MARE i Cultura Inquieta han organitzat un concurs de reels per conscienciar sobre la importància i la riquesa ecològica de la mar Balear. La iniciativa, que té l'objectiu d'arribar al públic més jove, està dotada amb 3.000 euros i el premi per al guanyador serà de 1.000 euros, mentre que els sis reels finalistes seran premiats amb 200; amb 400 euros els qui aconsegueixin més likes i quatre experiències de busseig o snorkel per als següents quatre vídeos al Top 10 de finalistes. 

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

El GOB ha demanat aquest dimarts a la Direcció General de Costes i Litoral que no autoritzi la sol·licitud per a la instal·lació del circuit de motos d'aigua a Cala Vinyes (Calvià), per ser "contrària a la legislació". El grup ecologista ha alertat sobre la "saturació" que existeix en aquesta zona i ha criticat que l'explotació també disposarà d'una plataforma i servei de sky-bus. A més, segons ha recollit Europa Press, ha denunciat que l'empresa no compleix el reglament de Costes pel fet que l'autorització dels serveis de temporada de tot el terme municipal la té l'Ajuntament de Calvià.

Quinze organitzacions ecologistes s'han reunit aquest dimecres amb la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, per presentar el document Acord marí entre organitzacions ambientals per a la protecció d'un 30% del Mediterrani espanyol, que inclou accions per avançar en la protecció efectiva del 30% de la mar Mediterrània i garantir que un 10% d'aquesta mar quedi sota protecció estricta.

Llunada, salroig, porc marí, cinturó, marraix, bocadolça, però també mussola, tintorera, gató o gatvaire són noms de taurons que els pescadors més vells de les Illes Balears feien servir amb freqüència. Actualment, molts d’aquests peixos ja no s’esmenten perquè s’han deixat de veure a les aigües que envolten l’Arxipèlag. La sobrepesca i l’alteració dels seus hàbitats han provocat que aquests animals es trobin en una situació delicada. A la mar Mediterrània hi ha 77 espècies de taurons, ratjades i quimeres, de les quals el 53% estan amenaçades i requereixen accions urgents per conservar els seus hàbitats i poblacions. En el cas concret de les aigües que envolten les Balears hi ha citades 32 espècies de taurons, 27 de ratjades i una quimera i, segons els informes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de la meitat d’aquestes es troben en perill.

El pagès Miquel Martorell Ramis (Santa Eugènia, 1970) ho ha tornat a fer. L'estudiós sobre el medi natural i les històries humanes ha sorprès els curiosos de l'antropologia amb una nova publicació, fruit de les converses que ha mantingut amb pescadors roquers del litoral de Deià, Sóller, Fornalutx i Escorca. Al llibre autoeditat Els penya-segats marins cobren vida s'hi aplega un recull de toponímia d'aquesta part de la costa nord de Mallorca, però també les històries de subsistència de generacions de mallorquins en relació amb la mar.

El busseig recreatiu en àrees marines protegides s’ha convertit en un atractiu local i turístic no només a la Mediterrània, sinó arreu del món. Tant és així que les Balears han passat de tenir 12.735 immersions el 2005 a sumar-ne 69.200 el 2021, la qual cosa suposa un increment del 443,3%, segons precisa la investigadora Natalia Barrientos en l’informe de Mar Balear. Malgrat l’augment, els experts garanteixen que l’impacte és nul si es fa correctament i sostenen el potencial d’aquesta activitat per donar a conèixer el medi marí i, alhora, conscienciar sobre la importància de conservar-lo.

Tres tortugues marines nascudes el 2019 a les Balears han estat alliberades aquest dijous a Cala Agulla, a Eivissa, segons ha informat en una nota de premsa la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Es tracta de tres exemplars femelles que fins ara s'havien estat recuperant al Palma Aquarium de diversos problemes de salut.

El Govern ha demanat aquest dimecres als ciutadans que no gravin ni s'acostin als nius de tortugues marines, per poder preservar el benestar d'aquesta espècie catalogada com a vulnerable, davant l'inici de la temporada de nidificació.

Una seixantena d'establiments de les Balears han generat 16.394 quilos menys de residus plàstics després d'haver rebut la certificació Plastic Free Balearics, que comprova i confirma que els negocis aportin alternatives a l'ús de residus d'un sol ús.

El Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i el Sistema d'Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) crearan un observatori marí del canvi global a Cabrera, amb l'objectiu de facilitar l'obtenció de dades “essencials” per conèixer-ne l'estat i la variabilitat.

El conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Josep Juaneda, ha destacat la importància de la inclusió del medi marí, fa més de dos anys, a la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera, que aquest dijous compleix el 28è aniversari: "És un moment únic per posar en valor el patrimoni natural com la mar, que suposa un escenari perfecte per compatibilitzar la conservació del territori i el desenvolupament de les activitats tradicionals i professionals com un motor més de la nostra economia i una mostra de la identitat menorquina".

El Govern balear contribuirà amb 96.000 euros al conveni de col·laboració per impulsar la recerca científica a l'àmbit marí a Menorca. L'aportació serà plurianual, entre el 2022 i el 2025. L'acord se signarà entre l'Institut Espanyol d'Oceanografia, el Consell de Menorca i la Conselleria de Fons Europeus de l'Executiu autonòmic, amb l'objectiu de desenvolupar actuacions conjuntes d'investigació marina i de seguiment i assessorament científic del medi marí a la Reserva de la Biosfera de Menorca.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha reclamat a l'Estat que incorpori els nou agents mediambientals que va anunciar –a través d'una carta– que començarien a fer feina el juliol a diverses zones del litoral de l'arxipèlag. L'objectiu és "garantir el respecte a la normativa de conservació de la biodiversitat", segons la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació, tenint en compte la problemàtica del fondeig sobre posidònia, que es repeteix cada temporada turística.

Quin impacte tenen els emissaris sobre la posidònia i la qualitat de les aigües? Com es troben les poblacions de corals? Hi ha menys raors, lluços i sípies? I les aus que habiten a les costes? L'estat de conservació de la mar balear és encara desconegut i la comunitat científica no té una resposta prou contundent per aclarir quina és la seva situació. Per això, més d'una desena d'institucions illenques estan treballant en l'elaboració del primer informe complet i global per "tenir una visió més nítida" de com es troba la mar balear, segons ha assegurat el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban.