La campanya del PP de 2007 es va pagar amb doblers negres. La confessió del cunyat de Jaume Matas té un fil llarguíssim que qualcú ha d'estirar fins a arribar al cap i treure'n, a més, totes les ramificacions. Els doblers opacs tenen aquest nom perquè no se'n sap l'origen ni han passat pel control pel qual han de passar tots els doblers, o això ens diuen els que legislen i controlen, que en alguns casos són els mateixos que els fan circular pels camins més foscos.
Que qualsevol ciutadà o empresa faci transaccions amb doblers negres qualque cosa ens costa a la resta. Que ho faci un partit polític, i més si governa o té opcions de governar, ens surt caríssim. És un cost incalculable. D'aquestes irregularitats que tenen com a principi i com a fi el finançament dels partits sorgeixen obres públiques innecessàries (com més ambiciós és el partit, més faraòniques són les obres), sorgeixen serveis deficients, adjudicacions a conveniència d'un i no de la col·lectivitat. D'aquí vénen programacions de qualitat més que dubtosa, iniciatives públiques deixades a mig fer, projectes sobredimensionats, demolicions, construccions i un llarg etcètera de decisions polítiques que no cal esmentar perquè qualsevol les pot imaginar i fins i tot comptar-les amb els dits de 876 mans.
Deia un amic que tot allò que no s'entén, o és qüestió de llit o ho és de doblers. Hauríem d'esbrinar el perquè de molts de projectes públics, perquè tema de llit no ho és.