Aena Ibiza disco show
Mentre l'aeroport es converteix en un aparador de les discoteques, Aena impulsa una ampliació que prioritza el negoci per damunt dels límits de l'illa
EivissaResulta que la influencer Mercè Molinas va arribar a l’aeroport d’Eivissa un dia de juliol i es va trobar amb un DJ punxant en ple duty free. Com que és influencer i es dedica a això, a influenciar, l’al·lota va fer un vídeo que s’ha fet viral i acumula més de 210.000 visionats només al seu compte d’Instagram (@mercemolinas). La publicació és del 13 de juliol passat. Això del DJ ha aixecat certa polseguera. L’aeroport d’Eivissa ja fa dies que està venut a les discoteques en forma de publicitat –si pensau que exager, visitau l’àrea d’arribades o de recollida d’equipatges–, però que a damunt hi posin un DJ!... Vull suposar que el fet haurà provocat certa perplexitat, incomoditat si més no, entre els polítics i prohoms eivissencs que, només un parell de dies abans, rebien les explicacions d’Aena sobre l’ampliació del Codolar; un projecte que, virtualment, podria quasi doblar la capacitat de l’aeroport.
Efectivament, el 9 de juliol, Aena, el Consell d’Eivissa, empresaris, hotelers i alguna altra entitat eivissenca, havien escenificat el consens i quasi la germanor en una reunió que l’operador aeroportuari va convocar per informar de l’ampliació de l’aeroport de l’illa. “Satisfacció a Eivissa després de les explicacions d’Aena sobre la modernització de l’aeroport”, titulava Periódico de Ibiza. Que una entitat tan opaca com Aena t’informi d’alguna cosa t’ha de dilatar l’ego moltíssim. Això explicaria, almanco des del punt de vista de la psicologia freudiana, que els mateixos que criticaven el projecte d’Aena un dia abans, després l’acollissin amb un somriure comprensiu. Varen comprar el discurs d’Aena sense gaire resistència els polítics locals i balears, a més d’entitats tan dispars com Pimeef i UGT. Pràcticament tothom. Com a nota dissonant, només els arquitectes eivissencs varen emetre un comunicat on recordaven que són ells els “tècnics en desenvolupament urbà” i que “una ampliació d’aquesta magnitud incrementa la pressió sobre un ecosistema insular que ja es troba al límit”.
El canvi d’opinió sobtat de polítics, empresaris, etc. és difícil d’explicar. Si la psicologia no ens convenç, podem provar amb la hipòtesi del càlcul polític. Ens trobam en ple any electoral, a només deu mesos de les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, i el tema de l’ampliació del Codolar té una altíssima probabilitat de convertir-se en la pròxima patata calenta eivissenca. Eivissa és famosa per les seves patates, les gastronòmiques i les polítiques; quan un eivissenc s’emprenya, s’emprenya de veritat. Quan comencin de veritat les obres, ja ho sentirem a dir; que algú ens expliqui com es resoldrà el col·lapse que es viu cada dia en els accessos a l’aeroport, si la capacitat de l’aeròdrom s’incrementa encara més.
Però aquí ve el càlcul: entre tràmits i paperum, és poc probable que les obres a l’aeroport del Codolar arribin a fer-se notar abans de maig del 2027, la data marcada amb foc al calendari electoral de les Illes –a Eivissa, el PP s’hi juga la còmoda majoria que gaudeix actualment. Així que, millor no remenar gaire el tema fins que no toqui. Si, al cap i a la fi, Aena farà el que voldrà...
Però, què és Aena?
Pregunta de les difícils. Aena no és ni carn ni peix. No és ni blanc ni negre. No està dins ni fora de Matrix. És privat, però en el fons és públic. Decideix sobre la nostra forma de vida, però no ens ha de demanar com volem viure. Governa una de les infraestructures crítiques de l’Estat, és producte de la democràcia, però res no l’obliga a practicar-la. No ens ha de donar explicacions. Si, al final, els directius d’Aena ens han informat en persona de què pensen fer o desfer, és només perquè ho han volgut; podrien no haver-ho fet. La reunió entre Aena i institucions i entitats podria no haver-se produït, i no passaria res. De fet, tampoc passarà res arran de la reunió: l’execució de Dora III (Document de Regulació Aeroportuària) seguirà el seu camí tal com estava traçat. Només en el cas que la pressió política o popular adquirís una gran magnitud, algú que de veritat hi tingui influència (algú al govern de l’Estat) es podria plantejar intervenir-hi.
La lògica d’Aena és el benefici. Igual que la resta d’empreses que cotitzen a l’Ibex 35. Amb un parell de peculiaritats. La primera és que l’accionista principal d’Aena és la societat Enaire, una empresa pública que depèn del Ministeri de Transports i que controla l’espai aeri espanyol; el 51% d’Aena és propietat d’Enaire; la resta, el 49%, és propietat de fons d’inversió com BlackRock i Vanguard, entre d’altres. Per tant, encara que sigui una societat anònima, hi ha un control públic sobre Aena (acrònim d’Aeroports Espanyols i Navegació Aèria); hem d’entendre que l’Estat es reserva la darrera paraula en les decisions.
La segona peculiaritat és que, tot i el funcionament basat en la lògica empresarial, Aena –presumiblement– registra pèrdues importants en molts dels aeroports que gestiona, infraestructures que s’han creat més per raons polítiques que no empresarials. I són males inversions de les quals no es pot desprendre, com sí que ho faria qualsevol empresa 100% privada.
Dic presumiblement perquè l’operador va deixar de publicar les dades desglossades per aeroports quan se’n va produir la privatització. Les darreres que he sabut localitzar, al web d’Aena, són del 2013. Aquell any, només varen guanyar doblers una dotzena d’aeroports dels 48 que gestiona l’operador, entre ells el d’Eivissa (12,17 milions de benefici) i Palma (97 milions). I aquest és el quid de la qüestió: Aena no es pot permetre perdre doblers als aeroports que li reporten beneficis, perquè ha de cobrir -presumiblement- les pèrdues de desenes d’aeròdroms deficitaris.
Si Aena perd doblers a la desena d’aeroports que sempre n’han guanyat, el castell de cartes s’esfondra. Per això, aeroports com el d’Eivissa són explotats des de la lògica empresarial més descarnada. Per això Dora III permetrà virtualment doblar la capacitat del Codolar. Per això, el benestar dels residents, o consideracions ecològiques com la falta de recursos hídrics suficients a Eivissa, ni tan sols entren als comptes que fa Aena. Aena és pública per a alguns, però, a nosaltres, ens ha tocat que sigui privada.