L'Ajuntament de Palma, amb els vots favorables del PP i Vox, ha fet una passa més per atorgar la màxima protecció al monòlit de la Feixina. La Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient ha debatut aquest divendres l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per incloure el monument dins el Catàleg d'edificis i elements protegits de la ciutat. La mesura, que ja va ser aprovada inicialment per la Gerència d'Urbanisme l'any passat, afronta ara el penúltim tràmit abans de la validació definitiva. La votació final està prevista per al pròxim ple municipal, que es farà la setmana que ve.

Encara no em sé avenir de la mort de Margalida Capellà Soler. Tota una generació de professors de llatí i grec estam en deute amb ella per la seva gran tasca divulgativa. Nascuda a Campanet el 1965, d’adolescent na Margalida quedà fascinada pel que li explicava la seva professora de grec, Coloma Blanes i Blanes, a l’institut Berenguer d’Anoia d’Inca. Llavors ja tingué clar que, en acabar COU, partiria a Barcelona a estudiar Filologia Clàssica. No sucumbí als ‘cants de sirena’ dels seus professors de ciències que, en constatar la seva versatilitat intel·lectual, li insistiren que fes una carrera “amb més sortides”.

El món de les clàssiques està de dol per la mort de Margalida Capellà Soler, natural de Campanet, catedràtica de grec de Secundària i una de les veus més influents en la modernització de l’ensenyament del grec i el llatí a Catalunya.

“Fa 25 anys que treballam la memòria democràtica, i continuarà existint per honorar i reparar les víctimes, amb llei o sense”, ha dit aquest dimecres la professora de Dret Internacional de la UIB Margalida Capellà en el transcurs de la jornada “Memòria democràtica i discriminacions: Les Balears i Espanya en transparència” organitzada per l’ARA Balears. La imminent derogació de la norma que es va aprovar el 2017 i que promou, precisament, la recuperació de testimonis, la recerca i l’impuls de reconeixements als familiars i les víctimes ha centrat part de la trobada, en la qual també ha participat l’artista Mar Grimalt, i que ha moderat la directora del setmanari de l'ARA Balears, Cristina Ros.

La doctora en Dret Internacional Públic i Relacions Institucionals Margalida Capellà ha apuntat aquest dijous que el posicionament del degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears, Miguel Deyà, en contra de la creació del curs d'Especialista Universitari en Polítiques i Recerca en Justícia de Transició i Memòria Democràtica, "ens fan reafirmar-mos que aquest tipus de formació encara és molt necessària a l'entorn balear." No obstant això, afegeix, "totes les opinions són benvingudes" i insisteix en el fet que el projecte del curs va estar publicat a exposició publica i que no va tenir cap esmena. Així ho ha dit durant la roda de premsa en la qual s'ha presentat aquest curs.

Margalida Capellà, professora de Dret Internacional de la Universitat de les Illes Balears, ha afirmat que l'extradició de Puigdemont a Alemanya no es pot considerar un fet segur, perquè no veu l'equivalència entre el codis penal d'aquest país amb l'espanyol.

"La vida és un cúmul de casualitats”. Amb aquesta frase obre Margalida Capellà el darrer llibre que acaba de publicar, ¡Un héroe de Dios y de España! Diari i epistolari de guerra del sacerdot Cándido Fernández Bosch (1937-1938) (Lleonard Muntaner, Editor). I és cert, ho és, un cúmul de casualitats. Margalida viu al Terreno, a Palma, i, per ser més exactes, al número 65 del carrer de la Salut. Càndid Fernández (Palma, 1913 - Gandesa, 1938) era sacerdot i, en esclatar la guerra i ser cridada a files la seva lleva, la del 1934, va sortir del mateix portal on viu ara Margalida; i és la mateixa adreça que figura a la carta que varen rebre els seus pares on se’n certifica la defunció. Era el 22 d’agost de 1938. Va morir com a conseqüència de les ferides produïdes per un bombardeig efectuat per “l’artilleria enemiga” al front de l’Ebre, al sector de Gandesa.

Josep Ferrà ha pres possessió del càrrec com a diputat de MÉS per Mallorca al Parlament aquest dimarts en substitució de Margalida Capellà. Ho ha fet "sense renunciar al dret de l'autodeterminació del meu poble" i "més que mai per imperatiu legal". Ha aprofitat la promesa del càrrec per mostrar el seu rebuig a l'aplicació del 155 i a l'empresonament dels consellers catalans.

Margalida Capellà és professora de Dret Internacional Públic de la UIB i, fins ara, ha estat diputada de MÉS per Mallorca al Parlament. Se’n va, assegura, per cansament i per haver estat “forçant la màquina” després d’haver impulsat iniciatives com la Llei de fosses.

La diputada de MÉS per Mallorca Margalida Capellà ha anunciat aquest dijous que deixa l'escó. Segons ha informat la formació ecosobiranista en un comunicat, la seva tasca parlamentària era "impossible" de compaginar amb la seva feina com a docent a la UIB. El substitut serà el cap de gabinet de Vicenç Vidal, Jose Ferrà.

Els partits que integren la majoria de Govern han rebutjat aquest dijous la presència a les Balears de l'avioneta d'Hazte Oir, que ha sobrevolat diverses àrees de Mallorca amb una pancarta en contra del que consideren “llei mordassa LGTBI”.

El portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, David Abril, ha anunciat aquest dijous que proposarà als socis del Pacte recuperar el projecte de creació d'una policia autonòmica, que va quedar encallat durant el segon Pacte de Progrés. L'ecosobiranista ha recordat que l'article 33 de l'Estatut de 2007 preveu la possibilitat de crear i gestionar un cos policial propi i ha afegit que els atemptats de Barcelona i Cambrils obliguen a replantejar-se la qüestió.

Els partits que promouen la proposició de llei que regula els 'toros a la balear' es resignen que la norma, que es preveu aprovar en un ple extraordinari dia 24 de juliol, acabi passant pel tamís del Tribunal Constitucional. “El problema és que ells ho plantegen com un tema de cultura i nosaltres, com un de protecció als animals. Així, evidentment, és impossible que ens entenguem”, ha assenyalat, a l'ARA Balears, la diputada de MÉS per Mallorca Margalida Capellà.

El correbou de Fornalutx té assegurada la continuïtat després de l'estira-i-arronsa que han mantingut els partits del Pacte durant la redacció del projecte de llei de benestar animal, que finalment adoptarà el nom de "llei de regulació de les corregudes de toros a les Balears". MÉS i Podem han admès aquest dijous que s'han vist obligats a cedir davant la insistència del PSIB a mantenir una "festa d'especial tradició", segons ha dit el diputat Damià Borràs.

Les Balears no prohibiran, finalment, les corregudes de toros, però les desvirtuarà amb una regulació molt estricta. Els partits que integren la majoria d'esquerres al Parlament han presentat aquest dijous la proposició de llei de regulació de les corregudes de toros, una iniciativa que s'ha endarrerit arran de la sentència del Tribunal Constitucional que tombà la Llei catalana que prohibia les corregudes. Els diputats del Pacte tenien la mateixa intenció, però s'han vist obligats a desistir-ne, tal com han reconegut. "Esperem que algun dia les podrem abolir, però avui en dia això és tot el que podem fer", ha dit el diputat de Podem, Carlos Saura. "No les podem prohibir, a contracor, perquè tenen la categoria de Bé Cultural", ha afegit el diputat de MÉS per Menorca, Pep Castells.

Els partits que van subscriure els Acords pel Canvi han presentat, aquest dijous, la proposició de llei de memòria democràtica, una norma que pretén saldar "el deute pendent de l'Estat democràtic amb totes les dones i els homes que varen ser víctimes de la violència i la repressió franquista", segons recull l'exposició de motius.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts una proposició no de llei que insta el Govern a elaborar, en un termini de sis mesos, un llistat de tots el béns immatriculats per l'Església a les Balears. El text, presentat per Podem i MÉS per Mallorca, deixa en mans de l'Executiu la potestat de prendre "les accions que corresponguin" una vegada el llistat estigui finalitzat. S'especifica, no obstant això, que els únics béns que es podrien reclamar són aquells que foren immatriculats a partir de 1978.

"El Parlament de les Illes Balears insta els governs espanyol i català a cercar una solució política i no judicial al problema català". Aquest és el text de la proposició no de llei (PNL) que ha aprovat, aquest dimarts, el Parlament, amb 35 vots a favor i 20 en contra. MÉS per Mallorca ha acceptat modificar el text inicial i reduir-lo a una esmena presentada pel PSIB que ha permès que la iniciativa fos aprovada per una àmplia majoria.

El serial del relleu de Xelo Huertas de la presidència del Parlament podria encarar un nou obstacle. Quan semblava dat i beneït que el diputat de Podem Balti Picornell seria l'elegit per ocupar el segon càrrec en autoritat de les Illes, MÉS per Menorca hi ha ficat cullerada.

La primera jornada del debat de política general s'ha limitat al discurs de la presidenta, Francina Armengol, que serà rebatut aquest dimecres pels diversos grups parlamentaris. Les paraules de la presidenta han despertat crítiques entre els grups opositors però també entre els socis del Pacte.