EDITORIAL

Desdoblar la carretera de Campos a Llucmajor té impacte, ho faci qui ho faci

El PP ha retret a l'esquerra que pretengui confondre sobre el consum de territori, i el Pacte li ha recordat que en 4 anys no feren res per a la seguretat

El desdoblament de la carretera de Llucmajor a Campos ha centrat aquest dijous part del debat polític al ple del Consell de Mallorca. El fet és que el PSIB, titular de l'àrea de Carreteres, assegura que modificarà el projecte i que en reduirà l'impacte, com ja s'havia dit durant la campanya electoral.

Amb no poca raó, el portaveu popular Mauricio Rovira ha assegurat que convé no confondre els ciutadans i que la reducció de l'impacte real seria no fer el desdoblament, perquè passar de dos carrils a quatre, per molt que s'elimini la mitjana, en realitat és una transformació important i provoca un consum de territori considerable, que no es pot mitigar.

Cargando
No hay anuncios

Precisament aquest és el bessó de la qüestió ara mateix. L'organització ecologista GOB demana que, en comptes de modificar el projecte, aquest sigui retirat del tot. I és que l'entitat ja coneix el que sol passar en aquests casos, quan un projecte d'ampliació d'una carretera s'acaba fent, per molt que s'eliminin dos ponts i algun altre element. El 80% de l'impacte roman, i això cal dir-ho clarament a la ciutadania.

A Balears, i a Mallorca especialment, la política de mobilitat s'ha basat durant molts d'anys en uns serveis de transport col·lectiu de mala qualitat, que suposen un càstig per als ciutadans, i en inversions molt costoses en matèria de carreteres i autopistes. Segons els experts, aquests increments d'asfalt provoquen un efecte crida, d'utilització massiva del cotxe, i a una distància petita senzillament desplacen l'embús o el col·lapse.

Cargando
No hay anuncios

Lluny d'això, les polítiques més modernes aposten pel transport públic freqüent i de qualitat com a principal aliat contra el vehicle privat, que en el cas de territoris petits suposa tot un conjunt d'impactes negatius. A més, els costs que suposa apostar per les infraestructures de transport privat són els més elevats i, tot i la crisi, misteriosament sempre aconsegueixen ocupar els primers llocs dels pressupostos públics.

Ara bé, convé també recordar al Partit Popular, com ha fet l'esquerra, que, a més de fer autovies, hi ha altres maneres més barates de millorar la seguretat, com arreglar i mantenir millor les existents, cosa que ja es fa per part de la nova majoria al Consell. De fet, la seguretat és un dels arguments més recurrents a l'hora de fer grans infraestructures. Però aquesta es pot assolir per un conjunt de polítiques, i sobretot, per fer possible la mobilitat amb altres fórmules com el transport públic, un model que ara mateix encara és molt deficient a les Illes.