La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, ha obert dos expedients al grup Damm per utilitzar el nom de Mallorca en relació directa amb el Laccao. Una marca que ja no té cap vinculació amb l'illa i que és un producte 100% català.

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

El tancament de la fàbrica d'Agama, propietat de Damm, suposa una nova pèrdua econòmica per a sector primari de les Illes Balears. La part de la subvenció que la cervesera va rebre de Fons Europeus i del Ministeri d'Agricultura i Pesca tornarà als fons pressupostaris de la Unió Europea i el govern espanyol, respectivament. No s'invertirà en altres possibles explotacions del sector que podrien haver-la cobrat si Damm no els hagués sol·licitat per, posteriorment, tancar la fàbrica.

Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

Damm haurà de tornar 1,1 milions d'euros al Govern de la subvenció que va rebre en el marc de la transformació del sector primari, després d'anunciar el tancament de la fàbrica d'Agama de Palma i incomplir amb la normativa establerta. Això sempre i quan l'expedient que obrirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural confirmi el que és una evidència: no s'han complert les condicions de l'establert a les bases, ja que aquestes obliguen a mantenir l'activitat cinc anys des de que es cobra l'ajut públic.

Els mapes de risc de grip aviària que rep setmanalment el Govern “indiquen una progressió molt preocupant” a les Illes, segons ha anunciat aquest dimarts el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández a la presentació del balanç de sanitat animal i dels principals sistemes de control a les Balears. “Estam en el punt crític de risc de grip aviària”, ha insistit. 

Ni cloquejos, ni estufades, ni cornar, ni curritxar, ni nervis dels reclamistes, ni tan sols plomes. Aquesta ha estat la tònica dominant a la Fira de la Perdiu de Montuïri d’aquest matí. Tot el tragí de caçadors i reclamistes s’ha convertit en airades converses sobre l’absència de les perdius i la negativa de la Conselleria d’Agricultura i del Ministeri de permetre la 46a edició de la Fira de la Perdiu de Montuïri a causa de les restriccions imposades per la crisi sanitària de la grip aviària.

El camp de les Balears podrà acollir milers de noves places turístiques si prospera la nova llei agrària que ha redactat l’equip del conseller Joan Simonet i que s'ha compartit amb les associacions agràries i les professionals abans de remetre el text al Parlament. Les explotacions agrícoles professionals podran tenir fins a 10 places per allotjar visitants i, a més, podran ampliar les edificacions existents fins a un 20% per dur a terme aquesta activitat d’oci. El requisit més important per convertir les finques agràries en explotacions turístiques és que faci quatre anys que estiguin inscrites al registre i que el turisme es plantegi formalment com a activitat complementària.

El Govern ha presentat aquest dijous el manual d'ús del logotip de producte local, amb l'objectiu de donar-lo a conèixer i diferenciar-lo de la resta. El document, que ja es pot consultar a la pàgina web del Govern, recull els logotips de producte local aprovats per l'Executiu amb el consens i l'aprovació de les organitzacions agràries, així com les seves condicions per fer-ne ús. L'ús dels logotips és voluntari i serveix per indicar l'origen o el lloc de procedència dels productes, i també poden incorporar-se a les etiquetes.

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha proposat una sanció de 200.100 euros a la granja avícola denunciada a Llucmajor. El departament que dirigeix Joan Simonet ha emès una resolució d’inici de procediment sancionador arran de la inspecció del passat 27 de maig —després que es fessin públiques imatges dels animals convivint amb cadàvers, rates i brutor— per set infraccions greus, de 28.500 euros cadascuna, i una d'infracció lleu, valorada en 600 euros.

Arde i Satya Animal han tret a la llum noves imatges de la granja avícola de Son Perot (Llucmajor) que demostren, segons assegura la portaveu d'Arde, Julia Elizalde, "un patró de violència sistemàtica i absència de supervisió veterinària". Els vídeos es varen enregistrar del 21 al 29 d'abril d'enguany, al mateix temps que les imatges que ja es varen publicar, i corresponen a les naus dos i cinc de la granja, que es dediquen a la cria de gallines en gàbies.

La Conselleria d'Agricultura suspèn l'activitat de la nau 7G d'Avícola Son Perot i immobilitza tots els ous que en provenen –tant els que s'estan produint com els emmagatzemats– després de la inspecció que va realitzar dimarts al matí després que Satya Animal i ARDE denunciassin l'empresa davant la Fiscalia per un presumpte delicte contra la salut pública. A més, s'ordena la baixa d'inscripció al registre d'aquesta instal·lació, per la qual cosa l'empresa haurà de buidar la nau i sacrificar les 20.480 gallines que hi té dins. Així ho ha informat el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández.

Els productors d'aviram celebren que el Govern i l'Ajuntament d'Inca hagin acordat ampliar el permís per sacrificar pollastres a l'escorxador municipal inquer per motius de producció i de benestar. "Tanta sort que podem matar pollastres", diu un dels quatre socis de la Cooperativa Aviram de Mallorca. L'acord entre les administracions permet mantenir l'única instal·lació a Mallorca on es sacrifiquen pollastres.

La Conselleria d'Agricultura, i més concretament el titular, Joan Simonet, té en marxa una nova reforma de la Llei agrària de les Balears, que inclou, entre moltes altres mesures, obrir la porta a estades de particulars en tendes de campanya i caravanes a finques rurals. Una fórmula que s'excusa en la dinamització econòmica del camp illenc, que és una línia que el conseller ha defensat des del primer minut que va arribar a la màxima responsabilitat d'Agricultura.