TEMPORAL

Mateu Puigròs: “S’ha de revisar i millorar el sistema d’alertes”

El batle de Sant llorenç des Cardassar fa una setmana i mitja que es passeja amb el telèfon mòbil a l’orella donant instruccions, atenent els mitjans, fent costat als veïns

Potser Sant Llorenç ha tingut un batle singular davant una situació excepcional. Com a mínim, té l’aval d’una bona part de la seva gent, que el manté com a representant del poble des de fa més de dues dècades. Resulta prou difícil trobar “només vint minuts” per parlar amb ell i resumir l’episodi més tràgic de la història moderna del municipi. Mateu Puigròs fa una setmana i mitja que es passeja amb el telèfon mòbil a l’orella, gairebé sense dormir, donant instruccions, atenent els mitjans, fent costat als veïns i organitzant l’operatiu municipal davant l’allau de damnificats que esperen un cop de mà. Desprèn energia, però la seva cara denota un inevitable esgotament.

Hi ha crítiques i un cert malestar pel fet que, en un món que es mou per la tecnologia, l’Aemet no detectàs un fenomen de pluja com el que es va viure.

És una de la preguntes que tindrà difícil resposta i pot ser que s’hi cerquin moltes justificacions. El que és indiscutible és que aquest sistema tan protocolitzat d’activar les alertes s’haurà de revisar, ateses les conseqüències evidents derivades del que es va viure el 9 d’octubre. S’ha de revisar i millorar el sistema d’alertes, perquè hi ha hagut una tragèdia en què han perdut la vida 13 persones. Crec que hauríem de tenir un sistema de coordinació més simplificada entre els organismes que vigilen per la seguretat humana. A més, com pot ser que ens quedàssim sense cobertura per manca de subministrament elèctric? La comunicació és bàsica. I si els sistemes, amb tot el seu equipament, han de tenir generadors elèctrics autònoms, per poder funcionar quan no hi ha electricitat des de la xarxa general, s’han d’incorporar. Necessitam garanties que aquesta eventualitat no es tornarà a repetir, perquè genera molta angoixa. La gent entén que no podem evitar situacions excepcionals, que evidentment no podem controlar, però no entén que els sistemes tècnics que estan sota control humà presentin tantes ombres.

Éreu fora del poble l’horabaixa del 9 d’octubre, i no hi poguéreu entrar després que el torrent quedàs desbordat.

Vaig quedar a la benzinera que hi ha fora del poble, fins que l’operatiu d’emergències, que s’instal·là al costat de Sa Cova, em va permetre accedir a la zona.

Després de viure la torrentada del 1989, quina impressió tinguéreu?

Efectivament, partint de la imatge i record que teníem de la gran torrentada d’ara fa quasi 30 anys i tot i les notícies que ens arribaven als qui estàvem fora del poble, en cap moment vàrem sospitar de la magnitud de la desgràcia. Per això, el director de l’operatiu d’emergències, Joan Pol, i la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, gairebé ens obligaren a visitar in situ tot el que estava passant. La imatge fou molt més impactant que no ens imaginàvem.

Teniu por d’un impacte negatiu en el turisme de la zona, tenint en compte que el municipi de Sant Llorenç viu bàsicament d’aquest sector, amb una planta hotelera de 25.000 places?

La premsa internacional ha recollit la tràgedia a Mallorca. I pel que fa al nostre municipi, Cala Millor, el núcli més potent no s’ha vist afectat per les inundacions i, per tant, la seva imatge exterior no té per què ressentir-se’n. Sent el punt de major projecció, no crec que ens hàgim de preocupar gaire.

Molta gent només té les parets de la casa i algunes llars fins i tot han quedat sense portes. Teniu prevista alguna mesura per alleugerir la càrrega tributària als damnificats?

Efectivament, ho tenim previst. Estam estudiant com rebaixar-los alguns imposts. A hores d’ara, miram si els propietaris d’habitatges i altres immobles afectats per la torrentada podrien quedar exempts de pagar l’IBI l’any que ve, perquè el d’enguany ja està tramitat. Si no fos possible anul·lar aquest tribut, estudiaríem alguna fórmula perquè allò que hagin de pagar sigui una xifra molt simbòlica. Hem de mirar el marge legal que tenim per poder ajudar la gent més afectada amb l’objectiu que els tributs més immediats no els suposin una càrrega inassumible. De totes maneres, cercarem les fórmules necessàries per ajudar en tot allò que faci falta.

Com a ajuntament, ja teniu una estimació del cost de la reparació dels danys a la infraestructura pública de competència municipal?

Sí, hi hem estat treballant i el cost aproximat de tornar a la normalitat carrers, places, instal·lacions esportives i camins públics serà d’uns 12 milions d’euros.

Vos ha esgotat gaire aquesta situació d’emergència?

Sí. Emocionalment és així. Estam davant una situació dramàtica que no deixa indiferent ningú. Però no només he patit jo. Han patit tots els regidors del Consistori, tots els funcionaris i empleats... i, sobretot, han patit els veïns i veïnes. Don la cara en nom de l’Ajuntament, però darrere hi ha molta gent que ha fet i fa una feinada increïble per tal que Sant Llorenç pugui tornar a la normalitat al més aviat possible, i també els municipis veïns que, encara que sigui en menor grau, han sofert el cop de les inundacions.

Quina opinió teniu de la reacció dels veïns?

Malgrat la desgràcia, m’ha sorprès la serenitat, fins i tot excessiva, que han mantingut en tot moment. La gent va saber reaccionar en unes condicions terribles i de catàstrofe. No obstant això, hem de lamentar que hi hagués víctimes. Això és irrecuperable. Els danys materials són quantiosos, però res equiparable a la pèrdua de vides humanes.

La resposta ha estat excepcional.

Ens faltarà temps per agrair a tothom el seu suport. La resposta del voluntariat ha estat massiva, en lletres grosses, i vull donar les gràcies especials a la nombrosa gent jove que ha vingut a donar-nos un cop de mà. Mai no ho oblidarem. I també ha estat excepcional la resposta de les institucions. Ho dic perquè així ens ho fan arribar a l’Ajuntament els afectats. El Govern, el Consell de Mallorca, Protecció Civil i els equips d’emergència tant autonòmics com estatals, les forces de seguretat, els col·legis de tècnics professionals, autònoms i empreses privades i tots els ajuntaments de Balears que ens han ofert la seva ajuda. Si em deix alguns col·lectius que em disculpin. I, per una altra banda, vull destacar el fet que la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera Cladera hagin estat a peu de carrer molts dies. Davant una situació dramàtica que genera una angoixa general, la seva presència i inquietud per ajudar-nos ha creat un cert clima tanquil·litzador, ja que la gent se sent protegida en uns moments crítics. També vull agrair la reacció de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, i especialment de la seva titular Fina Santiago, per l’agilitat en l’aprovació d’una línia d’ajuda immediata que es farà efectiva a partir de la propera setmana, a l’espera que arribin les d’altres institucions supramunicipals i les estatals.

Els pobles més propers també vos han ajudat.

Sí, és així. Manacor, per exemple, va oferir i equipar de seguida un poliesportiu per acollir la gent que la nit del 9 d’octubre no podia arribar a casa seva perquè les carreteres de la zona estaven tallades. L’ajuda de l’Ajuntament ha estat molt important en la mesura que a Sant Llorenç tenim molts llaços històrics amb la capital de la comarca. La reacció de tots els pobles ha estat sorprenent. Han creat de manera organitzada punts de recollida de material bàsic per als centenars de veïns del nostre poble que han quedat amb la casa buida. Per aquest motiu, sense cap dubte, els estarem sempre agraïts.

En aquesta riuada de solidaritat i suport, el paper dels hotelers de la zona ha quedat en un segon terme?

Potser sigui així mediàticament, però realment ens han fet costat des del primer moment. Protur, Hipotels i altres empreses han ofert menjar i allotjament, tant per als damnificats com per als equips i membres dels serveis d’emergències que han participat en les tasques de recerca de víctimes, neteja, etcètera. A més, l’associació hotelera s’ha compromès a donar una ajuda econòmica important que se sumarà a la caixa solidària per ajudar els damnificats. He de dir que la cadena hotelera Protur du mobles directament a cases danyades. Hi ha moltes actuacions que queden fora del focus mediàtic i per això no tenen transcendència social. Des de l’Ajuntament valoram igualment aquest suport, al marge que tinguin o no ressò a la premsa. Icones del món de l’esport també han ajudat a crear consciència amb la seva presència, també del món de la gastronomia, com Koldo Royo o Andreu Genestra. Segur que em deix molta gent, perquè la llista de persones a les quals ens agradaria agrair directament tot el seu suport és immensa, com el cor de molta gent anònima que ha vingut silenciosament a fer-nos costat.

Com valorau la visita dels reis, del president del govern espanyol, i del cap de l’oposició al Congrés?

Crec que la presència dels reis i també de Pedro Sánchez a la zona afectada del poble va ser molt oportuna. D’alguna manera, la seva visita ha tingut una funció de donar suport moral a tota la gent damnificada. Evidentment, ho agraïm des de l’Ajuntament, com a institució més propera als afectats, perquè ens ha animat a tots i alhora ha donat visibilitat a la situació.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF