“El batle de Palma haurà de respondre pels desastres que puguin venir després de construir en zones inundables”. Amb aquesta advertència, la portaveu de MÉS per Palma a Cort, Neus Truyol, ha carregat aquest dijous contra l'estratègia de l'Ajuntament de Palma d'eliminar l'autorització prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern per agilitar la concessió de llicències urbanístiques.

El Govern ha tret a licitació per 1,3 milions d’euros un contracte per externalitzar la redacció i tramitació d’informes de la Direcció General de Recursos Hídrics amb l’objectiu d’agilitar expedients, especialment els vinculats a projectes de construcció d’habitatge. La decisió arriba en un moment de forta pressió del sector promotor, que denuncia des de fa mesos retards en els informes hídrics i que condicionen l’atorgament de llicències i l’inici d’obres en un context de demanda disparada de pisos.

Jaime Martínez ha decidit que la manca d'aigua no serà un fre per continuar creixent i augmentant la població i els visitants de Palma, i prepara una nova dessaladora. L'Ajuntament ha encarregat un estudi amb l'objectiu de posar les bases del nou equipament, que surt a licitació per 54.000 euros. La descripció de la feina tècnica d'Emaya és clara i es refereix a "l'augment significatiu del consum d'aigua". També admet que ha baixat la disponibilitat dels recursos hídrics convencionals –els aqüífers– per la sobreexplotació i per l'obligatorietat de reduir la quantitat d'aigua que s'hi extreu.

Encara no ha començat la millora de la canalització del torrent de les Planes, a l’altura de Sant Llorenç des Cardassar, set anys després de les inundacions. El projecte no està ni adjudicat i es preveu que la seva redacció comenci el pròxim mes d’abril. Segons el director general de Recursos Hídrics del Govern, Juan Bartolomé Calafat, actualment la licitació del projecte es troba en la “fase d’avaluació d’alguns criteris”. 

El director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, s'ha reunit aquest dilluns amb els batles de set municipis de la Serra de Tramuntana (Banyalbufar, Esporles, Estellencs, Bunyola, Puigpunyent, Deià i Valldemossa) per tractar el problema de sequera que pateixen aquests municipis, on s'han hagut d'aplicar mesures restrictives d'índole diversa. Calafat ha anunciat que s'han acordat mesures "concretes", com l'agilització de la tramitació de pous a Puigpunyent. Fonts properes a la reunió han confirmat a l'ARA Balears que "hi ha un missatge d'agilitar qualsevol tipus de tramitació administrativa per perforar". Per la seva banda, fonts de la Direcció General de Recursos Hídrics han apuntat que "s'ha d'estudiar cada cas en particular".

Va arribar fa un any a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern balear, però coneix molt bé l’Administració perquè hi ha fet feina, i també el sector privat on ha desenvolupat bona part de la seva carrera. Joan Calafat (Palma, 1968) té un perfil tècnic i no ha perdut l’empenta inicial, però sap que en matèria de gestió de l’aigua res no canviarà fàcilment.

El Govern ha autoritzat els darrers dotze mesos 1.200 noves perforacions per extreure i emprar aigua per al subministrament humà i per a l’agricultura, segons les dades aportades per la Direcció General de Recursos hídrics a l’ARABalears. Aquests pous nous s’afegeixen als més de 50.000 legals que any rere any xuclen la sang de la terra i aprofiten aquest recurs que emmagatzema el subsol de cada illa per abastir-se.

La Direcció General de Recursos Hídrics ha autoritzat amb caràcter d'urgència l'execució d'un nou pou a Banyalbufar i ha informat que es procedirà a millorar les instal·lacions de tractament i filtració de l'aigua captada al municipi, per poder perfeccionar així la qualitat i la continuïtat del subministrament d'aigua potable. Així ho ha indicat aquest dijous la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, i ha recollit Europa Press, en el marc de la reunió del director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, amb representants municipals a les instal·lacions de captació d'Aigua Potable Les Mosqueres, per tal de definir les mesures d'urgència necessàries per evitar el tall de subministrament d'aigua al municipi.

Entre 15 i 20 milions de litres d’aigua depurada arribaran des del Pla de Sant Jordi fins al Migjorn de Mallorca gràcies a un projecte d’impulsió que promou la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que té el suport i la declaració d’interès per part del Ministeri d’Agricultura. Es tracta d’una inversió de prop de 41 milions d’euros per aprofitar el sobrant de l’aigua d’una de les depuradores amb més cabdal de les Balears, que se’n va a la mar bona part de l'any.

Mallorca ha perdut, en només un any, 28,6 hectòmetres cúbics d'aigua, una quantitat que podria servir per omplir quatre vegades el Gorg Blau i que podria abastir el consum anual de Palma i Pollença junts, segons les darreres xifres de la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta aigua s'ha perdut arran de les fuites i del mal estat de la xarxa municipal de l'illa.

La borrasca Juliette, que deixà més de 150 litres per metre quadrat a sis estacions meteorològiques de Mallorca i acumulacions de neu que en molts casos superaven els tres metres d'altura, ha provocat que les reserves hídriques de les Illes Balears se situïn quatre punts per damunt de les del mateix mes del 2022 (en el 62% de capacitat).

El Govern alerta d'un possible escenari de sequera durant l'estiu i demana als Ajuntaments que comencin a preparar-se. "No es tracta de ser catastrofistes, però sí previsors", ha subratllat el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, en la reunió convocada aquest dijous per la Direcció General de Recursos Hídrics i la Federació d'Entitats Locals de Balears (FELIB).

Menorca va patir fa just un any les pitjors pluges que es recorden, aiguats que varen deixar fins a 124 litres per metre quadrat, 100 dels quals caigueren en només una hora. El municipi més afectat fou Ferreries, on el torrent es va desbordar i provocà danys al polígon industrial, a causa del trencament de canonades d’aigua. El torrent de Son Grabot també es va desbordar, inundà els camps, i al final del barranc d’Algendar, a la desembocadura de la Cala Galdana, la força de l’aigua ocasionà desperfectes a les embarcacions.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, advertia aquest cap de setmana en una entrevista amb Europa Press que les Balears tindran un "còctel molotov" en matèria de recursos hídrics per una conjunció de factors que inclouen la sequera i la massificació humana, entre d'altres.

Les precipitacions són escasses, la pressió demogràfica no deixa de pujar i el rètol que diu “emergència climàtica” parpelleja cada vegada més ràpid. A les Balears, el Govern adverteix que “la suficiència hídrica –l’abastiment d’aigua– no està assegurada a mitjà termini” en alguns nuclis urbans de Palma, Bunyola, Marratxí, Santa Maria del Camí, Artà, Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç, Manacor, Felanitx, Santanyí, Migjorn Gran, Ferreries, Ciutadella i Alaior. El Portal de l’Aigua precisa que són municipis que es proveeixen de masses d’aigua amb una explotació superior al 80% i inferior al 100% del recurs disponible.

Un total de 33 municipis dels 53 que integren Mallorca superen els límits de fugues d’aigua de les canalitzacions municipals que marca el Pla hidrològic de les Balears. L’ordenança per al 2021 posava el sostre de pèrdues en el 25% del subministrament de les xarxes, i en les darreres dades de la Direcció General de Recursos Hídrics s’observa que el 62% dels territoris de l’illa s’hi situen per damunt. A més, hi ha nou municipis mallorquins que deixen de comptabilitzar més aigua de la que aprofiten. El cas més extrem és el de Sencelles, el municipi balear que més en perd, amb un 61,22% del total, tenint en compte que l’any 2015 aquesta xifra es movia pels voltants del 15%.

Tot i estar preocupats sovint pels nivells dels embassaments de les Illes, la realitat de la salut hídrica les Balears va més enllà. El cas és que el 85% de l’aigua de consum urbà prové de sota terra, d’aigües subterrànies. Malauradament, però, aquestes masses que nodreixen la població estan sobreexplotades. Exposat en xifres, 42 de les 86 masses d’aigua subterrània que hi ha a l’Arxipèlag estan en una situació de risc alt de no poder recuperar un bon estat, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient.

La portaveu del PP al Consell de Menorca, Coia Sugrañes, ha sol·licitat aquest dimarts a l'equip de govern de la màxima institució insular que pressioni Recursos Hídrics del Govern balear amb l'objectiu de dur a terme, de manera urgent, tasques de neteja i manteniment als torrents de Menorca.

L’Ajuntament de sa Pobla, a través de l’àrea de Medi Ambient, ha remès aquest dijous un informe a la Direcció General de Recursos Hídrics, dependent de la Conselleria de Medi Ambient, per donar a conèixer els punts més afectats per les inundacions d’aquest dimecres. Sa Pobla ha estat, després de Sóller, el municipi més afectat per les precipitacions.

El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, i la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Grau, han presentat aquest dimecres el nou Decret sobre indemnitzacions per costs de conservació, manteniment, explotació i instal·lació dels serveis públics d'aigües residuals, que aquest mateix dijous sortirà a exposició pública. Amb la revisió de la normativa que data dels anys noranta, es pretén millorar i augmentar la inversió en política d'aigües, a més d'agilitar els processos.