La CAEB, preocupada perquè Balears tingui “una de les ràtios més baixes de l'Estat en despesa turística”
La patronal situa el 2014 en el principi de la recuperació econòmica i espera que els bancs "acabin obrint l'aixeta"
PalmaA la patronal CAEB no li ha passat per alt un dels registres més preocupants de l'economia illenca del 2014. Arribaren 13,5 milions de turistes per via aèria, mig milió més que l'any 2013, però en canvi la seva despesa, de 10,3 milions d'euros, va suposar una baixada significativa del 2,8%. "Tenim una de les ràtios més baixes de l'Estat pel que fa a despesa turística i evidentment això significa que s'ha de tenir en compte aquesta situació", ha dit aquest dijous la responsable del departament d'Anàlisi Econòmica de la CAEB, Míriam Rua.
La presidenta de l'entitat, Carmen Planas, que ha presentat les principals dades de la conjuntura econòmica de les Illes, ha explicat que en la seva opinió "ja s'estan fent actuacions importants, com les inversions en planta hotelera de millora de la qualitat, que a mitjan termini per força han de tenir conseqüències", ha assegurat.
Però el fet indubtable és que amb més nombre de places, els preus difícilment poden pujar, i de moment aquestes reformes a les quals ha fet referència Carmen Planas suposen majoritàriament l'increment de plantes a la Platja de Palma gràcies al decret llei de Carlos Delgado i a l'augment de capacitat. De moment, més turistes consumint recursos naturals i sobrecarregant el territori en pocs mesos han implicat un 2,8% menys d'ingressos.
En tot cas, aquestes obres a la Platja de Palma i a altres indrets de Balears han provocat un important creixement de l'activitat econòmica de la construcció. La CAEB situa en el 40% l'impacte que té la reforma hotelera sobre el total del volum de la construcció, que el 2014 va pujar un 0,7%. El turisme, amb un 1,4%, va ser el que millor es va comportar, i la indústria, una vegada més, la pitjor, amb una pèrdua de l'1,3%.
Pel que fa a enguany, el gerent de la CAEB, Sergio Bertrán, considera que les previsions hoteleres de crear 4.000 nous llocs de feina fins i tot podrien fer curt, ja que les previsions són molt bones.
No flueix el crèdit
L'any 2014 els bancs concediren 34.000 milions d'euros en crèdits a Balears, la xifra més baixa dels darrers anys. Tot i que el preu dels doblers "es troba a mínims històrics", com recorda, "la tendència continua a la baixa". Les entitats bancàries deixaren 10.000 milions menys que fa només 4 anys.
Pel que fa als dipòsits, amb 22.100 milions d'euros, varen créixer lleugerament respecte del 2013, segons les dades del Banc d'Espanya que ha presentat avui la patronal empresarial en el marc del seu estudi de conjuntura econòmica. "Avui els bancs miren molt més i analitzen cada detall de les operacions creditícies. Abans s'arribava a finançar el 120% de l'habitatge", ha dit Míriam Rua, per qui "en algun moment acabaran obrint l'aixeta, entre d'altres coses perquè és el seu negoci".
Reactivació del consum
El 2014 es va produir una "reactivació" del consum liderat per l'increment del 3,6% en la venda d'automòbils, cosa que es va reflectir també en la demanda de combustible, segons les dades recollides de la CAEB.
Pel que fa a la demanda exterior, les importacions de béns de consum es van incrementar un 45,1%, sobretot d'automòbils, mentre que les exportacions van continuar creixent a un ritme del 10,6%. El 2014 es van exportar un 7,2% més de vins i licors i van baixar les exportacions de calçat un 17,5%.
L'any passat, l'índex de producció de béns d'equip va augmentar un 2,8%; la compravenda d'habitatges, un 18,5%; la matriculació de vehicles industrials, un 10%, i les transmissions de solars, un 3,8%.
La directora del departament d'Economia ha reconegut que és "difícil" fer previsions, perquè l'actual moment és d'"incertesa" sobre la situació política i econòmica estatal i internacional, però les perspectives per a Balears són bones, i fins i tot es comença a observar el creixement del sector de la construcció a les Illes des de l'inici de la crisi.
La presidenta de CAEB ha tornat a reclamar aquest dijous un sistema de finançament més just, el "compromís" ferm del Govern d'augmentar el nivell d'inversions a les Illes i aconseguir ser "més competitius i assolir un creixement sostenible.