Ciutat crida: “Els llonguets seran sempre nostres!”

PalmaAvui tot Palma crema i cremarà perquè just avui, més que cap altre dia, Palma és dels llonguets i, com ja sabem, els llonguets seran sempre nostres!” És el text que llegia un jove vestit amb un

anorac groc, una gorra d’ovella i unes ulleres de sol. Eren les dotze de la mitjanit de la nit del divendres al dissabte, la revetla de Sant Sebastià. Els concerts organitzats per l’Ajuntament sonaven per les places de Palma. Tanmateix, a la festa d’Orgull Llonguet davant la Bodega Bellver, al cap de cantó dels carrers de les Caputxines i de can Serinyà, el ritme de la festa és un altre. Orgull Llonguet és un col·lectiu que va néixer per dinamitzar la revetla de Sant Sebastià i donar una alternativa als concerts estibats de gent. I ho aconseguiren. El primer any que varen fer la seva particular processó, el 2014, una seixantena d’amics i coneguts varen fer un encontre entre un caparrot i el drac de na Coca. No es varen molestar a demanar permisos. “Si la Policia ens

atura, direm que és un comiat de fadrí que se’ns ha escapat de les mans”, pensaren. La festa, itinerant, improvisada, espontània, amb elements nous cada any ha anat evolucionant i ha guanyat adeptes.

Amb ganes de més, Orgull Llonguet ha continuat treballant en l’àmbit de les festes populars a Palma: són els organitzadors de la festa d’aigua de Canamunt i Canavall a l’estiu i els promotors de les llonguetades populars del dia 18 de gener. La planificació de la festa d’enguany era una cosa així: a les 23.30 h, tothom convocat davant la Bodega Bellver amb un mocador groc.

Una xaranga animà la festa i un membre de l’organització disfressat de no se sabia molt bé què va llegir un pregó. Després, els caparrots, la xaranga el drac de na Coca i els centenars de ciutadans i forans que els acompanyaven varen anar cap a la plaça de les tortugues i, pel carrer de Sant Jaume, fins davant la Misericòrdia. Allà, una bastida amb rodes i un discjòquei enfilat els esperaven

per agafar el relleu a la xaranga. La versió llongueta de Ciao, bella, ciao va donar pas a grans èxits com Escuela de calor o Gangnam style. La bastida mòbil va enfilar la Rambla, va passar per davant el teatre Principal i va arribar més o menys al punt de partida, la plaça del Mercat. La festa és això, no té res més: el color groc, un parell de caparrots (un d’ells, per cert, dedicat a en Miquel de sa pelleteria), música, bon ambient i una processó nocturna de centenars de llonguetes i llonguets orgullosos i decidits a fer-se la revetla seva sense passar pel tub de la programació oficial de concerts i torrades.