18.439 euros de pensió i sense advocat d’ofici: el cas d’un pensionista que qüestiona els límits de la justícia gratuïta a les Balears
Juan Pérez, que només té com a ingrés una pensió per incapacitat permanent total, ha recorregut la denegació de la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta i defensa que el seu cas encaixa amb el criteri del Suprem
PalmaUn ciutadà de Mallorca, Juan Pérez, ha recorregut la denegació de la justícia gratuïta que li ha fet la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta de Mallorca i ha posat sobre la taula el debat sobre els límits econòmics que determinen qui pot accedir a aquest servei. Pérez, que té reconeguda una pensió d'incapacitat permanent total, té uns ingressos anuals de 18.439,38 euros bruts, una quantitat que l'Administració ha considerat suficient per poder-se pagar un advocat, ja que supera el barem establert de 18.000 euros.
L’afectat defensa que el seu cas s’hauria de resoldre d’una altra manera i reclama que se li reconegui el dret a l’assistència jurídica gratuïta. Per fer-ho, es basa, entre altres arguments, en un precedent del Tribunal Suprem que es considera rellevant per al seu cas. El procediment ha arribat als tribunals després que el 30 de juliol del 2026 se li requerís que presentàs les al·legacions i les proves que consideràs oportunes contra la resolució que li denegava el benefici.
Pérez, a més, té una filla menor d’edat, una circumstància que la Comissió ha tingut en compte a l’hora de determinar el barem que li correspon. Aquest fet denota que el conflicte, per tant, no és sobre quins ingressos té ni sobre la composició de la seva família, sinó que posa sobre la taula si l'actual límit econòmic per accedir a la justícia gratuïta a un dels indrets més cars per viure de l'estat espanyol es garanteix.
La normativa estableix uns barems d’ingressos per poder accedir a la justícia gratuïta. En el cas de les famílies de menys de quatre membres, el límit és de dues vegades i mitja l’IPREM, l’indicador que s’utilitza com a referència per determinar l’accés a diferents ajuts i prestacions.
El problema és que la quantia anual de l’IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectos Múltiples) que s’ha de prendre com a referència es pot interpretar de maneres diferents. L’escrit presentat per Pérez defensa que s’hauria de tenir en compte la quantia de 8.400 euros anuals i no la de 7.200 euros. Amb aquesta interpretació, el llindar per a una unitat familiar com la seva seria de 21.000 euros anuals. Això faria que els ingressos de Pérez quedassin per davall del límit i que pogués accedir a la justícia gratuïta sense necessitat d’aplicar-hi cap excepció.
El Suprem va reconèixer la justícia gratuïta en un cas similar
Per defensar aquesta interpretació, l'afectat recorre a una resolució del Tribunal Suprem de juliol del 2024. En aquell cas, l’Alt Tribunal va analitzar la situació d’una dona a qui inicialment també s’havia denegat la justícia gratuïta perquè la Comissió considerava que els ingressos de la seva unitat familiar superaven el límit.
El Suprem va partir d’un IPREM anual de 8.400 euros i va establir en 21.000 euros el llindar corresponent a dues vegades i mitja aquest indicador per a una unitat familiar de dos membres. En aquell procediment, el tribunal va determinar que els ingressos reals de la unitat familiar eren de 20.041,70 euros anuals, per davall del límit que havia considerat aplicable. Per aquest motiu, va revocar la denegació i va reconèixer el dret a l’assistència jurídica gratuïta.
Pérez considera que aquest precedent és "d’especial rellevància" per al seu cas i demana que s’apliqui el mateix criteri. Si els tribunals comparteixen aquesta interpretació, els seus ingressos quedarien dins el límit establert per accedir a la justícia gratuïta. "He volgut recórrer el meu cas, pel que m'afecta a mi de manera directa, però també per casos d'altres ciutadans, perquè segur que hi ha moltes persones afectades", apunta Juan Pérez.
Tal com va recollir l'ARA Balears l'any passat, el perfil de persones que sol·liciten el servei de justícia gratuïta i un advocat d’ofici, ha canviat els darrers anys. “Ens trobam que la classe mitjana desapareix i de cada vegada hi ha més usuaris que necessiten els nostres serveis”, explicava Carmen López, presidenta del torn d’ofici de les Balears. Segons les darreres dades del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB), la quantitat de persones que sol·liciten el servei ha augmentat anualment –l'augment va ser del 30% el primer semestre del 2024 respecte del mateix període de l’any anterior. En moltes ocasions, els sol·licitants d’aquest servei no poden accedir-hi perquè els seus ingressos superen els màxims establerts per rebre’l, encara que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica, una situació que generaria clarament una posició d'indefensió jurídica cap als ciutadans.
La norma permet tenir en compte factors com el nombre de fills i familiars a càrrec, les despeses del procediment i altres circumstàncies que puguin fer especialment difícil assumir els costos d’un procés judicial. En aquest cas, Pérez defensa que la seva situació econòmica i familiar hauria de ser valorada abans de denegar definitivament la justícia gratuïta. També posa el focus en el fet que els seus ingressos se situen molt a prop del límit que aplica la Comissió.
El cas s'ha traslladat al Defensor del Poble
A banda del recurs davant els tribunals, Juan Pérez no afluixa i ha decidit traslladar també la qüestió al Defensor del Poble perquè investigui els criteris que s’apliquen a les Illes Balears per determinar l’accés a la justícia gratuïta, especialment en els casos en què els ingressos es perceben en catorze pagues. En el seu escrit, Pérez demana a l'organisme que examini el fonament jurídic per aplicar en aquests casos una referència anual de l’IPREM de 7.200 euros, en lloc dels 8.400 euros que es varen utilitzar en el pronunciament del Tribunal Suprem de 24 de juliol del 2024 relatiu a l’assistència jurídica gratuïta.
Pérez insisteix que no demana al Defensor del Poble que resolgui el procediment judicial que té pendent, sinó que investigui si existeix un criteri uniforme, una instrucció, un protocol o una altra base jurídica que justifiqui l’aplicació d’una quantia diferent de l’IPREM anual en l’àmbit de la justícia gratuïta a les Illes Balears.
La petició posa el focus en una situació que pot afectar altres persones amb ingressos limitats, especialment pensionistes que perceben les rendes en catorze pagues i que poden quedar fora del sistema per diferències molt reduïdes. Segons defensa Pérez, la qüestió mereix una revisió perquè els barems econòmics no produeixin una exclusió desproporcionada de persones que, tot i superar lleugerament un determinat llindar, poden trobar-se en una situació econòmica que els impedeix assumir les despeses d’un procediment judicial.
L’escrit també situa aquesta reclamació en el context del debat sobre la dignificació econòmica del torn d’ofici. Pérez afirma que no qüestiona el dret dels professionals a rebre una remuneració adequada, sinó que considera que aquesta reivindicació ha d’anar acompanyada de la garantia que les persones vulnerables puguin accedir efectivament al servei. "No formul acusació contra el Col·legi de l’Advocacia ni contra cap organisme", assenyala l’afectat en la seva petició. Sol·licita una explicació objectiva, transparent i jurídicament fonamentada sobre el criteri aplicat i sobre els efectes.
La intervenció del Defensor del Poble obre una segona via per revisar el problema, paral·lela al procediment judicial de Pérez. Mentre els tribunals hauran de determinar si el criteri aplicat en el seu cas és jurídicament correcte i si li correspon el benefici de justícia gratuïta, l'ens que vetlla pels drets dels ciutadans podrà analitzar, dins les seves competències, si els criteris administratius utilitzats per determinar els límits econòmics són coherents, transparents i compatibles amb la finalitat de garantir l’accés efectiu a la Justícia.
El cost de viure a les Balears, sobre la taula
El cas planteja una qüestió que va més enllà de la situació personal de Juan Pérez: els barems actuals reflecteixen realment el nivell de vida i la capacitat econòmica de les famílies de les Balears?
Els criteris per accedir a la justícia gratuïta són estatals i s’apliquen al conjunt de l’Estat, independentment del territori. Però el cost de l’habitatge i d’altres despeses bàsiques és especialment elevat a les Illes: una mateixa renda afronta les despeses quotidianes de manera molt diferent segons el lloc on es viu. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE (2025), les Balears varen registrar el percentatge més elevat de persones que varen cercar habitatge sense arribar a canviar de residència, amb un 10,6%. El principal motiu declarat va ser precisament el preu excessiu.
Les Illes han assolit nous màxims els darrers anys i, actualment, el preu mitjà de venda és de 5.595 euros per metre quadrat a l'agost del 2026, la xifra més alta de la sèrie d’Idealista. El preu ha augmentat un 5,1% en un any i un 9,9% només al llarg del 2025. L’encariment de l’habitatge contribueix a elevar el cost efectiu de viure a les Illes i redueix la capacitat econòmica real de les llars. Una renda que sobre el paper pot situar una persona lleugerament per damunt d’un determinat barem estatal pot tenir una capacitat adquisitiva molt diferent en un territori on l’habitatge absorbeix una part especialment elevada dels ingressos.
Aquesta realitat és la que Pérez incorpora com un dels elements que, a parer seu, s’haurien de tenir en compte a l’hora de valorar si una persona amb els seus ingressos pot assumir el cost d’un procediment judicial. Els tribunals hauran de decidir si consideren aplicable el criteri dels 21.000 euros que va emprar el Suprem el 2024 o si, per contra, mantenen un llindar inferior. Per això hauran d'analitzar si la situació personal, familiar i econòmica de Pérez justifica concedir-li l'accés a la justícia gratuïta.