CABARET POP

Dues reines amb un mateix destí

Tot i la seva lluita felina a Palma, resulta que Letícia i Sofia van arribar a la monarquia per salvar-la

Per poc que ho sembli si les poses una al costat de l’altra, la reina Sofia (01) i la reina Letícia (01) tenen un mateix propòsit institucional: salvar la monarquia. En el cas de Sofia sobren les explicacions després d’haver vist tothom com al llarg de mitja vida ha aguantat silenciosa i somrient tota mena de vexacions -algunes públiques- del seu marit, Joan Carles (01), sense engegar-ho tot a rodar sol·licitant el divorci que moltes de les humiliacions mereixien.

Com ella, Letícia també va arribar a l’escena monàrquica espanyola amb el mateix propòsit: salvar la institució. De què? Doncs en el seu cas, i a diferència de Sofia, no del rei mateix, cosa que en els Borbons ja és tot un avenç. Més aviat, en el cas de la periodista, el que li tocava era salvar la Corona d’ella mateixa en relació a una era absolutament distant de tot el que implica la monarquia. Letícia arribava amb la promesa de “democratitzar” la institució, una mena d’exageració que proclamaven amb fingida naturalitat els cronistes més cortesans, ja que l’única manera de democratitzar un vestigi medieval així és fent-lo desaparèixer.

En qualsevol cas, resulta que Sofia Margarida Victòria Frederica de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg i Letizia Ortiz Rocasolano, el Diumenge de Resurrecció -ves que no li haguem de canviar el nom per Diumenge de la Tercera República...- van fer tot el contrari del que Zarzuela voldria esperar d’elles dues. El xoc entre la lluita iconoclasta de Letícia en relació a les seves filles (01) i l’obcecació de l’àvia ¡Hola! lover per teatralitzar una vida que no existeix -li deu haver quedat el tic, no?- han fet que l’admiració popular per la família reial greco-hispano-asturiana estigui sota mínims fins i tot entre els seus.

La culpa és de totes dues? Sí. En la mateixa proporció? No. Com es reparteix? Fa de mal dir, però la desesperació que es veu a la cara de la reina emèrita per robar aquella foto crec que evidencia l’absoluta i innecessària marginació a què fa temps que la sotmet la seva nora, que es veu que la castiga per no haver fet el buit als UrdangaNóos i contribuït així al fet que la monarquia s’associï amb corruptes. No obstant, fer-li triar a Sofia entre les netes hereves i els nets de la seva filla Cristina em sembla sàdic. No es pot utilitzar uns nens com a contrapartida d’interessos de màrqueting reial.

La dreta, en peu de guerra

Assenyalada la desmesura de Letícia, cal criticar també la lectura d’espectador ignorant de Sálvame que s’ha instal·lat: la d’una nora dolenta que no permet a una àvia bondadosa fer-se una foto amb les netes. Pensem una mica: allò no és una paella dominical a casa dels sogres! És un acte públic de primer nivell institucional en el qual una de les integrants, reina d’ofici i suposadament professional, se salta el protocol a la bilbaína coneixent perfectament el greu que li sabrà a la seva nora, màxima responsable del relat que es fa de les hereves al tron espanyol.

De tant com li ha costat poder fer les coses com creu que s’han de fer a casa seva, s’ha de comprendre el zel de Letícia. Si a això hi afegeixes una àvia que li fa un órdago davant de tot Espanyai que el problema afectava les seves megaprotegides filles, és obvi que el còctel havia de ser més aviat Molotov que no pas Cosmopolitan. La pena és que quan l’àvia no obeeix, Letícia no sàpiga que és millor deixar-la fer. Més que res perquè la seva còlera només li ha servit per disparar-se un tret al peu. Tenint la raó, ha quedat com una nora bruixa i maligna en un país -com Espanya- de iaies i sogres conservadores, que ara l’odien. Un problema especialment greu si tenim en compte que el principal target monàrquic són aquestes iaies, que detesten les joves guerreres que fan fer als seus fills el que elles mai van saber fer-los fer.

Crec, per tant, que el més trist del cas és la manca d’astúcia de Letícia, que evidencia que en aquell moment la va vèncer la seva ira, cosa que potser ha après del seu sogre Joan Carles, que va cridar a Hugo Chávez (03) allò de “Por qué no te callas?” i al qual els monàrquics no van criticar... El cop d’autoritat de Letícia, en canvi, sí que ha irritat la dreta ibèrica, que va apechugar amb un casament per amor sobre el qual ara han vessat tot el seu masclisme i classisme. Masclisme, perquè si hagués sigut Felip (01) qui hagués parat els peus a la seva mare, l’enrenou no hauria ni existit. Classisme, perquè si Letícia, en comptes de ser neta de taxista fos neta d’un tsar, caspijas madrilenyes com Cari Lapique (02) o Naty Abascal no l’haurien censurat, gustosament sotmeses.

Sofia va ser 40 anys una reina satisfeta amb el seu obligat segon pla. Ella ocupava el càrrec amb un únic objectiu: traspassar el regne al seu fill predilecte, Felip. Letícia, en canvi, no va arribar a reina com a madre coraje que tot ho fa per llegar el regne a la seva filla. Va arribar per respondre a tots els que la van menysprear al·legant que no seria una reina digna a causa dels seus orígens. L’excés de zel que l’hauria de fer triomfar podria acabar sent el que la fes fracassar. Ara Sofia i Letícia hauran d’escenificar una reconciliació pública que, a més -com riurem!-, sembli creïble. Si Letícia no es doblegués i el matrimoni reial s’acabés, no cal ni dir que aquella Lady Di (04) desbocada de després del divorci seria poc més que un dolç pomeranian al costat de Lady Le. I si això passés, Felip VI hauria deixat de ser, amb només quatre anys de regnat, el preparat -3 d’octubre del 2017- i el mediador -Diumenge de Pasqua del 2018-. Què en deuen pensar, els intel·lectes que van aconseguir acabar amb Eva Sannum (05)?

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF