La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha acusat el Grup Damm d’enganar l’Administració i els ramaders amb el tancament de la fàbrica d’Agama a Palma, referent de la indústria lletera de Mallorca. A més, durant el ple del Parlament de les Illes Balears ha informat que el Govern revocarà la declaració d’interès autonòmic que havia sol·licitat la multinacional i li exigirà la devolució d’una subvenció de més d’un milió d’euros. "Estarem al costat del sector i donant suport a les seves iniciatives per garantir la continuïtat de la indústria lletera", ha subratllat la presidenta.

Pressionat per l'oposició, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha defensat la seva gestió de la situació de la granja de gallines de Llucmajor i ha carregat contra el Govern d'Armengol per "no actuar". Simonet ha explicat que entre el 2016 i el 2021, l'explotació tenia 127.000 gallines. "Ningú les veia?", ha demanat. En aquest sentit, ha recordat que l'activitat de la granja va començar el 2016 amb 40.000 gallines, però ha afegit que el 2023 es va obrir un expedient sancionador per l'augment de la capacitat de l'explotació.

Els hotelers de Mallorca consideren un error que la viabilitat del camp impliqui fer-hi més places turístiques i han demanat a la Conselleria d'Agricultura en les seves al·legacions a la llei agrària que no s'hi generi més capacitat d'allotjament. Les al·legacions dels hotelers no es limiten a criticar la turistització del sector agrari, sinó que reclamen al Govern que prioritzi "de veres" el sector primari i que el declari com a servei essencial i estratègic, perquè s'hi derivin més recursos públics de manera "sistemàtica i regular".

Pagesos, professionals i entitats com el GOB, Unió de Pagesos i l'associació de productors ecològics Apaema han exigit al Govern que modifiqui profundament el projecte de llei agrària perquè "desfigurarà el camp" i han criticat que, amb la redacció actual, és una iniciativa per promoure usos urbanístics i turístics que "acabarà convertint les explotacions en hotels". A més, lamenten que no es faci servir la norma per "promoure una veritable sobirania alimentària i per ajudar de bon de veres a fer viable l'activitat agrària de les Illes", segons han explicat portaveus d'aquestes associacions a l'ARA Balears. Hi ha alguns punts de coincidència entre les entitats i professionals que han presentat al·legacions, sobretot pel que fa a la crítica a l'orientació urbanística, turística i especulativa del camp, en lloc de fer una aposta per millorar la producció d'aliments, que "és la base de qualsevol normativa agrària". Els ecologistes demanen que el Govern retiri la norma tal com està redactada.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha reconegut aquest dimecres que, tal com va avançar l’ARA Balears aquest cap de setmana, amb l’aprovació de la nova llei agrària s’augmentaran de 6 fins a 10 les places turístiques a les explotacions que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura. 

Una vintena de pagesos de diferents punts de Mallorca han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei agrària de les Illes Balears, que es troba actualment en exposició pública, i n’exigeixen la retirada immediata. Consideren que el text “suposa la renúncia definitiva a una activitat agrària digna i funcional” i denuncien que, sota una aparença de llei verda, “obre la porta a més urbanització encoberta, especulació i usos no agraris al sòl rústic”.

Biel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

Unió de Pagesos ha recordat al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que "el sòl rústic s'ha de dedicar a la producció d'aliments i tot allò que no sigui així, en serà un ús impropi". El sindicat agrícola ha reaccionat així després que Simonet asseguràs a una entrevista de l'ARA Balears que no creu "en la prohibició sistemàtica de plaques solars i xalets".

Coneix de primera mà la duresa del sector primari de les Illes. Abans de ser el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (Alaró, 1973) va estar a l’altre costat de la taula com a gerent de la patronal Asaja. Marca les directrius d’un sector minoritari que de cada vegada té menys espai i més problemes.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va assegurar aquest dimecres, durant la presentació del balanç dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) de 2024, que el sector primari de les Balears està “més conscienciat amb el canvi climàtic”. Segons va dir, els pagesos pateixen cada vegada més els efectes d'aquesta crisi i apliquen pràctiques respectuoses amb el medi ambient per pal·liar-la. Per implantar aquestes pràctiques voluntàriament —anomenades eecorrègims—, els pagesos poden rebre ajuts econòmics de la PAC de la Unió Europea. De fet, a les Balears hi ha hagut un augment de les sol·licituds per a la PAC 2025 respecte de l’any passat. Concretament, les cobertes vegatals espontànies o sembrades han crescut un 12% respecte del 2023. En la sega, l'increment ha estat del 7,7%, i en els espais de biodiversitat, del 7,6%. Aquest augment s'associa a l'increment dels ajuts per al 2024.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha apuntat que "no veu cap drama" en l'aplicació de l'acord pressupostari entre el PP i Vox, ja que suposa una compensació als agricultors per les exigències mediambientals que marca la UE.

La Conselleria d'Agricultura suspèn l'activitat de la nau 7G d'Avícola Son Perot i immobilitza tots els ous que en provenen –tant els que s'estan produint com els emmagatzemats– després de la inspecció que va realitzar dimarts al matí després que Satya Animal i ARDE denunciassin l'empresa davant la Fiscalia per un presumpte delicte contra la salut pública. A més, s'ordena la baixa d'inscripció al registre d'aquesta instal·lació, per la qual cosa l'empresa haurà de buidar la nau i sacrificar les 20.480 gallines que hi té dins. Així ho ha informat el director general d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández.

El Govern i l'Ajuntament d'Inca han signat un nou acord per ampliar per un any el permís als productors d'aviram perquè puguin sacrificar pollastres a l'escorxador municipal, per motius de producció i de benestar animal.

La Conselleria d'Agricultura, i més concretament el titular, Joan Simonet, té en marxa una nova reforma de la Llei agrària de les Balears, que inclou, entre moltes altres mesures, obrir la porta a estades de particulars en tendes de campanya i caravanes a finques rurals. Una fórmula que s'excusa en la dinamització econòmica del camp illenc, que és una línia que el conseller ha defensat des del primer minut que va arribar a la màxima responsabilitat d'Agricultura.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha trobat vuit lots de fruita que estaven a la venda a les Illes Balears, importats de diferents països, que tenien traces de pesticides que són il·legals a l'Arxipèlag per les conseqüències que poden tenir per al consum humà. Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller, Joan Simonet, qui ha recordat que tot i que a les Balears aquests pesticides no es poden utilitzar durant la plantació, a altres països com Xile, Turquia, Tunísia, Sud-àfrica, Perú, Argentina i Costa Rica són completament legals.

La llei estatal dels agents forestals i de medi ambient, que tot just s'acaba d'aprovar, consagra la funció essencial d'aquesta figura a l'hora de "practicar qualsevol acte d'inspecció, investigació, examen o prova que considerin necessària per verificar el compliment de les disposicions legals", a més de per "investigar les infraccions" en matèria ambiental. La norma també estableix la seva potestat per treure "mostres de substàncies i materials, realitzar amidatges, obtenir fotografies, vídeos, aixecar croquis i plànols, d'acord amb la legislació vigent". Tot plegat, reforça la figura dels agents i la seva iniciativa investigadora, just al contrari de la instrucció rebuda per part del seu cap, depenent de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Cristina Ruiz Altaba, qui els va ordenar recentment no investigar res per compte propi.

El GOB Mallorca demana explicacions al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, sobre la interferència en les seves funcions de vigilància i denúncia ambiental per part del cap del servei d'Agents de Medi Ambient (AMA), Cristian Ruiz Altaba. La setmana passada l'ARA Balears va destapar una ordre interna que donava la instrucció a tots els membres del cos d'evitar qualsevol actuació i intervenció per iniciativa pròpia. Sota el pretext de la coordinació, s'ordenava als agents no actuar davant uns fets de manera directa, per molt que aquests fossin una irregularitat i il·lícits.

Vuitanta-cinc incendis forestals han cremat 138,7 hectàrees a les Balears durant el 2024. Un 92% de la superfície total que s'ha calat foc pertany a Mallorca, segons les dades del balanç de la campanya d'incendis forestals que ha publicat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural aquest dimarts.