Aniol Esteban: "El futur econòmic de les Balears passa per tenir una mar i una costa en bon estat"

Entrevista al biòleg marí, economista ambiental i director de la Fundació Marilles, que recentment ha publicat el seu primer informe anual

Aniol Esteban (Barcelona, 1975) és biòleg marí i economista ambiental amb més de 15 anys d'experiència professional al Regne Unit. Des del 2017 dirigeix la Fundació Marilles, amb l'objectiu de finançar iniciatives que garanteixin la protecció dels ecosistemes marins de les Illes. Recentment han presentat el seu primer informe anual sobre la seva activitat, que preveuen augmentar durant aquest 2019. Per aquesta raó parlam de la situació i la protecció de la mar balear, el seu futur i les seves possibilitats com a font de riquesa natural i de prosperitat humana.

El vostre model de finançament no és molt comú als països del sud d'Europa. Com podeu sufragar els costos per dur a terme iniciatives conservacionistes?

La filantropia relacionada amb el medi ambient està molt estesa pel centre i el nord d'Europa, però aquí és molt limitada, i per això esperam que canviï. La fundació holandesa Adessium i MAVA Foundation ens donen el suport econòmic, i altres comencen a interessar-se pel nostre projecte. Tot i això, si Marilles no aconsegueix mobilitzar fonts locals per millorar la situació de la mar, no haurem aconseguit el nostre propòsit, perquè és essencial que també hi participin actors regionals.

Després de fer una diagnosi sobre la mar balear, qui n és el seu estat de salut?

Des de la Fundació no ens cansarem de dir que és una de les més ben conservades de la Mediterrània, i això s'ha de celebrar. Les Balears venen a ser com la Península ara fa 100 anys, perquè hi ha espècies extintes –com l'anfós– que encara s'hi poden veure. La pesca professional i recreativa, la contaminació tant d'aigües brutes com de plàstics, a més del sector nàutic i la pressió turística, són les principals amenaces. Si no feim res, s'anirà degradant més la situació, que podria estar molt millor, perquè tampoc no hem de ser complaents.

Com afecta el canvi climàtic als ecosistemes marins de les Balears?

És la principal amenaça i el repte més gran al qual ens enfrontam com a humanitat. Aquí es tradueix en alguns episodis de mortalitat de coralls, com són les gorgònies, a més de la vulnerabilitat de la posidònia i petits peixos com l'anxova. Aquestes són espècies molt variables, ja que s'alimenten del fitoplàncton i això vol dir que depenent de la temperatura de l'aigua poden migrar a altres zones, de manera que poden emigrar i desaparèixer de les nostres costes. L'any passat es va arribar per primera vegada fins als 30 graus de temperatura a la mar balear, una dada altíssimament preocupant.

Què estau fent per revertir la situació?

Molta feina que no és visible, però que consideram fonamental. Fent una analogia, diria que l'atenció de la gent només capta les flors o els tomàquets d'un hort, mentre que nosaltres hem treballat més sobre el sòl, la seva qualitat, els nutrients i l'aigua perquè puguin germinar projectes. Hem connectat sectors que fins ara no treballaven entre ells, a més dissenyar una diagnosi que ens ofereixi un relat. També estam treballant en un informe científic i objectiu sobre l'estat de la mar balear, convidant tots els centres d'investigació illencs, l'Administració Pública i alguns representants del sector privats a respondre si l'ecosistema marí millora o empitjora. La intenció és evitar un debat estèril que impedeixi fer un front transversal per cercar solucions.

Què destacaríeu dels vostres projectes? 

La creació d'un fons amb 200.000 euros per a la millora de les àrees marines protegides de les Balears, amb l'objectiu d'impulsar nous programes. També hem identificat i finançat organitzacions –com Tursiops, el GOB, Ondine, Rezero, Cleanwave, Aliança Mar Blava o l’Associació Vell Marí– que fan una feina excel·lent, sovint amb recursos molt limitats, perquè puguin continuar fent-la. Engeguem projectes, fomentam diàleg entre qui té interès per millorar la mar balear i tractam d'aconseguir més finançament exterior. La paradoxa de les Illes és que hi ha una riquesa molt visible destinada a sectors com el turístic, però molt escassa pel que fa a la protecció marina.

El progrés material i econòmic pot anar vinculat a la protecció natural?

Crec que ja fa uns quants anys que hem sortit de la visió que enfronta la conservació amb restriccions del desenvolupament econòmic. Els grans organismes i experts parlen del medi ambient com un factor clau per al desenvolupament econòmic, perquè genera un flux de serveis que beneficien la societat i són la base de la prosperitat humana. De fet, el futur econòmic de les Balears exigeix tenir una mar i una costa en bon estat. I, tot i que cada vegada hi ha més consciència respecte del fet que mantenir els recursos naturals és positiu, la manera de fer economia no ho reflecteix, perquè continuam mesurant les coses amb termes monetaris que no tenen en compte els aspectes socials i ambientals.

Quin exemple local en posaríeu?

La forta oposició que hi ha per part d'alguns sectors sobre l'ecotaxa fa visible que una part dels hotelers consideren que el futur implica oferir un producte més barat i no de major qualitat. Ho consider un error, perquè les Illes poden posicionar-se com un model de conservació i sostenibilitat a escala europea, i fins i tot mundial. La llei de canvi climàtic, de residus o les ampliacions de la xarxa de parcs naturals demostren aquest camí que ens pot situar com a referent.

Potenciant la investigació i la protecció de la Mediterrània, es donen oportunitats a professionals qualificats del sector com poden ser biòlegs, geògrafs o ambientòlegs, entre molts altres. Preservar els ecosistemes marins insulars podria generar llocs de feina per a treballadors no qualificats?

La conservació del medi marí pot generar moltes oportunitats laborals, algunes noves i altres reconvertides, provinents d'altres sectors. Ara per ara, ningú ho ha contemplat com una opció a les Illes, però fa cinc anys al Regne Unit vam iniciar el Blue New Deal, que consisteix en la regeneració de zones costaneres deprimides on es podrien crear nous llocs de feina vinculats a la protecció. Encara que la situació és diferent de la de la Mediterrània, perquè la costa és una regió pròspera i no s'ha de regenerar, l'educació ambiental, la ciència, les infraestructures i el sector del lleure i els serveis podrien oferir noves experiències laborals. De fet, existeix una oferta extraescolar vinculada a la mar que és molt limitada, més enllà dels cursos de vela o piragua. Podríem tenir un cos d'educadors que apropin la mar als joves de les Balears, assentant les bases de la futura generació de joves que defensin el territori.

Quin és el problema més greu a l'hora de protegir les nostres costes?

Hi ha una greu mancança de finançament del medi marí i el medi ambient en general, i és un fet present a molts de països, perquè sempre ha estat tractat com una cosa extra o luxosa que en temps de crisi s'ha d'eliminar. El sistema econòmic oblida que tot depèn de l'estat del medi ambient, l'economia hi va darrere. Funcionam al revés i s’ha de revertir. Tothom ha d'assumir les responsabilitats que té respecte dels impactes que té sobre el medi marí. El sector nàutic ha d'acceptar que les àncores tenen un efecte negatiu i ha de minimitzar-lo. El mateix passa amb el sector pesquer i la pressió turística, que es tradueix en abocaments a través d'emissaris o saturació dins d'ecosistemes fràgils. Hem d'afrontar les nostres responsabilitats de manera oberta i sense anar de víctimes, com alguns sectors han encarat aquests conflictes. El repte és saber com utilitzar la passió que existeix per gaudir de la mar i crear una energia perquè tots ens sumem a la seva conservació. Tot això és el que vol aconseguir la Fundació Marilles: un discurs positiu, inclusiu i més centrat en les solucions.

 

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF