El 90% d’Eivissa, conquerit per la serp de ferradura

PalmaLes serps de ferradura s’han convertit en un problema que creix exponencialment a les Balears. El 2024, a les Pitiüses –on aquesta espècie està catalogada com a invasora des del 2013 i, per tant, es fan campanyes específiques per erradicar-la–, el Govern va capturar 3.878 serps quan un any abans n’havia agafat 2.007. A les Illes “se n’han trobat exemplars de fins a quasi dos metres, tot i que la longitud normal d’una serp adulta es troba entre un metre i un metre i mig amb un pes de 500 grams”, segons explica el cap de Protecció d’Espècies de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Tomàs Bosch.

A Eivissa, on actualment hi ha serps en el 90% de l’illa, segons estima Bosch, la primera cita que en registra la presència és del 2003. “Se sospita que varen entrar a l’illa amagades als cossiols i a les soques de les oliveres que es duien de fora per sembrar als xalets”, conta. Durant aquells anys pagesos d’altres comunitats com Andalusia arrabassaven oliveres velles per la baixa productivitat i les venien a preus més barats com a arbres ornamentals. La demanda d’aquest cultiu a les Balears va créixer gràcies a l’augment d’hotels rurals i finques de luxe que l’empraven de decoració.

L’entrada dels arbres ornamentals a les Balears es va començar a regular el 2023. La normativa s’aplica a les oliveres, els garrovers i els ametlers amb un tronc superior a 40 centímetres. A més, només en permet l’entrada als ports de les Balears durant els períodes que van de l’1 d’abril al 15 de juny i del 15 de setembre al 15 d’octubre (ambdós inclosos). D’aquesta manera, s’evita l’entrada d’arbres ornamentals durant els mesos de la posta d’ous. Tot i això, fonts de l’Executiu reconeixen que fins a l’any 2016 a les Pitiüses el Govern no va fer “una campanya de control i d’erradicació intensa i potent”. El 2016 a Eivissa es varen instal·lar 145 trampes respecte de les 1.564 que es varen pondre el 2024, segons dades del Govern.

La normativa vigent també obliga els vivers, els establiments comercials d’aquests arbres i els propietaris que en venen a col·locar-hi trampes almanco entre l’1 d’abril i el 30 d’octubre. El president de Vivers Santa Maria, Mateu Morro, assegura que tenen trampes per a les serps, però que no n’han capturada cap. Tot i complir amb el protocol que marca la normativa considera que “on hi ha menys serps és als vivers, estan en els boscos, pinars i torrenteres”.

Per la seva banda, un jardiner que prefereix mantenir l’anonimat opina que a les empreses que venen els arbres ornamentals no els convé dir que n’han trobades. “Si n’agafen, manipulen la gàbia, en treuen la serp i ningú sap si l’han agafada o no”, diu. A això s’hi afegeix que la problemàtica “és molt mala de controlar perquè no pots veure la serp dins la soca a través dels forats petits del tronc o dins la terra”. Per altra banda, apunta que a més d’entrar a les Illes a través d’arbres les serps també poden viatjar amb la llenya d’olivera que s’importa. “La fiquen amb una pala a dins un contenidor i també es poden agafar petites serps que hi hagi”, conta.

I a Mallorca?

A diferència de les Pitiüses, a Mallorca aquesta espècie no està catalogada com a invasora, per la qual cosa es fan actuacions puntuals a zones que són més sensibles, com al Parc de Llevant, i no campanyes de control. El 2025 el Govern ha instal·lat 375 trampes a l’illa.

Tot i això, el nombre de serps de ferradura augmenta i l’Executiu ha demanat al govern espanyol que inclogui les serps (amb algunes excepcions) en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores. “Aquesta inclusió permetria que els plans de control i les campanyes que es fan a les Pitiüses també es poguessin fer a Mallorca. Si no s’inclou res, no està tan reforçat jurídicament i, en general, no es pot fer una planificació general d’erradicació”, adverteix Bosch.

Per altra banda, celebra que a Menorca aquesta espècie “sembla que encara no ha arribat; hi ha la serp blanca que no genera efectes greus a la fauna autòctona”.

Quins perills té la serp?

El rèptil suposa un perill per a la fauna autòctona com ara les sargantanes de les Pitiüses i de zones concretes de les Illes. Però no només a aquesta espècie, sinó que també per a les musaranyes, concretament el rat grill, que és una subespècie endèmica d’Eivissa, i els ratolins. El president del GEN-GOB, Joan Carles Palerm, apunta que anys enrere a les pilotes de restes de menjar que expulsen les òlibes es trobaven ossos de musaranyes i fins i tot de rates, un fet que “pràcticament ja no s’aprecia” on hi ha serps. En aquest sentit, demana: “Què menjaran quan ja no quedin aquests animals?”

“Actualment, sargantanes, ja no se’n veuen i musaranyes, tampoc”, lamenta. Si les espècies no es declaren en perill d’extinció, “normalment no se’n fa un pla de recuperació”, apunta Palerm. Per això, reclama un pla amb els objectius clars per salvar la sargantana.