L’agosarat moviment que vol que pensem mentre caminam
El festival Jane’s Walk arriba a Palma amb una proposta senzilla i variada
PalmaRepensar la ciutat mentre feim una volta a peu. Aquesta és la proposta senzilla (a la vegada que revolucionària en els temps que corren) del festival Jane’s walk, que la setmana que ve arriba per primera vegada a Palma. Es tracta d’un moviment que reivindica la humanització de les grans concentracions urbanes, precisament en un segle en què s’espera que més de mitja humanitat acabi vivint a espais densos i concentrats. Té l’origen a Toronto, ciutat on fa 10 anys va morir l’activista de l’urbanisme amable Jane Jacobs. Allà, una palmesana que hi va viure un any i mig va entrar en contacte amb el moviment i ara trasllada la idea a Ciutat. “Es tracta de fer turisme urbà i recuperar les accions més senzilles: passejar i discutir. Al carrer, no dins d’una aula amb power points”, explica Maria Gómez Llabrés, qui va quedar meravellada per la figura i les idees de Jacobs. “Era una visionària”, diu. Ja als anys 50 del segle passat, “creia que la ciutat ha d’estar feta a l’escala del vianant. Volia humanitzar la ciutat”. Han passat 60 anys de la publicació de les seves obres més emblemàtiques, però el seu discurs és més actual que mai. “Estam fent una mica tard”, reflexiona una de les dues coordinadores del festival.
Jane’s walk s’ha fet global i ja és present a unes 200 ciutats del món, en una data que coincideix amb l’aniversari de Jacobs. La primera edició palmesana oferirà una desena de rutes temàtiques i molt diverses. “Cadascuna és diferent i personal. Depèn del guia”, explica Gómez Llabrés.
Rutes variades
El festival, l’obrirà l’espectacle Via corrupta, que fa un recorregut pels escenaris de la corrupció política a Mallorca, des de l’antiga seu d’Unió Mallorquina al Palma Arena passant pel ‘palauet’ de Jaume Matas. Hi ha propostes més ecològiques, com la que organitza l’Associació Balear de l’Arbre (ABA). El seu president, Jaume Fiol, explica que no tenen la ruta definida i que improvisaran depenent del nombre d’assistents i dels seus coneixements sobre els arbres de la ciutat. “El nostre objectiu és difondre la cultura de l’arbre. Oferim fer una volta per Palma i mostrar encerts i errades”, explica.
Fiol considera que “Palma hauria de ser el mirall d’altres ajuntaments de l’illa perquè és la capital” i, per tant, hauria de “complir amb els paràmetres de la cultura urbana de la qualitat”. Les seves crítiques no només es dirigeixen als governants. “Els ciutadans ho compliquen tot amb les seves exigències: no volen tenir ni fulles ni branques davant ca seva, però volen ombra. Això sempre xoca”, lamenta.
La poeta Marta Rayó proposa un recorregut molt personal pels espais que més l’han inspirada de Palma. Més reivindicativa és la ruta que proposen els veïns de Santa Catalina: un passeig nocturn pel barri, infestat de bars i de renou. “No fa falta ser un expert per ser un guia”, explica Gómez Llabrés, que admet estar sorpresa de la bona acollida que ha tingut el projecte. Fins i tot, assegura, han hagut de descartar rutes perquè els guies només les podien fer el divendres matí i “com que és el primer any, hem volgut anar amb peus de plom i centrar-nos en el cap de setmana”. Per a la segona edició, de fet, ja tenen rutes compromeses.
En la línia de la reflexió es troba la proposta de la narradora Marta Zein. “És un passeig gairebé en línia recta que parteix del Rafal i finalitza a les Avingudes”, explica. “L’he anomenat la ruta dels equilibristes”, afegeix. “Els habitants de Son Gotleu són equilibristes perquè fan equilibris dels desequilibris”. Zein adverteix que no es limita a fer caminar la gent, sinó que generarà jocs que els facin interactuar. “M’interessa i em commou l’exercici de convivència diària” al barri, assegura l’escriptora que viu molt a prop.
Un assortit molt variat, per tant, i apte per a tots els gustos és el que ofereix aquesta primera edició d’un festival de proposta senzilla i molt particular, a la vegada. Gómez Llabrés assegura que se sent molt satisfeta que la gent hagi entès el concepte. “Al final, es tracta de sortir a passejar en plena primavera per la ciutat. No haurien de fer falta moltes més excuses”, conclou.
