Així era i no era... Margalida Ramis (segons la seva germana gran): “Li encantava mudar-se i maquillar-se”

PalmaL’activista Margalida Ramis, de sa Pobla, és la petita de tres germans. Va néixer el 1976, i la seva germana gran, Maria Antònia, és del 1968. Es duen vuit anys. Enmig, hi ha en Pere, del 1970. És la gran qui explica com era de jove Margalida i, des del principi, avança un fet: “La diferència d’edat va marcar distància. Jo tenc molts més records amb en Pere que no amb ella. Així com ens hem fet grans, ens hem acostat. Això sí: a ca nostra, també per als cosins del Marina (restaurant de sa Pobla), sempre ha estat ‘sa nena’, perquè quan va néixer tots érem més grans. I ho ha estat tant, ‘sa nena’, que els dos cosins de Palma, que varen venir després d’ella, en Toni i na Lorena, també li varen dir durant molts d’anys ‘sa nena’”.

Encara que digui que en recorda poques coses, Maria Antònia fa memòria i n’hi acaben sortint: “De molt petita va ser una nina tranquil·la. Passaves gust d’estar amb ella perquè no donava cap problema”, conta. Ja des de la infància, la gran va deixar una bona herència a la petita: tots els mobles de les Nancy gairebé intactes. “A mi mai em va agradar jugar a pepes, però a ella… Na Margalida va jugar amb totes: les Nancy, les Barriguitas… Ma mare, que va estudiar Tall i confecció, tot i que no es va arribar mai a titular perquè la necessitaven al negoci familiar, va fer vestits a balquena per a les pepes. Ara no ho diries mai, que li agradaven tant!”, riu la gran. A l’activista ecologista d’avui, quan era adolescent, “li encantava mudar-se i maquillar-se”, confessa la germana: “Avui li fa una peresada! De vegades li dic: ‘Ai, si dugués aquestes fotos a premsa, no es creurien que ets tu!’”.

La petita de la casa va començar a festejar de ben joveneta: “Ma mare diu que va passar de jugar amb pepes a festejar”. Aquella relació es va convertir en un matrimoni, i d’allà varen néixer les dues filles, ara adolescents, de Margalida Ramis. En aquell temps, Margalida es va llicenciar en Física a la Universitat de les Illes Balears.

És curiós, diu Maria Antònia, que a casa fos ella, la gran, la contestatària, l’esquerranosa, la crítica: “Vull pensar que vaig obrir una mica de camí, i per això a ma mare no li varen venir de nou certes coses”. Recorda quan Margalida li va dir, tota entusiasmada, que li agradava molt un cantautor: “Era Lluís Llach. Em vaig sorprendre, perquè li havia posat tantes vegades al cotxe… i ella sempre em deia que el llevàs, que li semblava avorrit. Jo sempre vaig escoltar cantautors i cançó protesta. Ella va fer el clic en un altre moment”.

Tot i que no n’està del tot segura, Maria Antònia creu que el canvi que va fer Margalida va començar durant la seva etapa a Menorca: “Va fer feina durant una temporada a l’Agència d’Energia de Menorca (del 2000 al 2003). Diria que va ser en aquest moment quan va començar a veure el món d’una altra manera, i va començar l’evolució cap a na Margalida que avui coneix tothom”.

Si bé de joves, segons Maria Antònia, parlaven “idiomes diferents”, això va canviar amb el pas del temps, quan es varen anar acostant. Ara, són un pilar l’una per l’altra, i a la germana gran només li surten paraules guapes per a la petita: “Na Margalida és una persona que s’ha treballat molt, una gran comunicadora i una lectora voraç. Té un do natural per a la paraula, des de sempre, i ha anat enriquint el seu discurs gràcies a les lectures i a les múltiples i variades experiències que ha viscut, sempre des de la més absoluta convicció en allò que intenta transmetre. Som una de les seves més grans admiradores. Crec que, si na Margalida Ramis no existís, ens l’hauríem d’inventar”.