Les xifres de les retallades del Govern al català

PalmaPressionat per Vox, el Govern de Marga Prohens ha anat reduint de mica en mica la presència del català en l’àmbit de l’administració pública. Ho ha fet, com insisteixen els populars, de manera quirúrgica. Argumenten que eliminar el requisit de català per als sanitaris i per accedir a determinats càrrecs de l’Administració respon a una necessitat d'ocupar places de molt difícil cobertura. També han insistit que les cessions a Vox en matèria educativa tenen uns efectes pràctics mínims, perquè es manté el Decret de mínims i la Llei de normalització lingüística per prioritzar el català en l’ensenyament. Però el cas és que aquestes mesures afavoreixen que cada vegada es parli menys la llengua pròpia i més el castellà. I la xifra de places afectades augmenta.

895 sanitaris sense català

Són les noves incorporacions a l’IB-Salut des que es va fulminar l’exigència

Tan bon punt Prohens va arribar a la presidència del Govern, va eliminar el requisit de català per accedir a les places de l’àmbit sanitari. Ho va fer un 28 d’agost a través d’un decret llei urgent, encara que després el va convalidar el Parlament. De llavors ençà, conèixer la llengua pròpia ha passat a ser un mèrit. Aquesta mesura està recollida en el pacte que Prohens va subscriure amb Vox per ser investida. Però, en realitat, duu la firma del PP, perquè ja s’havia compromès a tirar-la endavant en campanya.

La consellera de Salut, Manuela García, va argumentar que el català, com l’habitatge, era un factor que jugava en contra de la captació i fidelització de professionals sanitaris a les Illes. “Probablement, no és el principal element dissuasiu, però ho és”, va assegurar. En una entrevista feta el setembre del 2023 per l’ARA Balears, García va assegurar que “tots els sanitaris” saben dir “aixeca el braç” i “treu la llengua” als pacients “sense cap dificultat”. “El 50% dels professionals que s’han presentat a les oposicions no tenien el nivell requerit de l’idioma, però sí la sensibilitat de voler entendre el pacient”, va assegurar.

Segons les dades facilitades pel Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), 895 professionals sanitaris s’han incorporat a fer feina des de llavors sense el requisit. Es tracta de metges, infermers i auxiliars d’infermeria. Els zeladors, a qui també es rebaixarà o eliminarà el requisit després del pacte subscrit aquesta setmana entre el PP i Vox, no són personal sanitari. En paral·lel, la Conselleria ofereix des del febrer del 2024 cursos de català inicial per a personal sanitari. Es tracta de classes voluntàries i gratuïtes. Segons informa l’IB-Salut, des de llavors, 652 sanitaris s’han apuntat a aquests cursos.

Quina part del total representa això? Segons les dades que la Direcció General de Funció Pública va donar a conèixer, el 2024 (el darrer any del qual hi ha xifres) hi havia 14.774 treballadors sanitaris a la xarxa pública, 7.206 dels quals tenien plaça fixa. En la legislatura anterior s’eximia els interins de presentar el títol de català, però se’ls donava un termini d’uns dos anys perquè l’aportassin. Amb la normativa actual, aquesta demanda s’elimina. En relació amb el total, els 895 sanitaris que han entrat a fer feina sense acreditar que entenen el català representa, aproximadament, un 6% del gruix dels sanitaris de l’IB-Salut. Amb tot, a mesura que es convoquin places noves aquesta xifra s’anirà ampliant.

877 places de docents

El Govern permet eliminar el requisit de català en llocs de molt difícil cobertura

El PP i Vox han acordat aquesta setmana eliminar el requisit de català a les places d’oposició per a docents en llocs de molt difícil cobertura. Ho faran a través d’esmenes a la llei d’acceleració de projectes estratègics, per donar compliment al Pacte de pressupostos del 2025.

Quants docents podrien arribar a obtenir una plaça vitalícia sense saber català? El conseller d’Educació, Antoni Vera, va respondre que es desconeix el nombre exacte de places a les quals això afectarà el curs vinent. Fonts de l’Executiu expliquen que caldrà determinar amb un acord del Consell de Govern quines són:_“No es farà amb totes les de difícil cobertura”, insisteixen. Amb tot, tal com informa Jaume Cladera, aquest curs el departament ha qualificat 877 places com de molt difícil cobertura: 549 a Eivissa, 186 a Formentera, 138 a Menorca i 4 a Mallorca. Al començament del curs, hi havia 14.177 docents en actiu al sistema públic balear. D’aquests, 644 són interins que no han acreditat el coneixement de català, però han obtingut la plaça perquè era vacant. La diferència és que, ara, el Govern obre la porta al fet que centenars de professors puguin convertir-se en funcionaris sense conèixer la llengua vehicular dels centres públics. Amb tot, Vera va aclarir dimarts passat que no podran escollir un centre definitiu fins que no presentin el títol, així que, si no ho fan, rotaran de centre cada any.

Aquesta decisió se suma al Pla de segregació lingüística que el PP i Vox varen pactar el 2024. Consisteix a permetre que els centres puguin decidir en quina llengua s’imparteixen determinades assignatures. Aquest curs hi participen 20 centres, tots concertats, amb 5.800 alumnes en total, mentre que l’any passat en foren onze, amb 2.322 alumnes. Els dos partits també han anunciat aquesta setmana que es davallarà la nota de català necessària a l’institut per obtenir els certificats B2 i C1, i es permetrà que també el puguin obtenir els alumnes que cursin un any a l’estranger.

Treballadors de l’Administració

Hi ha 250 places en què es rebaixarà o s’eliminarà el requisit de català

El Govern també eliminarà el requisit de català a la funció pública en dos supòsits. D’una banda, en el personal deficitari de serveis generals. Segons fonts de l’Executiu, aquest procediment s’iniciaria només en cas que la convocatòria de places quedàs deserta o sense un nombre mínim d’aspirants. D’altra banda, aquesta excepció només s’aplicaria a aquelles places que no siguin de cara al públic. A quin tipus de treballadors podria afectar? Les mateixes fonts informen que, de vegades, costa fitxar arquitectes i altres perfils especialitzats.

Altrament, també s’exceptuarien les categories set i vuit del personal laboral del Govern: són feines relacionades amb qüestions com el manteniment, la neteja, els zeladors i la jardineria. Segons explica l’Executiu, hi ha prop de 250 treballadors d’aquestes categories del total de 750 treballadors de personal laboral. Actualment, a més, hi ha entre 40 i 50 vacants en què es podria eliminar el requisit.

Aquestes mesures s’afegeixen a una iniciativa que el Govern va aprovar el maig del 2025 en la mateixa línia. A través de la Llei de capitalitat, l’Executiu va blindar 145 treballadors estabilitzats que no havien acreditat el nivell de català que se’ls requeria per mantenir la plaça. Mitjançant un decret llei, va doblar de dos a quatre anys el termini perquè aquests funcionaris presentassin la titulació exigida a les bases de la convocatòria. Una vegada transcorreguts els dos anys extra, però, aquests treballadors no es quedaran sense plaça encara que no tinguin el nivell de llengua requerit. La normativa passarà de fer-los fora (com deien les bases de la plaça a la qual varen accedir) a només impedir-los “participar en els procediments de promoció interna o de provisió, ordinaris o extraordinaris, fins que s’assoleixi el nivell de català exigit”.

Discriminació lingüística

L’IEB documenta 119 denúncies per discriminació lingüística

Prohens va eliminar la Direcció General de Política Lingüística del seu organigrama. Tampoc va fer cap referència, en el decret de competències i estructura orgànica bàsica de les deus conselleries, a la normalització del català ni a la promoció i defensa dels drets lingüístics. En aquest escenari, va desballestar l’Oficina de Drets Lingüístics i es va comprometre a impulsar en el seu lloc l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística de Vox. Finalment, l’extrema dreta va acabar renunciant a aquesta oficina i l’Institut d’Estudis Baleàrics ha assumit les funcions de l’Oficina de Drets Lingüístics. Segons dades d’aquest departament, aquesta legislatura s’han registrat 119 denúncies per discriminació lingüística, un 72,7% menys que l’anterior legislatura, quan en foren 437. Però, en canvi, Plataforma per la Llengua ha documentat 235 reclamacions aquest mandat, gairebé el doble que el recompte del Govern. D’aquest total, 105 queixes varen ser per situacions viscudes a l’Administració.