Mallorca i Eivissa, escenari de milers de vídeos pornogràfics

La majoria de les produccions són alemanyes i trien indrets illencs molt variats, des de la costa de Calvià fins a l’illot eivissenc del Vedrà

Tres homes i dues dones alemanyes fan una orgia entre les roques. De fons hi ha les muntanyes del Parc Natural de Llevant, a Artà. En el vídeo es veu que una de les actrius, mentre la penetren per darrere, saluda unes persones que passegen per la zona i les convida a participar-hi. En un altre vídeo, l’estrella espanyola del porno Samia Duarte representa el paper que els productors d’una pel·lícula l’han abandonada a Eivissa, però un càmera desconegut la reconeix i la convenç per pujar a una llanxa. Allà enregistren una escena sexual i, quan ja han acabat, ell deixa anar: “Ja tenc tot el que volia”. I la tira per la borda. Aquests són dos exemples dels 4.244 vídeos enregistrats a les Balears que s’exposen a les quatre primeres webs de pornografia més visitades del món (Xvideos, PornHub, xHamster i XNXX), segons l’empresa d’analítica SimilarWeb. Mallorca és l’illa amb més vídeos pornogràfics: suma 2.149 referències, seguida d’Eivissa, amb 2.057 referències; mentre que Menorca, amb 16 gravacions, i Formentera, amb 22, són les illes que tenen menys vídeos pujats amb el seu nom.

La majoria de filmacions no duren més de deu minuts, però els escenaris illencs que s’hi veuen varien molt de l’un a l’altre: des de la costa de Calvià amb les illes Malgrats de fons, fins a l’illot eivissenc del Vedrà, passant pels penya-segats del cap Blanc, Cala s’Almonia, a Santanyí, les dunes de la platja de Muro i el Trenc i els carrers de Magaluf i l’Arenal, entre molts més. Molts dels vídeos són produccions alemanyes i en un fins i tot s’hi veu una dona exhibint el cul i els pits nus als turistes que es troba pel passeig marítim de l’Arenal. Després practica sexe oral al càmera en un lloc apartat i tot seguit camina fins a la platja amb la boca plena d’esperma, que es neteja davant dels banyistes al·lucinats.

Les Balears són un ganxo per fer vídeos perquè l’entorn ofereix moltes possibilitats, assegura Ismael López Fauste, un periodista que va treballar entre el 2014 i el 2016 escrivint en una revista eròtica. “No té res a veure amb gravar una escena en un pis de Madrid”, diu. Eivissa i Mallorca, afegeix, “són destinacions de temporada on es poden fer molts vídeos que després es van publicant durant tot l’any”. López, que va visitar Mallorca per cobrir un rodatge i fer un reportatge, va estar en una possessió a Manacor que es llogava per 1.000 euros només quatre dies i on es varen arribar a gravar entre 16 i 20 escenes sexuals de 30 minuts. També rodaven en vaixells i en zones de platja poc transitades. “En una ocasió, una al·lota que feia una escena en unes roques va acabar amb els peus destrossats perquè era impossible jeure i quasi tot ho va fer dreta”, recorda. La feina de López a la revista era senzilla: havia d’escriure una columna com si fos una actriu explicant que “tot anava perfecte” i que “es guanyaven molts de doblers” fent vídeos, segons conta el periodista. A ell el varen fitxar arran d’una entrevista que havia fet a l’actriu porno catalana Amarna Miller abans que fos coneguda.

Quan el sexe degrada el medi: El cas del Trenc

Fruit d’aquella experiència a Manacor durant l’estiu del 2015, va decidir publicar a finals de 2017 el llibre Escúpelo. Crónicas en negro sobre el porno en España, en què denuncià tot el que s’amaga darrere d’aquest negoci: economia submergida, drogues i violència. “Et poden pagar de manera normal o en B, però tot el que jo vaig veure va ser en negre”, assegura. En aquests casos, “com que no hi havia factures, les al·lotes es trobaven en una situació vulnerable si volien demostrar segons quins abusos”.

López Fauste alerta també en el seu llibre de la violència que hi ha rere la càmera. Un dels episodis que va presenciar es va donar durant un càsting. “Un dels homes que feia la prova i que estava penetrant l’actriu va començar a donar-li bufetades”, narra, “fins que l’al·lota va demanar que s’aturàs l’enregistrament a conseqüència del mal que li feia”. Malgrat això, “en el muntatge final no es veia en cap moment que a ella li havien pegat”.

En aquest entorn, la violència no sempre es manifesta amb cops. “Durant el rodatge d’una escena, mentre una actriu practicava una fel·lació a un altre actor, el productor es va abaixar els pantalons i va començar a penetrar l’al·lota. Això no estava pactat, però l’actitud d’ella va ser de tolerància i resignació”, assenyala el periodista. A banda d’això, una pràctica habitual que també es va trobar va ser la del consum de drogues, com ara les amfetamines o la cocaïna.

Publicar el llibre no li va sortir de franc: assegura que li va costar rebre múltiples amenaces per part d’alguns actors de la indústria pornogràfica espanyola més comercial. Que ell descrivís un món especialment tèrbol no vol dir que tots els vídeos pornogràfics que s’han enregistrat a les Balears s’hagin fet en aquestes condicions. López va explicar el que va veure ell i el que coneixia de prop.

“Si una actriu sentia dolor o tenia una altra queixa mentre es gravava, s’havia d’aguantar”, diu López; havien de “passar per la pedra”, en paraules dels organitzadors dels rodatges. Però la part més “cridanera” eren els tests de malalties de transmissió sexual (MTS). Durant el rodatge, tan sols s’agafava una mostra: es punxava el dit als actors per extreure’n una gota de sang, tot i que aquest mètode “no serveix per a res en aquest context”, diu López. I afegeix que els resultats arribaven després de la gravació i no s’eliminava el risc de contreure cap malaltia. López assegura que es posava en risc les actrius, però també el seu entorn més proper, sense que elles poguessin controlar res. “Amb això no estic culpant les actrius, però ningú sabia què podia portar un home que acabava de venir des del Canadà per filmar”, diu.

L’objectiu del llibre, explica López, era alertar les joves que volien ser actrius i avisar la societat. “No sabrem la veritat fins que siguin elles mateixes [les actrius] que puguin parlar públicament amb seguretat i respecte en debats i xerrades”, diu el periodista, que creu que de vegades les utilitzen amb fins polítics. Apunta que, arran del llibre, ha contat aquestes històries “molts pics” i s’han invertit diners públics en cursos i xerrades, “però l’ajuda directa a les afectades ha estat mínima”. Aquest diari s’ha posat en contacte amb diverses actrius, però totes han declinat fer cap mena de comentari sobre les condicions del sector.

Un submon furtiu

Pedro Barbadillo, director de la Mallorca Film Commission, assegura que d’ençà que es varen constituir, el 2010, no han rebut cap petició per fer cap rodatge de pornografia a l’illa. La Film Commission depèn de la Fundació Mallorca Turisme i la seva missió és facilitar que empreses i professionals tirin endavant projectes audiovisuals a Mallorca. Barbadillo recorda que les normatives per gravar poden ser municipals i que, amb una càmera petita, es pot rodar una escena en un espai públic sense que s’hagi de demanar cap permís. “Si s’infringeix alguna llei, serà per practicar sexe en un punt de la via pública, però en cap cas per manca d’autorització per gravar”, apunta el director.

Els vídeos sexuals fets a les Balears de les principals webs de porno són tots breus, gairebé sense guió i sovint amb una sola càmera. Es fan a tota velocitat i estan pensats perquè es consumeixin de la mateixa manera. “Avui dia no hauríem de parlar de pornografia, sinó de gravacions furtives que no estan donades d’alta a cap banda”, lamenta Antonio Marcos, president d’APEOGA, la patronal de la indústria del porno a Espanya. Qui va introduir Nacho Vidal, l’exboxador Poli Díaz i La Veneno en el cinema d’adults creu que la gent no mira els vídeos que es poden trobar a internet com a pel·lícules, sinó com “una acció instantània” que, al seu torn, imiten “els joves sense formació sexual”.

Per aquest veterà de la indústria, el sector ha canviat molt i “internet ha dinamitat” el concepte de pornografia com a gènere cinematogràfic. Marcos considera necessari diferenciar entre les escenes sexuals disponibles a Xvideos i PornHub del cinema del gènere porno que, diu, presenta cada pel·lícula al Ministeri de Cultura. “Ara són furtius i la gent consumeix escenes no controlades per professionals”, lamenta. Marcos sosté que els vídeos gratuïts d’internet serveixen d’esquer en webs que cerquen introduir virus als ordinadors i els mòbils per seguir què cerca cada usuari i que les grans empreses puguin saber quins gustos té cada persona. Tot això, manté, queda amagat perquè el porno és tabú i ningú no denuncia res. “Fa falta fer una investigació molt profunda sobre aquest fenomen”, afegeix.

APEOGA, que aglutina vuit empreses, ha impulsat la pàgina web nomevaciles.com amb el suport de l’Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva i de l’Associació Iberoamericana de Societats d’Andrologia. Actrius i actors coneguts com Nacho Vidal, Sophie Evans i Lara Tinelli hi participen sortint en vídeos en què parlen d’educació sexual, l’objectiu principal de la iniciativa. Tot i això, Evans, en un dels vídeos, reconeix que “el porno no és una classe de com s’ha de practicar el sexe, és per gaudir”.

La patronal del porno ha proposat al Ministeri de Cultura que a les pàgines amb vídeos sexuals accessibles al públic espanyol calgui donar el número d’una targeta de crèdit per accedir-hi. “Això suposaria que el 95% dels usuaris menors d’edat no podrien fer-ho”, assegura Marcos. L’APEOGA també ha creat els premis Bonobo per experimentar i adaptar el gènere pornogràfic a la societat actual. De fet, l’artista de Binissalem Bernardí Roig hi ha mostrat el seu suport i, a més, va dirigir un curtmetratge en l’edició 2016-2017.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF