Divendres, durant la presentació de la temporada, Eduard Pujol, director de la ràdio del Grup Godó, va dir que "si Pla, Dalí i Tàpies fossin vius, escollirien RAC1 per participar-hi com a tertulians". La frase va fer tanta fortuna que l'endemà La Vanguardia (del mateix grup) va publicar-la. I un dia després el conductor del programa matinal, l'admirat amic Basté, pràcticament la va repetir en una entrevista que li feien. Dic "pràcticament", perquè diguem que va desconvocar en Tàpies. Va dir que si Dalí i Pla fossin vius voldrien participar en les seves tertúlies. En aital entrevista, per cert, hi sortia retratat de manera al·legòrica. Dormia vestit i amb les ulleres al damunt d'un coixí (de flors) i la ràdio sota l'orella.
Fa dies que no puc deixar de pensar en Dalí i Pla com a tertulians d'en Basté (vull pensar que en Tàpies tindria feina amb la Terribas). I la veritat és que trobo que donarien molt bé. Els dilluns, doncs, a l'escaleta hi figurarien els noms dels tertulians P. Rahola, X. Sardà i S. Dalí. Però S. Dalí, en lloc de menjar-se els croissants que sempre diu en Basté que es mengen, se'ls posaria al cap. I un cop fet això, declamaria: " Raaaa...hooool·laaaa! Estooo es suuuurrealiiiistaaaa!! " I aleshores en Basté potser faria allò que fa de repartir els torns. "No parlem tots alhora que a casa no ens entenen. Per al·lusions, Pilar. Salvador, sisplau, silenci".
Pel que fa a Josep Pla, jo el veig de comentarista de sèries televisives amb en Toni de la Torre. La seva proverbial manera de posar adjectius de tres en tres brillaria com mai: "Prison break és una sèrie insulsa, empordanesa, salivar", diria. "Però The walking dead és vibrant, peremptòria i mercurial". I que modern que semblaria amb aquella boina al cap, mentre en Basté li llegiria els correus dels oients, que li preguntarien per la segona temporada de House of cards .
