Em costa bastant aixecar-me, som una au nocturna. Però, des que present l’informatiu de vespre amb Àngela Alfaro, he hagut de canviar el meu hàbitat. Si t’aixeques tard, ja has begut oli, perquè en no res tornes a començar a la feina, perquè entr a les 14 h i acab més tard de les 22 h. Això m’obliga a aixecar-me devers les 8 h. Prenc un cafè amb llet i a les 9 h del matí vaig al gimnàs, a una classe dirigida de trenta minuts. Quan acab, faig un altre cafè, sovint al bar Koala de Palma. Allà llegesc els diaris, cosa que amb la pandèmia és més difícil a segons quins locals, perquè s’ha estès la falsa idea que a través del paper hi pot haver contagis. 

La Festa de l'Estendard, suspesa l'any passat per primera vegada en la història a causa de la pandèmia, ha retornat aquest 31 de desembre amb una dona com a protagonista. La subalterna de majordomia de l'Ajuntament de Palma, Conchita Gigante, ha estat la primera dona que ha tret la cimera del rei Martí a la plaça de Cort, on s'ha col·locat l'Estendard, que simbolitza l'entrada de les tropes de Jaume I l'any 1229.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) oferirà el 2022 un curs d'expert universitari en desigualtats urbanes i dret a la ciutat. "A la Universitat no hi ha estudis socials, com ara Sociologia i Antropologia, per això volem oferir aquest postgrau", explica la directora del curs, la investigadora postdoctoral de la UIB en geografia crítica urbana, Sònia Vives Miró. "Ajuntam tots els coneixements que permetin explicar per què s'estan transformant les ciutats per aprendre a donar una resposta mitjançant polítiques urbanes inclusives", comenta l'experta, que ha centrat els seus estudis en les relacions socials del capitalisme financeritzat.

Regular el nombre, la mida i la intensitat dels rètols publicitaris lluminosos dels centres històrics de pobles i ciutats; prohibir-ne la instal·lació damunt d'edificis i que l'enllumenat de poliesportius i aparcaments sigui més eficient i sempre enfoqui a terra. Aquestes són només algunes de les mesures que inclou la modificació del Pla Territorial Insular, aprovada inicialment dijous en el ple del Consell de Mallorca. L'equip liderat per la consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, ha aprofitat la revisió del document per incorporar-hi restriccions que minvin la contaminació nocturna.

Francina Armengol està asseguda tota sola en un vagó del tren. Per la finestra s’albira la solemne possessió de Son Sureda, mentre la presidenta balear se sincera: “Som d’aquestes que vaig descobrir veïns a les 20 h i, compartint el moment, de vegades plorava, perquè era màgic, de dir que no estam tots sols i que lluitam pel mateix”. Tot seguit, una imatge aèria mostra l’arribada del tren a Inca, la ciutat on va néixer, amb el puig de Santa Magdalena al fons. El missatge en vídeo de Cap d’Any de la presidenta continua amb escenes on apareix caminat pel Dijous Bo mentre reivindica que més del 80% de la població illenca està vacunada. “Ens ha de fer sentir orgullosos com a societat, no tots els països es vacunen de la mateixa manera que ho estam fent nosaltres”, afirma.

El portaveu del PSIB al Consell de Mallorca, Andreu Alcover, confia que el 2022 es "consolidi" la recuperació econòmica de l'illa, però admet que tot dependrà de l'impacte que tingui la variant òmicron de coronavirus. "Amb totes les dificultats, crec que enguany s'ha aconseguit un inici de recuperació", ha afirmat el socialista en una roda de premsa feta aquest dijous a la seu del partit a Palma. "Mallorca ha crescut el doble que l'Estat i prop del triple que Europa", ha defensat.

El ple del Consell de Mallorca ha aprovat inicialment aquest dimecres la modificació del Pla Territorial Insular (PTI), que per primera vegada estableix una densitat mínima de 40 habitants per hectàrea en sòl urbà. A la pràctica, això prohibeix la construcció en nuclis urbans de nous habitatges unifamiliars, com ara xalets. La limitació pretén evitar futurs creixements urbanístics d'extenses barriades de cases individuals, com és el cas de Marratxí, i fomentar una trama urbana més compacta. La regulació fomentarà la construcció d'habitatges més petits i amb més veïns, com ara pisos i cases adossades.

Joan Miralles impulsarà públicament els pròxims dies una candidatura per liderar l'Obra Cultural Balear (OCB), que el 2022 compleix seixanta anys d'existència. "És un bon moment per impulsar l'entitat amb una proposta transversal que aglutini sensibilitats i perfils professionals diversos", segons ha explicat a l'ARA Balears el sociòleg, que des de jove ha estat implicat en l'activisme per la defensa de la llengua catalana.

Els dos consellers díscols d'El Pi, Pere Soler i Bel Febrer, han presentat al·legacions per impugnar la seva suspensió de militància per haver impulsat la destitució de Xisca Mora com a portaveu del partit al Consell de Mallorca en contra de la direcció de la formació. Ambdós han enviat un document al comitè de disciplina del partit en què defensen que la suspensió temporal no té cap fonamentació jurídica que l'empari, com ja havia defensat en reiterades ocasions Soler des que el 15 de desembre rebé la notificació del seu cessament com a afiliat.

"Estabilitat, solidesa i fortalesa". Aquests són els adjectius que descriuen l'estat de salut del Pacte de govern a les Balears, segons el secretari d'organització del PSIB i senador, Cosme Bonet. El socialista ha assegurat en una roda de premsa que les altres comunitats autònomes envegen l'entesa entre el seu partit, Unides Podem i MÉS per Mallorca.

Pere Soler fa setmanes que acapara titulars com a membre díscol d'El Pi. Haver impulsat la destitució de Xisca Mora com a portaveu del partit al Consell de Mallorca –on va aterrar a principi de novembre– per ocupar el seu càrrec li ha costat la suspensió de militància temporalment. De fet, la possibilitat de ser expulsat de la formació plana sobre el seu cap. A més de ser portaveu a la institució insular malgrat el rebuig de la direcció, Soler s'ha convertit en la cara visible del sector antimelianista. L'intent fallit d'apropar posicions en una reunió feta dijous al Parlament obre una incògnita sobre el futur del partit, però també del regionalisme polític, que per aquest empresari inquer implica necessàriament aconseguir força suficient per arribar a Madrid.

Poc abans que apareguessin els dinosaures, ara fa uns 247 milions d’anys, una panerola va morir i el seu cos es va enfonsar en una bassa propera a un gran riu semblant a l’actual Mississipí. Allà, les ales de l’exemplar es varen conservar entre els sediments del fons fins que fa dos anys foren trobades en forma de fòssil per un equip d’investigadors. Costa d’imaginar, però el paisatge on va viure l’insecte era el que actualment és Mallorca, que llavors estava molt més al sud del globus terraqüi, a una latitud pròxima on avui dia es troben el Congo, l’Equador i Papua Nova Guinea. L’illa formava part del supercontinent Pangea, que al llarg de milions d’anys s’ha anat fragmentant fins a conformar el mapa mundial que coneixem.

El que havia de ser el primer apropament des que va esclatar la crisi interna entre les dues branques d'El Pi ha acabat amb un trencament de relacions de difícil solució. La reunió d'aquest dijous per acostar posicions ha durat menys de vint minuts i ha estat un fracàs, perquè ha allunyat encara més els dos posicionaments. "Nosaltres ja hem fet el que tocava", ha explicat a l'ARA Balears el conseller díscol, Pere Soler, cara visible dels antimelianistes. Considera que si el president del partit, Tolo Gili, que ha anat a la reunió, no fa una nova passa, la situació no millorarà. "No han fet cap proposta alternativa, han insistit que varen guanyar el congrés i que volen passar el corró", ha lamentat.

Són pocs, potser només un centenar a les Balears, però el gran nombre de peixos que capturen il·legalment suposa una competència directa per als que s'hi dediquen professionalment i perjudica les poblacions d'algunes espècies molt preuades, com ara el cap-roig, l'anfós i el gall de Sant Pere, entre d'altres. Alguns furtius illencs que fan pesca submarina poden guanyar 3.000 euros al mes i la multa que poden rebre en cas de ser encalçats els surt "a compte", segons un informe de la Fundació Marilles, que aporta la fotografia més exhaustiva que mai s'ha tingut sobre un problema conegut i alhora silenciat com és la pesca i venda il·legal de peix.

El degà del Col·legi Oficial d'Enginyers de Forests d'Espanya, Eduardo Rojas, té molt clar que continuar basant el consum energètic en el petroli, el gas i els minerals té data de caducitat. "Ens hem de passar a altres recursos; en lloc d'esperar que s'acabin, abordem el problema", reclama durant una conversa amb l'ARA Balears. Això, a parer seu, passa imprescindiblement per la bioeconomia, que implica produir energia i productes a través de materials d'origen natural i biològic, i la fusta és un element clau per impulsar el canvi que proposa.

Per primera vegada des que va esclatar la crisi interna d'El Pi, les dues branques enfrontades intenten acostar posicions. El conseller díscol, Pere Soler, juntament amb Toni Roldán, que va liderar la candidatura antimelianista que va perdre en el V Congrés del partit, es reuneix dijous amb Josep Melià i Tolo Gili a la seu del partit a Palma.

Els dos consellers díscols d'El Pi, Pere Soler i Bel Febrer, ja han estat suspesos de militància per haver impulsat la destitució de Xisca Mora com a portaveu del partit al Consell de Mallorca en contra de la direcció de la formació. Dilluns es va constituir el comitè de disciplina per tractar la insubordinació, i aquest dimecres ja han rebut la notificació per la qual queden suspesos cautelarment, segons confirma Soler a l'ARA Balears.

La repuntada de la pandèmia torna a posar en perill que les festes de Sant Sebastià es puguin fer amb més normalitat, i el portaveu de l'Ajuntament de Palma, Alberto Jarabo, ha admès aquest dimecres que veuen "complicat" posar torradores en els concerts. El també regidor de Participació Ciutadana i Govern Interior ha apuntat, però, que de moment la Conselleria de Salut no els ha informat de noves restriccions que puguin afectar les festes.

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha aprovat la declaració d'impacte ambiental del projecte de la planta d'hidrogen de Lloseta. L'òrgan considera que "previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que s'apliquin les mesures preventives i correctores proposades a l'estudi d'impacte ambiental".

Els partits del Pacte han aconseguit tornar a controlar la tramitació del Decret 3/2021 de mesures extraordinàries i urgents per executar actuacions i projectes que s'han de finançar amb fons europeus, i que ha estat aprovat com a llei. El PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca varen perdre influència sobre el procés en una comissió en què Més per Menorca va votar a favor d'una esmena del PP que deixava en mans del Parlament la supervisió dels fons europeus. El suport del diputat socialista de Formentera Antonio Sanz -que no assisteix a les comissions- aquest dimarts ha estat clau perquè el Pacte hagi sumat els vots necessaris perquè la proposta dels populars no hagi prosperat. La iniciativa cercava crear una comissió parlamentària de control dels fons europeus.