14 pisos per acollir els familiars dels malalts desplaçats

PalmaQuan una família de les Illes rep la notícia que ha de deixar ca seva i partir cap a Barcelona perquè un dels seus rebi tractament, la malaltia deixa de ser l'únic problema. Comença una altra cursa: trobar un lloc on dormir, gestionar la feina i aprendre a viure en la incertesa. Fa més de 20 anys que l'Associació d'Ajuda a l'Acompanyant del Malalt (ADAA) alleugera aquesta càrrega amb una tasca silenciosa i constant que enguany li ha valgut el premi ARA Balears Colonya Caixa Pollença a l'Acció Social.

ADAA va néixer a Llucmajor l'any 2003, impulsada per un grup de famílies que havien viscut de prop el desarrelament i la preocupació que acompanya una malaltia greu lluny de casa. Entre elles hi havia la de Jaume Cànoves, trasplantat de fetge l'any 1997 i ànima del projecte. "El pacient estava atès, però l'acompanyant quedava desemparat", resumeix Mercedes Alvarado, gerent de l'entitat.

Alvarado recorda els primers temps, quan hi havia famílies que dormien pels passadissos dels hospitals, que desconeixien els seus drets o que senzillament no tenien forces per enfrontar-se a la burocràcia, peatge per poder accedir a ajudes minses. "Si famílies de classe mitjana com aquelles primeres ho havien passat tan malament amb un familiar ingressat fora de l’illa, alguna cosa havíem de fer", explica.

Primer varen informar i ajudar a tramitar les dietes que oferia l’IB-Salut. Després arribà el primer acte benèfic, un torneig de golf l'any 2005 per recaptar fons. Amb aquells recursos varen poder llogar el primer pis a Barcelona, el 2007. Avui, ADAA disposa de quinze habitatges: cinc de gestió directa –quatre de llogats a preu de mercat i un en propietat gràcies al llegat del professor Josep Antoni Gomila Grimalt– i deu més compartits amb altres entitats. El model de la seva acció social és senzill: allotjament gratuït a prop dels hospitals, suport psicològic, ajuda administrativa i, fins i tot, tiquets de menjador. "Si l'acompanyant no es cuida, tenim dos problemes", resumeix Alvarado.

"M'he cremat. Vine"

Però ADAA no es pot explicar només comptant pisos, socis o nits d'allotjament. La seva feina s’entén des dels casos particulars. De fet, un beneficiari va proposar l’entitat com a candidata al premi de l’ARA Balears. Jaume recorda que era migdia d’un dia festiu quan va rebre la telefonada del seu pare. "M'he cremat. Vine”, li va dir. Quan va arribar-hi ja hi havia bombers, policies i ambulàncies. El pare tenia cremades de segon i tercer grau a gran part del cos. A Son Espases els varen dir que l'havien de traslladar d'urgència a la Vall d'Hebron. El seu estat era molt greu. "En aquell moment el món s'enfonsa. Què fas? On vas? Com ho gestiones?", recorda.

La seva mare i ell varen agafar el primer avió cap a Barcelona. Varen reservar un hotel per a tres dies, sense saber quant de temps hi haurien de quedar. “Vaig pensar: ‘Què faig amb la feina’? Com ens organitzam? Tot eren dubtes”, confessa. A l'UCI de Cremats els varen parlar per primera vegada d'una associació mallorquina que ajuda famílies com la seva. ADAA va respondre. “Ens varen demanar com estàvem i què necessitàvem. Sense res a canvi. Sempre amb la mà estesa”, relata Jaume. Els va rebre la treballadora social que té l’associació a Barcelona. Dos dies després ja dormien en un dels pisos de l'entitat. Compartien espai amb altres persones en la mateixa situació que ells. "Sense saber-ho, es varen convertir en una petita família", explica.

Durant el mes i mig que el pare va estar ingressat varen tenir allotjament i manutenció gratuïta. També el suport de la psicòloga de l'associació. “Hem estat cuidats i acompanyats. Hem sentit una humanitat que costa explicar amb paraules. ADAA no només ens va donar un lloc on viure; ens va donar tranquil·litat, suport i força en el moment més difícil de la nostra vida".

Testimonis com el de Jaume és el patrimoni de l’associació, extrapolable a xifres: 7.328 famílies ateses des que varen començar, més de 10.000 nits d'allotjament gratuït només l'any passat. Més de 700 socis paguen una quota anual de 40 euros. Alguns han rebut el suport de l’associació; molt d’altres, no. “No te n’has de fer soci perquè t'ajudem”, aclareix Mercedes Alvarado. El pressupost d'ADAA es completa amb actes benèfics, donacions i un conveni amb el Govern que els aporta fins a 265.000 euros. “La diferència amb altres entitats és que nosaltres no cobram res a qui necessita l’ajuda”. El 2025 varen rebre 280 sol·licituds; varen poder atendre’n 239; 526 persones en total. La decisió la pren una junta avaluadora atenent criteris com la urgència i el nivell socioeconòmic.

Dos anys per a un trasplantament de pulmó

Mercedes Alvarado fa anys que hi treballa. Va començar-hi com a voluntària –Jaume Cànoves era el seu sogre– i encara avui s'emociona quan parla d'alguns casos. D'una dona de cinquanta anys que va esperar dos anys un trasplantament de pulmó i no hi va arribar a temps. Dels infants que ha vist créixer. De les famílies que tornen només per donar les gràcies. "Aquelles coses et toquen. Hi ha gent que ens diu: 'Ens heu salvat la vida'. I això és molt gros".

"Nosaltres estaríem contents de desaparèixer", reconeix, perquè significaria que cap família de les Illes hauria de tornar a deixar enrere ca seva per una malaltia.