Els embossos a la via de cintura de Palma, al túnel de Gènova i les coes a les principals carreteres de Mallorca s’han convertit en una imatge habitual, especialment durant la temporada alta. “Desembossar Mallorca” va ser una de les grans promeses electorals del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. A l’equador del mandat, Galmés va proclamar que el seu govern havia complert “més d’un 80% del seu full de ruta”. Però la gran promesa electoral encara no s’ha complert, i el compte enrere per a les pròximes eleccions ha començat.

L'Ajuntament de Palma ha dit en reiterades ocasions que entre un 60% i un 70% dels residents de l'antiga presó de Palma són immigrants en situació irregular. D'aquesta manera, el consistori es nega a assumir la responsabilitat d'ajudar-los i assenyala que el govern espanyol és responsable d'aquest problema. El primer tinent de batle de Cort, Javier Bonet, va assegurar dimarts que l'Estat "té totes les competències sobre les persones que es troben en situació irregular". "Si ha pogut construir una carpa per a tots els immigrants que arriben en pastera, també hauria de poder donar resposta a aquesta crisi de manca d'habitatge", va remarcar.

El desallotjament de la presó antiga de Palma ja ha començat i un gran envelat de la Policia Local de Palma situat a la porta de darrere del centre penitenciari ho evidencia. Gairebé 200 persones, segons xifres de Cort, hauran d'abandonar ca seva en pocs dies i l'Ajuntament de Palma no els ha donat "cap solució" residencial, segons han asseverat totes les persones amb les quals ha parlat l'ARA Balears. "L'única opció que ens han donat és el carrer", lamenta un jove que prefereix mantenir-se en l'anonimat.

Els PP s'ha abstès en la votació de la proposta per limitar l'entrada de vehicles a Mallorca que ha presentat el PSOE en el ple extraordinari del Consell de Mallorca d'aquest dimarts –el PSIB havia registrat una proposició de llei en el Parlament. Curiosament, la dels socialistes consisteix en el mateix text que el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, va presentar públicament el 13 de juny, amb l'única excepció d'una referència al traspàs de les competències de transport públic, ara en mans del Govern, a la institució insular. També es planteja com a possibilitat finançar les polítiques de mobilitat sostenible amb l'ecotaxa.

L'Ajuntament de Palma ha iniciat el procés de desallotjament de l'antiga presó de Palma i, la setmana que ve farà fora les gairebé 200 persones que hi viuen. Així ho ha informat el primer tinent de batle i regidor de Turisme, Cultura, Esports i Coordinació Municipal, Javier Bonet. A partir d'aquest dimecres a les 7.00 hores del dematí i fins divendres, la Policia Local juntament amb els serveis socials començaran a controlar els accessos a les instal·lacions per identificar-ne els habitants i elaborar-ne un nou cens actualitzat. Totes les persones que no s'identifiquin en el control d'accessos no figuraran com a residents de l'antic centre penitenciari i, a partir de divendres, no hi podran tornar a entrar. El 27 de febrer es notificarà a les persones identificades anteriorment que han de desallotjar l'immoble i se'ls donarà un termini de cinc dies perquè presentin al·legacions. Una vegada que el període d'al·legacions acabi, se'ls donarà un termini de quatre dies perquè abandonin les instal·lacions. "En cas que hi hagi resistència se sol·licitarà autorització als jutjats", ha recalcat Bonet.

Fa anys que l'Associació Memòria de Mallorca fa feina per enderrocar el monument franquista de la Feixina que honora els "caiguts" en el creuer Baleares. L'entitat ja ha esgotat totes les vies judicials de la lluita i l'octubre del 2022 el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor de la protecció del monòlit i va condemnar l'entitat a pagar 3.223,71 euros per compensar els costos del procés. L'Associació ha de pagar l'import aviat i no té els doblers necessaris per fer-ho. Per això, demana ajuda i obre una campanya solidària per reclamar aportacions voluntàries i reunir els doblers que ha de pagar.

El Consell destinarà 1,2 milions d'euros en instal·lar 250 càmeres arreu de Mallorca (125 de lectura de matrícula i 125 de vigilància) amb l'objectiu d'obtenir més dades sobre la procedència i la tipologia dels cotxes abans de limitar el nombre de vehicles de Mallorca. Tot això ho fa després d'haver pagat un estudi de càrrega que es va presentar l'octubre del 2024 i que determina que el 2023 varen entrar a Mallorca gairebé 400.000 vehicles. El conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha justificat que les dades que s'extreguin permetran "fer un estudi de càrrega molt més detallat, amb dades i tranquil·litzarà el sector dels rent a car que ho ha demanat i és lògic que vulguin tenir dades més concretes".

“Hem de posar la contenció damunt la taula. Ara és el moment d’aturar. És el moment de posar límits”. Aquestes varen ser les paraules del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, el maig del 2024 a la roda de premsa on va anunciar que la institució insular reduiria el nombre de places turístiques de Mallorca. L'anunci evidenciava que els populars admetien que l’illa està saturada i, a més a més, casava perfectament amb la mesura estrella que encara pretén implantar el president, malgrat que està encallada: limitar-hi l’entrada de vehicles. “L’objectiu és sentir-nos visitats, no envaïts”, va proclamar l’exconseller insular de Turisme Marcial Rodríguez per reforçar la idea de Galmés. A poc més d’un any d’acabar el mandat, el president encara no ha aplicat cap mesura contra la saturació. De fet, l’estratègia contra la saturació de Galmés és clara: fer grans anuncis mentre s’obren mercats nous per atreure més visitants a Mallorca.

La mort d'un home a Palma després de ser reduït amb una pistola elèctrica (Taser) ha obert el debat sobre els riscos que té per a la salut l'ús d'aquest tipus d'armes i de quan s'han d'emprar. També planteja una pregunta que respon el mateix succés: Amb una Taser es pot matar a algú? "Sí, però és raríssim que això passi. La majoria d'exposicions no són mortals, encara que no estan mai lliures de perill", diu l'expert en salut pública, Joan Carles March, i explica que una pistola d'aquestes característiques "està pensada per a la defensa personal, no com a eina per matar". Tot i això, March adverteix que un tret d'una Taser pot ser "molt perillós i inclús pot causar la mort d'una persona" si pateix malalties cardíaques, si té poca massa muscular, si està sota els efectes de les drogues o també si està embarassada.

Les tres navilieres que sostenen el trànsit de mercaderies, passatges i vehicles a les Balears (Trasmed, Baleària i GNV) consideren que la limitació de vehicles a Mallorca es farà "des del rigor, les dades i el diàleg", segons ha dit aquest dijous el president de Baleària, Alfonso Utor, després de reunir-se amb el Consell de Mallorca. Per això, ha afegit que les tres empreses mostraran la seva disposició "total i absoluta" per col·laborar amb la institució insular amb l'objectiu "cercar solucions als problemes de saturació de cotxes que té l'illa". "Estam disposats a col·laborar amb els responsables públics amb tot allò que sol·licitin", ha insistit.

La futura llei de la serra de Tramuntana –està en fase d'exposició pública– apostarà per la simplificació administrativa "per evitar que la protecció es converteixi en un obstacle per a la gestió del territori" i permetrà "el desenvolupament d'activitats complementàries compatibles amb la conservació" del territori. Així ho ha anunciat l'equip de govern de la institució insular en la presentació de l'esborrany de la norma aquest dimecres. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha explicat que el text "fuig de les prohibicions i es fonamenta en la col·laboració, la simplificació administrativa i el desenvolupament econòmic sostenible".

Els veterinaris de les Balears continuen demanant canvis a la nova normativa que regula els medicaments que recepta el sector. Malgrat les modificacions que ha fet el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del govern espanyol, gairebé un any després de l’entrada en vigor de la normativa, el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes (COVIB) considera que “no són suficients” i que “cal continuar treballant per adaptar plenament la llei a la realitat de la pràctica clínica”.  

Marga Prohens ha anunciat aquest dilluns el Pla de conservació marina de les Balears amb el qual s'ha compromès a multiplicar per deu la superfície d'alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar a 500 quilòmetres quadrats abans del 2027, concretament al Parc Nacional de Cabrera, i fins als 600 abans del 2030. La presidenta ho ha fet públic després de reduir la superfície de la Reserva Marina del Ponent de Mallorca –que abans de la reformulació que va impulsar el Govern rebia el nom de reserves marines de l'illa del Toro i de les Malgrats. L'Executiu en va reduir la superfície total de la reserva, però va augmentar la zona d'alta protecció que s'hi preveia anteriorment. "Vàrem perdre en quantitat, però vàrem guanyar en qualitat", reconeixen fonts que han participat en la redacció del Pla. A més, consideren que la intenció de Prohens "és bona", encara que admeten que "les línies generals del Govern han estat reduir la protecció de la mar".

En sentir la paraula ‘màfies’, a Joana (nom fictici), una dona que viu a l’antiga presó de Palma des de fa gairebé quatre anys, se li descompon la cara. Es posa nerviosa i diu que no en sap res. “Aquí, per viure bé, has de ser com un mico: veure, escoltar i callar”. Ho repeteix una vegada i una altra: “Jo no estic bé de salut, no surt mai de ca meva; no veig res ni sé res”. Té por. De fet, accepta contar-ho en un bar, lluny de la presó, perquè ningú no sàpiga –ni senti– que parla d’això amb ningú.

El president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) ha assegurat en el ple del Consell de Mallorca d’aquest dijous que “la immensa majoria de sensellar no volen els serveis de l’IMAS perquè no són beneficència; han canviat i s’exigeix el compliment d’una normativa, uns horaris i un pla d’atenció individualitzada”. En el mateix sentit, ha subratllat que “l’IMAS no és un hotel”. 

El Consell de Mallorca no reduirà les places turístiques de Mallorca durant aquesta legislatura, tal com havia promès en reiterades ocasions l’equip de govern de la institució insular. “No consideram urgent una reducció formal del sostre de places a través del Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) perquè el decret de contenció del Govern impedeix créixer en places i orienta el model cap a la qualitat i l’ordre”, ha considerat el conseller insular de Turisme, Guillem Ginard. Així, la promesa que va fer el president de la institució insular, Llorenç Galmés, el juliol del 2024 –que va assegurar que reduiria el nombre de places turístiques de 430.000 a 412.000– quedaria incomplerta. 

Per fer una part del futur jardí botànic de Palma, el PP de l’Ajuntament de Palma haurà de treure les persones que actualment resideixen al parc de les Vies. Tot i això, la portaveu popular al Consell de Mallorca, Núria Riera, ha assegurat aquest dijous en el ple de la institució insular que els residents del terreny "tindran la seva solució". El Consell ha aprovat aquest dijous la cessió gratuïta de la parcel·la de 13.005 metres quadrats compresa entre la carretera Ma-20, la calçada sentit Inca de la carretera Ma-23, la línia ferroviària Palma-Manacor i el torrent de na Bàrbara a l’Ajuntament de Palma per desenvolupar el projecte del jardí botànic de Ciutat que es completarà amb una altra cessió a les Cases del Retiro del castell de Bellver, que tindrà 31.543 metres quadrats.

"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".

Cort vol desnonar aproximadament 170 persones que viuen a Son Regalo (El Molinar) uns terrenys pròxims a Son Bordoy, on Pryconsa ha de construir una promoció de 750 habitatges, que arrosseguen diverses polèmiques. La darrera, les notificacions a les famílies que viuen a la zona ordenant-los que surtin dels seus habitatges. Els residents a Son Regalo no estan afectats per la construcció de la nova urbanització ni tampoc per les obres del vial que l'Ajuntament de Palma vol fer per arribar-hi. A Son Bordoy, que actualment és propietat de l'empresa promotora, només hi viuen de manera irregular unes 30 persones, nins inclosos, segons han assegurat a l'ARA Balears fonts coneixedores del cas.

L'equip de govern del Consell de Mallorca, format pel PP i Vox, comença a fer passes per complir una de les seves grans promeses electorals: permetre la caça a les finques públiques. Aquest dimarts, la institució insular ha fet una prova pilot a les finques dels Tossals Verds i Son Fortuny amb l'objectiu d'"avaluar la recuperació de l'activitat cinegètica en aquests espais", segons ha explicat el Consell en un comunicat.