dels intolerants. La comissió ha encarregat un article a Pere Fullana Falconer que, a banda de formar part de la comissió, és impulsor del col·lectiu Homes Transitant.

El reproduïm íntegrament:

Amb Orgull. alGAYda

Dedicat a un banc acollidor al carrer de la Ribera, un símbol de diversitats, un racó singular a alGAYda, on podríem trobar-nos amb molts noms, mostra de la diversitat.

Periòdicament malferit, simbòlicament assetjat pel que representa, fustigat des de l’odi, objecte de la mala bava, emprat per expressar rebuig.

Espai humil en un carrer del poble, una imatge mirall del far de les diversitats sexoafectives. Símbol que indica vivències, experiències, identitats al poble. Un banc per acollir, per recollir, per convidar a obrir diàlegs sobre les diversitats d’expressió de la vida amorosa, diferenciada i dissident del sistema heteropatriarcal. Totes i tots des del ventall universal i multicolor: LGBTIQ+.

Potser el banc molesta algunes sensibilitats. Un banc que expressa la ruptura amb costums i hàbits d’intolerància. Realitats que ja no viuen amagades i de les quals el banc amb la bandera LGBTIQ+ vol ser petit i humil cau acollidor.

Un lloc on destapar i rompre la cuirassa del sistema cultural masclista, que, entre altres violències, cerca mantenir l’exclusió a la tendresa d’aquelles que estimam persones del mateix sexe. A elles, recollides amb aquest seguit de noms: noms masculins, homes que estimem homes; noms femenins, dones que estimen dones. Noms, identitats diverses, amb el sentiment de pertinença a l’ordre sexe i gènere amb el qual considerin identificar-se.

Noms, identitats, que potser trobam a cada carrer, a moltes de cases, a les nostres places, a les nostres vides quotidianes, al comerç, a les botigues, al forn, a les cafeteries i bars, en els espais de feina, a l’escola i institucions educatives, a l’administració, a la parròquia, a foravila… unes i altres, homes i dones, transitant el bategar de la vida. Totes elles senten i estimen, abracen, besant i acaronant a qui desitgen. Fent feina; com a mares i pares; fadrines o amb parella; padrines i padrins, sigui quina sigui la seva opció i orientació afectiva. Ens trobam a la vida quotidiana, tenint cura i fent festa quan cal, també abraçant el dol quan arriba.

Així unes i uns altres, fent de la vida social una allau de riques experiències de convivència comuna i enriquidora. Amb inclusivitat amb tothom.

Essent aquesta una expressió més dels fruits de les conquestes socials. Amb drets i respecte, amb justícia i construint convivència. A Algaida el banc del carrer de la Ribera esdevé un símbol que algunes persones assetgen, posant-hi a sobre llavors d’odi. Contràriament a l’esdevenir dels temps, en què totes i tots anam trobant un lloc, en què el conviure respectuós enllaça les diversitats com estil de vida.

Són, som moltes i molts… Alguns poden estar entre les següents línies:

Sofia, Helena, Miquel, Joan, Francesc, Rafel, Josep, Pere, Jaume, Maria, Francesca, Catalina, Joana Aina, Xavier, Gabriel, Julià, Antoni, Esperança, Juliana, Glòria, Pep, Jaume, Tomeu, Alexandra, Kika, Lourdes, Beatriu, Aina Maria, Jordi, Manuel, Sebastià, Vicens, Ferran, Maria Coloma, Cristina, Damiana, Colau, Agustí, Bonaventura, Carme, Aina, Teresa, Margalida, Isabel, Victòria, Neus, Gonçal, Frederic, Marc, Pep Toni, Ponç, Tonina, María, Sebastiana, Mateu, Juanjo, Adriana, Lluïsa, Coloma, Angela, Elionor, Carles, Tolo, Pau, Hernán, Adrià, Albert, Elissabet, Diana, Aleix, Alfons, Alexandre, Andreu, Àngel, Toni Joan, Bernat, Beatriu, Aurora, Assumpció, Apol·lònia, Antònia, Bruno, Celestí, Cristina, Conxa, Clara, Claudia, Josep Maria, Damià, Daniel, David, Anna, Àngels, Andrea, Alicia, Didac, Eduard, Emili, Enric, Cati, Carla, Gabriela, Bruna, Erik, Jesús, Francesc Xavier, Xisca, Isabel, Júlia, Irene, Biel, Gaspar, Gerard, Gori, Berta, Belen, Guillem, Ignaci, Isidre, Carlota, Maria del Carme, Carol, Catalina Maria, Caterina, Charo, Daniela, Elisenda, Emma, Eva, Josefina, Llorenç, Joan Lluís, Xim, Alfred, Juanma, Lluc, Lluís, Lolo, Tomàs, Mariano, Just, Monserrat, Natxo, Conxa, Paula, Anneta, Alexandra, Alicia, Nel, Onofre, Octavi, Amèlia, Natalia, Andrea, Arianna, Aurora, Omar, Paco, Bàrbara, Beatriu, Bel, Feliu, Rafa, Raül, Ricard, Santi, Serafí, Sergi, Simó, Sion, Tófol, Joana, Gabriela, Victòria, Valerià, Víctor, Pepa, Cata, Jerònima. Amb totes les combinacions factibles i amb arrels al llarg de tots els temps i indrets.

Amb una mirada profunda i amorosa a la memòria de totes i tots els qui visqueren la repressió, patiren i mai no varen poder mostrar-se en llibertat. Amb el respecte a la llosa que suposa la por, les mirades d’escrúpols i senyalaments indignes.

Viure i defensar els drets, gaudir i construir poble, tot i qui vol sembrar confusió, sobreposant l’odi per tapar els colors de la vida és i serà la fórmula de convivència que articularà la pluralitat i la diversitat de la vida. La qual es troba fent del poble un lloc de sana convivència.