La contaminació fecal a les platges de les Illes Balears s’ha duplicat durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, en un context de davallada progressiva i generalitzada de la qualitat de les aigües de bany. Així ho recull l'Informe Mar Balear 2026, que enguany s’estrena amb el nou capítol Platges, en què s'analitza l'estat i l'evolució d'aquests espais a l'Arxipèlag a partir de tres àmbits clau: la qualitat sanitària de l’aigua de bany, l’ús i la densitat de persones, i la pressió que hi exerceixen les embarcacions fondejades.

Fa cinc anys vàrem presentar, amb emoció i un punt de vertigen, el primer Informe Mar Balear al Parlament de les Illes Balears. Semblava un repte gairebé impossible: aconseguir que desenes d’investigadores i investigadors, de vint-i-cinc institucions, fessin feina plegats per posar la millor informació científica disponible sobre la nostra mar a l’abast de la ciutadania i dels gestors. Avui, mirant enrere, podem dir amb orgull que no només hem superat aquell repte, sinó que ha crescut, s’ha consolidat i ha anat millorant al llarg del temps.

La Plataforma contra els Megacreuers ha advertit que un informe tècnic elaborat per un inspector de seguretat del port de Palma adverteix del "risc" de les maniobres d'atracament i de sortida dels grans creuers.

El Govern ja ha obert la investigació a la portaveu i consellera del PP en el Consell de Mallorca, Núria Riera, per absentar-se presumptament del seu lloc com a funcionària per realitzar tasques relacionades amb el seu càrrec polític. Tot i això, el president de la institució insular, Llorenç Galmés ha anunciat que la institució insular no actuarà fins a tenir la resolució de l'informe que elabora l'Executiu. "Ara li toca al Govern resoldre l'informe. En tenir-lo actuarem en conseqüència si és que hi ha algun tipus d'irregularitat", ha secundat.

La turistització continua imparable a les Illes Balears, i així ho deixa en evidència el darrer informe del Fòrum de la Societat Civil, Evolució de les transicions 2024, el qual analitza 160 indicadors objectius que aporten fonts oficials d'informació. I els que fan referència al turisme són ben clars: augmenten l'arribada de passatgers, el nombre de turistes, les places i la pressió humana. Les xifres de Mallorca són un bon exemple de la situació. Si es compara el 2019 –darrer any abans de la pandèmia– amb el 2023, el nombre de turistes es va incrementar l'any passat en 826.000 (en 2019 en varen ser 11,6 milions i en 2023 arribaren als 12,5).

Vuit persones varen morir per ofegament a les Balears el juliol, xifra que eleva a 16 els ofegats d'ençà que va començar l'any. Així ho ha comunicat aquest dilluns la Reial Federació Espanyola de Salvaments i Socorrisme que ha publicat l'Informe Anual d'Ofegaments, recollit per EFE. En l'àmbit estatal, la xifra de persones mortes per ofegament el juliol va ser de 93, i en total des de principis d'any, 291. El juliol se situa així com el tercer mes amb més persones ofegades en espais aquàtics els darrers deu anys, tres cada dia, superat només pel mateix mes del 2017 i del 2019, amb 95 morts cada un d'aquests mesos.

L’Informe ha advertit que l’escalfament de la mar Mediterrània podria reduir fins a la meitat la superfície aèria de les platges de les Balears (entre set i 50 metres). En detall, l'estudi afirma que la mar Balear s’escalfa a un ritme més ràpid que la mitjana global i que, associat a l’augment de temperatura general, en produeix un increment del nivell. Igualment passa a tota la Mediterrània occidental, on s’ha accelerat el ritme de pujada durant les darreres dècades: 18,5 cm en els últims 139 anys. 

L'economia de les Balears creixerà un 2,5% enguany –el quart per damunt de la mitjana estatal– i un 1,7% el 2025 gràcies, en bona part, al comportament del sector turístic, segons ha informat aquest dimecres BBVA Research i ha difós Europa Press. Aquest creixement permetrà crear 28.000 llocs de feina en dos anys, encara que la manca de relleu generacional, els problemes per accedir a un habitatge i la insularitat faran difícil que es cobreixi la demanda de treballadors. Aquestes són les principals conclusions de l'informe Situació Balears 2024, que ha presentat l'entitat, que considera que la manca de mà d'obra és un factor clau per abordar en el futur, especialment en el turisme, els serveis i la construcció.

Gairebé vuit anys després de la seva aprovació, el grau de compliment de la Llei de transparència a les Balears és molt baix, ja que la majoria de les pàgines web corporatives dels ajuntaments de les Balears han tornat a suspendre en transparència, segons l'anàlisi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat aquest mes de maig.

Les Balears generaren 660.531 tones de residus el 2021, un 9,8% més que l'any anterior, segons l'estudi de residus municipals que ha presentat aquest dijous la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta xifra equival a 474 quilos per càpita. Així i tot, respecte del 2019, abans de la pandèmia, el volum total es reduí un 11,7%.

Tot apunta que la iniciativa del PP de sol·licitar un dictamen al Consell Consultiu sobre la llei turística només tindrà el suport de Vox aquest dimarts en el Parlament. El principal partit de l'oposició té "dubtes en termes jurídics", i vol que "el Govern doni una seguretat jurídica completa", segons ha exposat la portaveu adjunta popular, Núria Riera. En cas que sortís aprovada la petició, s'aturaria la tramitació fins que "s'evacuàs el dictamen i es tingués seguretat que es fan les coses bé".

L'Informe Mar Balear 2022 posa de manifest que el 20% de les platges de Mallorca i Formentera van retrocedir una mitja de mig metre entre 2002 i 2012, xifra que en el cas de Menorca i Eivissa se situa en un 10%.

El 34% dels adolescents de les Balears fa un ús excessiu d'internet i de les xarxes socials. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Impacte de la tecnologia en l'adolescència. Relacions, riscs i oportunitats, en el qual han col·laborat Unicef i el Govern balear. En total, s'han recollit les opinions de més de 50.000 estudiants d'ESO de 265 centres de tot Espanya, 3.000 dels quals són de les Illes.

Les expectatives per al final de 2021 i el 2022 tenen una tendència positiva cap a la recuperació dels nivells de 2019, segons ha explicat el BBVA Research amb el seu informe sobre la situació econòmica de les Illes Balears. Després de la baixada del PIB més pronunciada de totes les comunitats autònomes de l'Estat, concretament d'un 18%, ara les Illes són de les que més creixen, amb un 8% amb l'expectativa que el 2022 podria pujar fins a 11,6%. Aquest increment vendria acompanyat de la creació de 45.000 llocs de feina entre el final de 2020 i 2022.

La Fundació Impulsa Balears ha elaborat un informe en quèaposta per crear una estratègia que permeti una "transformació turística integral", per accelerar els canvis necessaris per afavorir el trànsit del sistema turístic regional cap a un sistema turístic "circular". L'objectiu és situar les Balears com una de les principals regions turístiques europees en diverses àrees més enllà de l'economia, com són la tecnològica, l'ecològica i la social.

Les Balears són la província de l'Estat on més ha caigut el Producte Interior Brut (PIB) durant el 2020, segons un informe del Banc d'Espanya que analitza l'evolució d'aquest indicador econòmic, i ho han fet amb una davallada del 27%, gairebé triplicant la mitjana estatal (11%). Els càlculs del Banc d'Espanya contrasten amb l'optimisme relatiu del Govern balear, perquè agreugen en gairebé dos punts la caiguda de l'economia que havia estimat el desembre el conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, i que ell ja havia qualificat de "davallada important". L'Executiu havia calculat d'entrada una caiguda del 28,8%, però la va reduir a la millora de la situació durant l'estiu.