Tanca Agama, la principal empresa lletera de les Balears
Controlada pel Grup Damm havia estat declarada estratègica per part del Govern de les Illes fa menys de dos anys
PalmaLa històrica empresa làctia mallorquina Agama, fundada el 1958 i propietat del Grup Damm des de fa una dècada, ha comunicat als seus treballadors que tanca la seva planta a Palma després d'anys de crisi per falta de competitivitat. Segons han informat fonts d'Agama, la direcció de l'empresa ha ofert la recol·locació en llocs de treball d'altres empreses del grup als catorze treballadors de la companyia actualment en plantilla.
En els darrers anys, l'increment dels costos de producció i la forta competència de grans marques amb una extensa implantació geogràfica han ocasionat severes dificultats per a la venda de la llet produïda a Mallorca, explica l'empresa, creada com a Associació General Agrària Mallorquina fa gairebé 70 anys, quan funcionava com a central lletera insular.
El 2023, quan el Grup Damm va anunciar la reducció de la compra de llet als ramaders mallorquins, va destacar també que, a l'alta competitivitat del mercat, s'hi sumava, en el cas de Mallorca, el llast dels sobrecostos de la insularitat. "Aquest context ha impactat de manera directa en la inviabilitat econòmica d'Agama després de deu anys de gestió", ha argumentat aquest dimarts la companyia, que ha detallat que el preu del litre de llet produïda a l'illa és entre un 18% i un 50% superior al de competidors de llet forana. Per això, el 95% de la llet que es consumeix a Mallorca prové de l'exterior.
Cal recordar que el Govern havia declarat Agama projecte estratègic fa gairebé tres anys, ja que l'empresa volia ampliar la capacitat productiva amb "la incorporació d'una nova línia d'envasament en vidre retornable i no retornable, una nova línia de producció i envasament de iogurts, la seva pròpia planta depuradora d'aigües residuals i una planta fotovoltaica d'autoconsum a la coberta". Segons figura a l'informe elaborat amb motiu de la declaració com a projecte estratègic del Govern, tot plegat havia de suposar "un impuls fonamental per al sector primari local, concretament el ramader". L'empresa també ha apuntat que el grup propietari ha destinat uns 8 milions d'euros a modernitzar la fàbrica de Palma des que es va fer càrrec de la marca
Durant els darrers sis mesos, la companyia ha col·laborat amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern per cercar alternatives que permetessin continuar amb la seva activitat, a més del manteniment de la marca en el mercat local. Entre les propostes estudiades hi havia la de crear una cooperativa ramadera amb el suport del Govern, amb treballadors d'Agama i altres socis, però finalment aquesta opció no ha evolucionat i l'empresa ha decidit tancar. Davant la situació, han decidit informar del tancament als treballadors i els ha promès un pla de recol·locació amb l'objectiu de protegir l'ocupació.
El Govern diu que els ramaders rebutjaren un pla per evitar-ne el tancament
El Govern ha manifestat aquest dimarts que els tres ramaders que subministraven la llet a Damm finalment varen rebutjar adherir-se a una proposta que pretenia evitar el tancament de la planta d'Agama, a Mallorca, mitjançant la constitució d'una empresa publicoprivada. A través d'un comunicat, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha explicat que, des que va tenir coneixement de la voluntat de Damm de tancar Agama, va manifestar "el seu interès per cercar solucions i alternatives possibles" per garantir-ne la continuïtat. De fet, Prohens
Fa prop de sis mesos, Damm va plantejar a la Conselleria una proposta per al traspàs de la totalitat de la indústria d'Agama al sector lacti de Mallorca, amb l'objectiu de garantir la continuïtat de l'activitat productiva i mantenir la fabricació i comercialització de llet a l'illa. Per part seva, l'Executiu va fer "una valoració exhaustiva" aquesta proposta i la va considerar "una oportunitat estratègica per preservar una activitat clau per al sector primari mallorquí" i "va iniciar un procés de negociació amb iniciativa i voluntat constructiva".
La proposta preveia que l'empresa que havia de gestionar la planta disposàs d'un 25% de participació del Govern, un 50% del sector privat i un 25% restant dels treballadors i els ramaders encarregats del subministrament de llet a Damm. "No obstant això, els tres ramaders que subministraven llet al Grup Damm han decidit finalment no adherir-se a aquesta proposta i optar per explorar altres alternatives per al futur de les seves explotacions", ha relatat el Govern. A més, ha afegit que, com que la seva participació era "essencial", el seu rebuig feia "inviable continuar amb les negociacions en els termes plantejats". Amb tot, el Govern ha remarcat que "respecta plenament la decisió dels ramaders i, com no pot ser d'una altra manera, continuarà al costat del sector lacti, secundarà noves iniciatives i treballarà per reforçar la rendibilitat i sostenibilitat de les explotacions".
Resignació entre els treballadors
Per la seva banda, els treballadors s'han mostrat trists i resignats davant un tancament que, amb tot, "es veien venir". El delegat de Personal i Prevenció de CCOO a Agama, Jesús Ávila, ha assenyalat en declaracions a Europa Press que des que a l'octubre es va anunciar que l'empresa deixaria de comprar llet als ramaders de l'illa, entre els treballadors la sensació era que acabaria tancant.
Segons ha afegit, fins avui s'estava treballant en la possibilitat de la creació d'una empresa publicoprivada que permetés donar continuïtat a la indústria, reforçar la cadena de valor i millorar la viabilitat de les explotacions lleteres vinculades. No obstant això, ha lamentat la falta de resposta de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i s'ha mostrat molest per aquesta qüestió.
Amb relació a l'ERO i la possibilitat de recol·locació en empreses del mateix grup, Ávila ha assenyalat que el més probable és que alguns treballadors s'hi acullin, encara que ha assegurat que l'expedient de regulació d'ocupació podria declarar-se nul. "Ens hem bolcat amb l'empresa. Hi ha persones que varen entrar-hi a 18 anys i s'hi anaven a jubilar. És un ofici que es perdrà", ha indicat.