Poc més d'un mes després de la seva aprovació, el nou decret d'habitatge del Govern ja té data d'aplicació a Palma, a més dels requisits que permetran desplegar les dues mesures principals: la conversió de locals a habitatge i el creixement en alçada d'edificis. El regidor d'Urbanisme de Cort, Oscar Fidalgo, ha presentat aquest dimarts el document aprovat a la Gerència d'Urbanisme que estableix les condicions per executar el decret a Ciutat.

L'aprovació del darrer Decret d'habitatge del govern del Partit Popular no suposa, encara, noves facilitats per convertir els locals en habitatges, tal com preveu una de les seves mesures, almenys en el cas de Palma. Per poder aplicar la nova norma, Cort ha d'elaborar una zonificació de la ciutat que permeti distingir on és possible fer la conversió. Aquest projecte, però, no es preveu que estigui enllestit fins a finals d'any, segons ha informat el regidor d'Urbanisme, Óscar Fidalgo, aquest dimarts en una roda de premsa.

L'entitat de defensa patrimonial ARCA ha emès un comunicat en què assegura que el Decret d'habitatge no es pot aplicar als centres històrics dels municipis de Mallorca ni tampoc a moltes barriades de Palma. Des de l'entitat asseguren que aplicar aquesta normativa suposarà modificacions de volums no aprovades pel Consell de Mallorca i, per tant, demana als ajuntaments de l'illa que tampoc no permetin l'aplicació d'aquest decret als "conjunts tradicionals no declarats conjunts històrics", per evitar que afecti significativament el paisatge urbà. En aquest cas, asseguren que el volum i les alçades dels nous habitatges serien un dels principals problemes, així com consideren "una pèrdua irreparable la compartimentació de casals".

MÉS per Palma reclama que se suspengui el Decret llei 6/2023 de mesures urgents en matèria d'habitatge perquè els canvis podrien ser contraproduents i provocar problemes greus. Tot i que reconeixen que algunes de les premisses podrien ser vàlides, des del partit ecosobiranista consideren que no ajuden a resoldre el problema principal: l'accés a l'habitatge.

“Local a la venda a la zona de Pere Garau amb possibilitat per fer la casa dels teus somnis”. Així es publicita un dels prop de 800 locals de Palma que hi ha a la venda al portal immobiliari Idealista. Fonts del sector assenyalen que –tot i que lleugerament– han detectat un augment en l’interès per aquest tipus de propietats, d’ençà que el Govern de Margalida Prohens va anunciar un nou decret d’habitatge que ampliarà les possibilitats de convertir un local en una casa. La mesura pot semblar atractiva, a priori, tenint en compte que les superfícies d’ús comercial arriben a ser un 30% més barates que les residencials. Però experts immobiliaris aconsellen prudència, a l’espera de conèixer la lletra petita de la nova norma, que la presidenta vol enllestir a finals de setembre. Amb el compte enrere en marxa, agents immobiliaris, arquitectes i constructors sospesen els inconvenients i avantatges d’aquesta proposta.

L'Estat torna a posar traves a una norma del Govern balear. Després de posar en qüestió lleis com la d'habitatge o la de residus, l'executiu de Pedro Sánchez dubta ara de la constitucionalitat d'alguns articles del Decret d'habitatge i ha fet un requeriment al Consolat de Mar per analitzar les diferències entre les dues administracions a una comissió bilateral. Alguns dels articles afectats són els que inclouen mesures contra l'especulació amb l'habitatge com el fet que els bancs hagin d'oferir un lloguer social abans d'iniciar un desnonament o que el Govern sigui el comprador prioritari en les operacions entre grans tenidors –entitats bancàries i fons d'inversió– amb immobles procedents d'execucions hipotecàries.