L’ arxivament dels expedients disciplinaris oberts ara fa 14 mesos contra els tres directors d’instituts de Maó no pot servir per pegar carpetada a la qüestió. Els tres directors, Jaume Bonet, Margalida Seguí i Rafel Andreu, han vist com es qüestionava la seva professionalitat i és de justícia que se’ls restitueixi el seu bon nom. Només per votar contra el TIL han patit una situació que té més a veure amb una persecució política que amb un procés administratiu. La decisió d’obrir-los l’expedient tenia una intenció clarament intimidatòria. Calia demostrar-los qui comanda i aturar els peus als docents en el primer moment de la imposició del TIL. És injusta perquè, abans que s’hagi acabat admetent la seva inocència, el seu expedient havia quedat aparcat des de febrer i els tres docents havien patit les mesures cautelars més fortes que podien rebre, totalment desproporcionades: sis mesos sense feina i sou com a directors. I és arbitrària perquè hi va haver altres directors que feren el mateix i que no varen merèixer el mateix tracte.
Després de 14 mesos, la nova consellera d’Educació, Núria Riera, ha resolt en una setmana el procés i ha arxivat els expedients. Tot i que la seva actuació ha deixat en evidència els gestors anteriors, Riera no els ha volgut qüestionar públicament. Ho ha fet implícitament quan ha assumit directament aquesta competència en un escrit en què deixa clar que el director general de Planificació, Bartomeu Isern, ha tingut l’expedient amagat en un calaix durant set mesos. Tot i això, Riera l’ha mantingut en el càrrec en el seu nou organigrama. Ningú del Govern no ha qüestionat el procés contra els tres directors i ningú del Govern no els ha demanat disculpes. Hauran de ser els tribunals qui situïn cadascú al seu lloc perquè els tres docents ja han deixat clar que l’arxivament del procés administratiu contra ells només suposa una passa perquè puguin obrir ara un procés penal. Seria desitjable que darrere de la decisió de Riera hi hagués un canvi de tarannà i que l’arxivament dels tres expedients no respongués només a un interès per cobrir-se les espatlles davant futures repercussions judicials.
