Vivian Caoba presenta 'Records particulars' a Cultura a Casa

Ofereix un espectacle que combina el teatre i la poesia

La vedet Vivian Caoba estrena aquest cap de setmana Records particulars , un espectacle de teatre i poesia. "La meva proposta parteix de la idea d'un espectacle que vaig fer fa uns 10 anys que es deia Visions particulars ; era un espectacle de poesia, feia una primera part que era glosa popular mallorquina i una segona part de poesia, des dels inicis de l'Escola Mallorquina fins als darrers o penúltims escriptors que tenim. Quan em varen parlar de Cultura a Casa, la idea va ser recuperar aquest espectacle, perquè és fàcil d'adaptar, però finalment s'ha convertit en una cosa completament diferent". L'artista confessa que la casa que li han assignat, que es manté en secret fins uns minuts abans de la funció, li va capgirar la funció. "El fet de fer feina dins una casa canvia molt, l'espai és com un actor més, marca molt, no és com quan penses un espectacle per a un teatre que és una caixa negra; a la casa hi ha uns sofàs, unes taules; la casa és un element més i a mi, concretament, la que m'ha tocat és una casa molt potent, molt especial, i ha format un espectacle que no té res a veure amb Visions particulars . La història és totalment diferent, és teatral un poc surrealista mesclada amb terror".

Per tant, l'artista mostrarà un vessant seu diferent d'aquell a què el públic està acostumat. "És la primera vegada que faig aquest tipus d'intervenció en un lloc tan concret, i no és que dins la casa s'hi delimiti un espai, sinó que tota la casa en forma part, és l'espai de representació, és una funció un poc interactiva". L'obra la integren els escriptors clàssics mallorquins: mossèn Costa i Llobera, Maria Antònia Salvà, Damià Huguet, Biel Mesquida, entre d'altres. "Faig els poemes que són hits , tots agraden i Blai Bonet no hi falta ni falla mai. Tot són poemes que tots sabem i tots hem sentit moltes vegades. No fa falta que digui noms, supòs que la gent ja es pot imaginar quin poema recit de Costa i Llobera", afegeix.

Cultura a Casa

"Tot el que siguin accions culturals em pareix interessant, siguin on siguin. Només hi ha una cosa que em preocupa: hem d'aconseguir que ni el públic ni els professionals no es conformin amb aquestes propostes. No podem deixar de banda que les institucions tenen una feina a fer i l'hem d'exigir. La professió ha de continuar vivint i la gent no és beneita, no es pot viure amb 25 persones que entren en un espectacle pagant 7 euros. L'únic que em preocupa és això, que la gent es relaxi". I indica que aquest tipus d'iniciatives sorgides des de la ciutadania han de ser un complement. "Allò que hauria de ser l'element complementat pràcticament no existeix, no hi ha teatre, tot i que ara el Principal fa una sèrie de produccions, però tot el que era feina de dramàtics a IB3 no hi és, per exemple, i em fa por que tot el que la professió havia avançat en 20 anys ara ho tornem enrere".

L'artista, que té una llarga experiència en l'autoproducció, assenyala que la inversió de doblers públics en cultura és fonamental. "No podem oblidar que hi ha una gent, unes institucions, hi ha polítics que gestionen la cultura, que també han d'oferir alguna cosa a la població, sí o sí. I si no hi ha doblers per a cultura, el primer que han de fer el director general i el conseller és anar-se'n a ca seva, que no cobrin". I insisteix que la seva preocupació és que el públic s'acostumi a la cultura autogestionada i que no exigeixi més. "Estic molt a favor de totes aquestes alternatives, però deman a la gent, als professionals i al públic que no ens relaxem, que totes aquestes iniciatives estan molt bé, però en cap moment lleven la responsabilitat a qui té la responsabilitat en cultura".

EDICIÓ PAPER 15/07/2018

Consultar aquesta edició en PDF