Les Balears formen part d'una mar semitancada, la Mediterrània, més exposada al canvi climàtic, on l'augment de la temperatura de les aigües és superior a d'altres bandes, i amb una capacitat d'adaptació socioeconòmica menor. Per això resulta cabdal identificar les principals febleses i les millors mesures per afrontar-les. Amb aquest objectiu s'ha posat en marxa un projecte –coordinat per la investigadora del Centre Oceanogràfic de les Balears, Marta Albó– que establirà les zones on s'extreu més peix i on hi ha més diversitat. L'objectiu és que els pescadors puguin saber a quines àrees poden anar a pescar per generar menys petjada de carboni.

La Presidència del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha nomenat Salud Deudero nova directora del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), càrrec en què relleva Antoni Quetglas, que l'ocupava des de feia cinc anys.

Molts mallorquins esperen amb delit la temporada de la llampuga, que a les Balears comença el 25 d'agost i acaba el 31 de desembre, encara que els mesos més forts són els de setembre i octubre. Les darreres dades a l'abast són del 15 de setembre i ja se n'han pescat 30 tones, quatre més que l'any passat en la mateixa data. “Però això no vol dir que sigui una temporada millor, perquè en altres èpoques ha començat malament i després ha millorat i a la inversa, hi ha moltes casuístiques”, diu el president de la Confraria de Pescadors de les Balears, Domingo Bonnín, un gran fan de la llampuga. “Jo sempre ho dic: la llampuga és un peix de pas, però una passada de peix. La majoria de gent només el menja amb pebres, però es pot fer de moltes maneres: bullit, fregit, a la planxa, en forma de sushi...”. I es tracta d'un producte que surt a compte pescar perquè el mateix Bonnín admet que “si tens una bona temporada de llagosta a l'estiu i una bona temporada de llampuga, pràcticament has salvat l'any”.

L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha repoblat el port de Palma de musclos, instal·lant-hi quatre cordes amb 30 exemplars cada una, amb la finalitat que aquests mol·luscos filtrin l'aigua portuària. Segons els càlculs fets pels científics que participen en aquest projecte pilot, un sol musclo pot filtrar fins a dos litres d'aigua per hora. El projecte encara està en la primera fase i, de moment, només hi ha 120 musclos, però, si s'habilitassin 4.000 metres de corda, es podria filtrar l'aigua de tot el port cada tres mesos.

“Vivim en unes illes i la importància que té l’entorn marí és molt transversal, està a tot arreu i té lògica donar-li un lloc”, reivindica la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Marta Marcos. A les Balears, les ciències marines representen un ecosistema investigador important, que compta també amb altres entitats com el Sistema d’Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB). No obstant això, hi ha mancances en finançament, infraestructures i formació. Davant aquesta situació, el Govern vol impulsar tres pilars per revertir-la: la Llei de la ciència, el Pol Marí i la creació d’un grau de ciències marines a la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

El Centre Oceanogràfic de les Balears tindrà un nou edifici, que estarà situat al futur districte d'innovació Pol Marí. Així ho ha anunciat la ministra de Ciència, Diana Morant, en roda de premsa a Palma aquest dijous. Ha destacat que es tracta d'una de les 29 Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) i "mereix un nou edifici" després d'estar des del 1908 al mateix. Es preveu que costi devers 10 milions d'euros i la licitació per al projecte es traurà "les properes setmanes", ha dit Morant.

Les Balears són un referent mundial en investigació marina. Principalment, per dos motius: l’elevat nombre d’institucions científiques amb projecció internacional que hi ha a Mallorca i que l’Academic Ranking of World Universities considera que la Universitat de les Illes Balears (UIB) es troba entre les 75 millors en oceanografia. Malgrat el prestigi, el campus no ofereix aquest títol, però sí optatives, un màster i un doctorat relacionat. La idea de crear un grau fa més d’una dècada que es planteja, i ara finalment es podria fer realitat. El Govern i la UIB ja fan feina per impulsar la carrera, la qual s’ha proposat que es digui Oceanografia i Ciències i Tecnologies de la Mar, segons explica el director general de Política Universitària i Recerca de l’Executiu, Pep Lluís Pons.

El 45% d'una quarantena d'espècies marines analitzades a set punts diferents de Mallorca, com ara peixos, mol·luscos i crustacis, han ingerit microplàstics, segons un estudi elaborat pel Centre Oceanogràfic de les Balears. L'estudi es recull a l'informe 'Mar balear', presentat aquest dimecres per la Fundació Marilles. Investigadors del centre també han comprovat que els sediments mostrejats al Parc Nacional de Cabrera contenen al voltant d'un microplàstic per gram.

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) absorbirà l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) per "assegurar-ne el futur", segons ha explicat el ministre de Ciència i Innovació, Pedro Duque, en el ple del Congrés d'aquest dimecres, d'acord amb l'agència Efe. La institució centenària pateix una greu crisi i, de fet, el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB), que depèn de l'IEO, té un deute de 260.000 euros i el seu president, Antoni Quetglas, va presentar la dimissió a principi de juny malgrat continuar en el càrrec temporalment a petició de la direcció de l'IEO.

El Centre Oceanogràfic de les Balears (COB), que depèn de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, ja acumula un deute de 260.000 euros. El president de la delegació a les Illes, Antoni Quetglas, va presentar la seva dimissió a principi de juny perquè el Ministeri de Ciència i Innovació "no mostrava gens d'interès" per capgirar la situació i perquè "tot estava en punt mort", segons explica a l'ARA Balears. Malgrat haver renunciat juntament amb la presidenta del centre de Cadis, Paz Jiménez, Quetglas continua en el càrrec temporalment perquè la nova direcció de l'IEO li va demanar que continuàs, i ell va acceptar. La centralització i la burocratització "fins i tot autoimposada" són els principals esculls a l'hora de gestionar l'ens, segons explica l'expresidenta del COB, Salud Deudero, que va dimitir el 2018.

Alumnat de l'IES Joan Alcover de Palma participen en dues activitats científiques a la platja de Can Pere Antoni. Un grup participa en un estudi a llarg termini sobre el retrocés de la línia de costa per la pujada del nivell de la mar causada per l'escalfament global i un altre, a un mostreig de recollida de microplàstic. L'objectiu és doble: recollir dades i augmentar la consciència ecologista.

Investigadors del Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) que han avaluat l'impacte de la pesca a diversos ecosistemes marins de l'Arxipèlag diuen que la situació és "estable" i que els recursos mostren "certa recuperació", segons ha informat Efe. Aquest és el resultat d'una campanya que s'ha fet durant quinze dies aquest juny, en el marc del projecte Medits, que es fa a tota la Mediterrània nord amb el suport de la Unió Europea i el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

El Govern central ha aprovat aquest divendres la donació d'una parcel·la portuària pública de Palma a l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) que permetrà ampliar i modernitzar les instal·lacions del Centre Oceanogràfic de Balears. L'Autoritat Portuària de les Illes preveu signar un conveni amb l'IEO per cedir-li aquest terreny, de 1.868 metres quadrats, durant 35 anys.

El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, assegura que s'ha fet "molta feina per reduir les càrregues administratives dels investigadors", motiu pel qual va dimitir l'estiu passat la directora del Centre Oceanogràfic de Balears, Salud Deudero.

Un total de 22 centres educatius de les Illes Balears contribuirà a un projecte científic europeu sobre l'impacte del canvi climàtic amb la recollida de dades a diverses platges balears. La Conselleria destinarà un total de 15.000 euros a aquesta iniciativa.

Un grup de treballadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) llegeixen en públic un manifest en defensa de l'organisme arran de la delicada i complexa situació que travessa.

Els científics han descobert una nova espècie de peix a les Illes Balears, un petit gòbid, capturat en els fons d'algues vermelles que envolten l'Arxipèlag, que han denominat 'Buenia massutii'.