"21 dies parlant només en català amb tothom: en sereu capaços?"

BarcelonaLes vuit grans entitats en defensa del català s’han aliat per impulsar a tot el país el #repte21dies. "Es tracta de mantenir el català durant 21 dies, parlar només en català arreu i amb tothom: en sereu capaços?", planteja l’activista Txe Arana en la presentació de la iniciativa. El repte arrancarà el 12 de maig i s'allargarà fins a l'1 de juny.

Els 21 dies són els que, segons alguns estudis, es necessiten per consolidar qualsevol nou hàbit. En aquest cas, l’hàbit que es vol capgirar és la norma de canviar-se al castellà: les enquestes indiquen que vuit de cada deu catalanoparlants canvien al castellà quan algú se’ls dirigeix en aquesta llengua, un fenomen que contribueix —per iniciativa pròpia dels catalanoparlants— a la submissió i residualització del català. "Només que no canviem de llengua, l’ús social del català ja milloraria", afirma Àstrid Bierge, de Tallers per la Llengua, que ofereix formació en assertivitat lingüística.

Per què es canvia de llengua? "En els llocs d’alta densitat de castellà hi ha una mimesi: per no tenir una dissonància, sempre s’adapta la persona que està en situació subalterna", que és el català, explica la sociolingüista de la UOC Maite Puigdevall. L’experta assenyala que per poder transformar aquest hàbit calen tres processos: "Adonar-te que alguna cosa falla, buscar-ne les causes i buscar què fer per canviar-ho", diu. Per això són necessaris com a mínim 21 dies per fer aquest procés de "conscienciació i emancipació": "Com podem convertir-nos de parlants minoritzats a parlants emancipats com els de les llengües majoritàries? Compartint la nostra llengua de manera respectuosa, però sense cedir", afirma Puigdevall. A més de temps, però, alerta que també cal ser una comunitat: "Mai s’ha guanyat una causa si no és col·lectivament", diu la sociolingüista. Per això assenyala la importància que la campanya sigui popular, transversal i a escala nacional. El repte dels 21 dies l’havia impulsat fins ara el Consorci per a la Normalització Lingüística en diferents ciutats del país de la mà dels Ajuntaments.

Testimonis de subordinació

El reflex de passar-se al castellà és el que vol superar Leli Camps: "Sense adonar-me’n, pum, canvio al castellà. Potser perquè he conegut l’altra persona en castellà i em costa canviar, potser perquè pressuposo que l’altre no sap el català, i en realitat no caldria, és un automatisme que hem de canviar", diu Camps. En Gabriel Roca assegura que sempre manté el català a consciència fins que li truquen per una cita mèdica i li parlen en castellà: "Sento que l’altra persona té més poder que jo i em sento vulnerable, i al final trobo que he de cedir, i ho faig conscientment. Són situacions concretes en què et trobes amb una indefensió", lamenta. El repte dels 21 dies vol fer evidents aquestes dificultats i que el ciutadà provi estratègies per sortir-se’n.

"La llengua és un element simbòlic d’alt voltatge i és un recurs, que pot ser també un recurs econòmic. Si no el compartim barrem el pas a molta gent", apunta Puigdevall. És el que els passa als immigrants als quals es dirigeixen per defecte en castellà. "A Catalunya hi ha milers de persones que estan aprenent català i, com que no tenen fenotips europeus o tenen accents estrangers, quan diuen «bon dia» en català els responen «buenos días». Això és una bona manera de matar el teu idioma", afirma l’escriptor d’origen anglès Matthew Tree.

"Jo soc negra, soc dona i tinc accent, i moltes vegades se’m dirigeixen en castellà. És una cosa que m’acomplexava. No parlo tan malament el català!", afima Merlys Mosquera. Quan va arribar, fa vuit anys, pensava: "Com és possible que aquesta gent no vulgui compartir la seva llengua amb mi?", recorda. Daniel Camilo Hernández, un català d’origen colombià aterrat a Vic als 7 anys, també ha d’insistir sovint perquè li parlin català. "Quan veien que tenia NIE em canviaven al castellà", lamenta. Els prejudicis són constants: "Em diuen «que bé que parles català», però és que jo he fet des de la primària fins a la universitat aquí", explica. Al mateix temps, també demana que es "posi fàcil" la llengua per a tothom perquè "els immigrants carreguen moltes motxilles". "Els nascuts a Catalunya i a fora estem tots en el mateix vaixell —defensa, i continua amb una paradoxa—, potser fins i tot nosaltres estem pitjor quan adoptem el català, perquè patim racisme i a sobre discriminació lingüística", afirma.

El #repte21Dies i #repteMantinc s’impulsa conjuntament entre la Plataforma per la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Òmnium Cultural, Softcatalà, i els col·lectius Salut pel Català, Mantinc el català i No em canviïs la llengua.