TUB D’ASSAIG

Qui té por de Virginia Woolf... i la biologia

La mort del dramaturg nord-americà Edward Albee ha dut a recordar la seva obra més popular, Qui té por de Virginia Woolf?, que va veure la llum el 1962. S’han fet moltes anàlisis sobre aquest drama en què un matrimoni madur (el George i la Martha) rep a casa una parella molt més jove (el Nick i la Honey) i els ofereix tota una lliçó pràctica sobre com els membres d’un matrimoni poden esforçar-se a fer-se infeliços mútuament, amb batalles dialèctiques plenes d’ironia càustica.

Se sol passar per alt un dels enfrontaments que marca l’obra, entre el George i el Nick. El George és un historiador ja gran, decebut perquè no podrà ocupar els càrrecs universitaris que ambicionava. El Nick és molt jove i atractiu. És professor de biologia. Representa una disciplina amb molt de futur i té un esdevenidor brillant. Però no es tracta d’una discussió corporativista. El George retreu al Nick les seves recerques. Segons ell, biòlegs com el Nick busquen crear persones a la carta, sense malalties i amb longevitat garantida, “una raça d’homes incubats en provetes, excelsos i sublims”. El George tem que no hi haurà gaire música ni pintura, però sí una civilització de científics i matemàtics “suaus i rossos”. “El teu marit és un monstre”, li diu a la Honey. I es pregunta: “No aprenem res de la història?”

El George expressa temors sobre què poden fer els biòlegs. Però, com se sap cap al final de l’obra, el problema és l’espina que porten clavada: la procreació. Probablement, la crítica comprensible i avançada a la biologia la fa el mateix Albee a través del George. En aquella època tot just es començava a conèixer com funcionava l’ADN i enginyeria genètica era un terme que no havia anat més enllà d’alguna novel·la de ciència-ficció. Quines pors no expressaria avui Albee a través del George, més de mig segle després?

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF