Diferents actors han reivindicat en els darrers mesos el mallorquinisme polític. Mentre fonts del PP confirmen el propòsit de la presidenta Marga Prohens de seduir els votants d’El Pi, apareixen moviments per impulsar el mallorquinisme de centredreta amb vista a les eleccions vinents. En paral·lel, amb la presentació d’El mallorquinisme polític (1936-2024) [Lleonard Muntaner Editor], diversos historiadors han posat l’atenció a aquesta ideologia, que es manté malgrat els canvis demogràfics. Què la defineix i on està representada?

Vox manté la pressió sobre el PP i no pensa afluixar-la: d’exigir l’elecció de llengua a les escoles ha passat a demanar la imposició del 25% de les classes en castellà a tots els centres. Però en negar, a més, que a les Illes es parla català ha tocat os. Malgrat les concessions que el PP ha fet fins ara a l’extrema dreta, el Govern de Marga Prohens ha deixat clar que el respecte a l’Estatut d’Autonomia és una línia vermella. No es qüestiona la unitat de la llengua. La mobilització dels batles del PP que participaren en els actes del Correllengua va ser el primer avís per a navegants dels populars, que també varen permetre, amb la seva abstenció, que el Consell de Mallorca reclamàs a Felip VI que retiri el títol de ‘reial’ a l’Acadèmi de sa Llengo Baléà. Després de l’etapa de José Ramón Bauzá, quin és el reducte del regionalisme de Gabriel Cañellas que queda al partit?

Pel que sembla, no ha agradat gens en determinats àmbits polítics, però també historiogràfics, que hi hagi hagut qui es retrotragués al 1714 per parlar dels enfrontaments seculars mal resolts entre Catalunya i Espanya com a fonament d’un acord polític per a la investidura de Pedro Sánchez. Ja se sap que el que per a uns no deixa de ser un exercici nostàlgic i preliberal, que no cap a la Constitució, alfa i omega de les nostres vides, per a d’altres constitueix el fonament d’un pluralisme d’arrel historicista i de la persistència d’un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. El que per a uns és poc més que un mite forjat en una derrota escaiguda en mig d’un plet dinàstic en clau europea de primers del segle XVIII, per a d’altres és un relat que situa l’origen del contenciós en una guerra provocada per la defensa de les constitucions de Catalunya i contra el despotisme monàrquic. Per aquí no avançarem. 

L’ octubre del 1982, fa 40 anys, naixia un nou partit, Unió Mallorquina (UM), que, fins a la seva desaparició el 2011, va jugar un paper decisiu a la política de les Illes Balears. El va crear Jeroni Albertí Picornell (Banyalbufar, 1927), qui havia abandonat els més alts càrrecs del moment –president al mateix temps de la preautonomia i del Consell de Mallorca– per embarcar-se en aquella nova aventura.

En qüestió de cinc dies la presidenta del PP balear, Marga Prohens, ha compartit escenari a Mallorca amb les dues personalitats que representen els dos esperits del partit en l’àmbit estatal. Divendres 23 de setembre, amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i dimarts 27, amb el líder de la formació, Alberto Núñez Feijóo, en una visita al mercat de Pere Garau un dia després de reclamar la rebaixa de l’IVA als aliments bàsics –una oportunitat per visibilitzar la proposta fiscal. Ayuso representa la part més liberal del partit i té una retòrica més de confrontació amb el govern i el socialisme, i Feijóo, la imatge de la moderació, de la gestió i d’un regionalisme descentralitzador, prové d’una comunitat –Galícia– perifèrica i amb dues llengües cooficials, com les Balears.

El consell general d'El Pi de Mallorca s'ha reunit aquest dissabte per ratificar la convocatòria del congrés mallorquí per a dia 18 de setembre. El partit regionalista té, a la vista, una altra data important, la de dia 25, amb el congrés de les Balears, en què s'elegirà el nou president de la formació després de la fugida d'Antoni Amengual. Fonts de la línia melianista asseguren que "la immensa majoria del consell general vol que el congrés de Mallorca es faci dia 18 amb la màxima transparència, llistes obertes i vot telemàtic i presencial". Així és el reglament que s'ha aprovat aquest dissabte. Ara bé, si l'executiva balear decideix suspendre el congrés de dia 25, tal com s'ha proposat, també caurà el de Mallorca.

Els regionalistes necessiten mirar cap endavant després d'unes setmanes crítiques. Aquest dissabte, el secretari general d’El Pi, Tolo Gili, acompanyat pels presidents interins de Mallorca i les Balears, Toni Salas i Joan Torres; el vicepresident de Menorca, José Cantallops, i membres de l’executiva, s’ha reunit a Can Alcover amb batles i batlesses de la formació i caps de llista per encarar el full de ruta que seguirà el partit fins a arribar al congrés extraordinari del 25 de setembre. Davant els mitjans, Gili ha confessat que la situació dels darrers dies, amb la dimissió d'Antoni Amengual com a president i la renúncia de Lina Pons com a portaveu i vicepresidenta del grup, "ha estat un cop molt fort", però assegura que "el partit és viu".

No ha passat ni un any i mig entre les dimissions de Jaume Font –el 12 de febrer de 2020– i de Toni Amengual –el 19 de juliol passat– com a presidents d’El Pi. Ambdós han optat per la retirada de la vida política després de no haver pogut tirar endavant els seus projectes per al partit. I ambdós s’han hagut de veure les cares amb el sector encapçalat per Josep Melià, que, malgrat que no ocupa cap càrrec de rellevància dins la formació, no s’ha resignat a amollar-ne del tot les regnes. Només fa un any que Amengual va agafar el relleu de Jaume Font, però les velles ferides entre ‘les dues ànimes d’El Pi’ –expressió que ja s’ha convertit en un tòpic a l’hora de parlar de la formació regionalista– continuen. Ara, el projecte d’El Pi corre perill si la divisió s’imposa i si els seus integrants no són capaços de posar en marxa un vertader camí en comú després del congrés extraordinari del 25 de setembre.

Jaume Font (sa Pobla, 1961) es pren les intervencions al Parlament balear com un joc. Li agrada provocar i hi té traça; fa 37 anys que es dedica a la política, des que va entrar de regidor al seu poble per Convergència Poblera. Qui fins ara era el líder d'El Pi està orgullós de com parla, de com desplega els arguments amb un llenguatge volgudament col·loquial. N'està tan satisfet que, fins i tot, en un acte de l'última campanya per a les eleccions autonòmiques, va presentar el disc Greatest Hits: una recopilació del que ell considera les seves millors intervencions al Parlament.

A final del 1917 els fets es precipiten. En menys d’un mes Guillem Forteza acaba la carrera, es fa càrrec de 'La Veu de Mallorca' i funda el Centre Regionalista de Mallorca. Aquest neix com un grup polític que pretén convertir-se en el referent de la catalana Lliga Regionalista a Mallorca, de la qual lloaven l'obra. Des del principi estava presidit per Guillem Forteza, personatge important per a la ciutat i per a tot Mallorca, ja que, a més de fer política, va ser un gran arquitecte, que rivalitzà, en certa manera, amb Gaspar Bennàssar, com veurem més endavant.