Mor Octavi Alberola, icona menorquina de l’anarquisme

PalmaEl menorquí Octavi Alberola, figura clau de l’anarquisme internacional, ha mort a Perpinyà a 96 anys. Exiliat per la dictadura de Primo de Rivera, es va convertir en una figura destacada de la resistència antifranquista, especialment durant la dècada dels 60, quan des de l’exili va organitzar diverses accions contra el règim, inclosa una conspiració per assassinar Franco que finalment no es va dur a terme.

Compromès amb la lluita llibertària fins al final, Alberola va col·laborar amb la CNT i altres organitzacions revolucionàries i va impulsar el grup Defensa Interior per combatre el franquisme per la via armada. Va viure a l'exili a França, des d’on va continuar militant.

Alberola va néixer el 1928 a Alaior, on el seu pare, aragonès i deixeble de Ferrer i Guàrdia, feia de professor a l’Escola Laica. La seva mare era d’Olot. El juliol del 1936, quan es va produir l’aixecament militar, la família es trobava a Fraga (Osca), on el pare acabava d’obrir una escola racionalista.

En 1939, la família s'exilià a Mèxic. Allà, Alberola va estudiar enginyeria civil i va començar a militar activament a les Joventuts Llibertàries. Va ser detingut per la POICI mexicana el 1946. En aquella època va fundar les Joventuts Llibertàries Mexicanes i el seu òrgan d'expressió Alba Roja, així com les Joventuts Espanyoles Antifranquistes.

Va viatjar arreu de Mèxic i Europa fent mítings. De tornada a Mèxic, va militar activament en el Moviment Espanyol 59, preparant accions de guerrilla i relacionant-se amb Juan García Oliver. Va participar activament en l'ajuda al Moviment del 26 de juliol de Guevara i els germans Castro, i contribuí, amb suport d'una part de l'exili anarquista a Mèxic, a les operacions guerrilleres cubanes de Sierra Maestra i a la caiguda de Fulgencio Batista el 31 de desembre de 1959. Però el nou règim cubà no va complir les promeses de col·laborar en l'alliberament de la península Ibèrica i es va alinear amb Moscou.

El 1960 va ser nomenat secretari de Defensa de la Confederació Nacional del Treball (CNT) per a Amèrica. L'any següent, el 1961, va representar els cenetistes mexicans al Congrés de Llemotges, on es va crear el clandestí òrgan Defensa Interior, conegut com el submarí. Aquest organisme, vinculat al Moviment Llibertari (CNT-FAI-FIJL), tenia com a objectiu fomentar la lluita antifranquista. Defensa Interior incloïa una secció activista, coneguda com la secció de demolició, especialitzada en accions per intentar liquidar físicament el general Franco, intents que es repetien diverses vegades sense èxit. També s'hi vinculava el Consell Ibèric d'Alliberament (CIL), una plataforma política que, a més del Moviment Llibertari, integrava sectors portuguesos antifeixistes i comptava amb les simpaties d'altres organitzacions. Va rebre ajudes econòmiques i suport moral a través de figures com García Oliver i altres companys, com Joaquín Delgado Martínez.

El 1962 es va instal·lar clandestinament a l'estat francès i va militar amb García Oliver, Cipriano Mera i altres activistes destacats, entre 1962 i 1965. El setembre de 1963 va ser detingut en una batuda de la policia francesa contra les Joventuts Llibertàries (FIJL). A partir de 1965, el seu nom va quedar lligat a nombroses activitats dirigides a colpejar el règim franquista. Era partidari de les tàctiques de García Oliver i de l'acció directa de propaganda, sense víctimes.

Octavi Alberola ha mort aquest dijous a Perpinyà, la ciutat que l'acollí a l'exili, després d'una vida dedicada al moviment llibertari i antifeixista. És autor de llibres com Els problemes de la ciència.Determinisme i llibertat, Contestació i anarquisme, L'anarquisme espanyol i l'acció revolucionaria, entre altres.