Viatge al vesper energètic de Feijóo

Pontevedra"Galícia quedarà coberta de molins i xarxes d'alta tensió". El crit d'alerta el llança Patricia Gamallo des del peu de la muntanya de l'Acibal després d'arribar-s'hi una vegada més per veure i lamentar com les excavadores no han retrocedit. L'Acibal és una de les muntanyes que envolten el nucli d'Amil (del municipi de Moraña, a Pontevedra) on s'han de construir quatre aerogeneradors de gairebé 200 metres que, sumats als catorze projectats en dues muntanyes més del costat, acabaran envoltant el poble. Ni un any després que la Xunta autoritzés aquest parc eòlic, el mes de març passat van haver de ser els veïns els que alertessin el govern gallec de la troballa de diverses restes arqueològiques que no havien aparegut en els informes preceptius. Amb els veïns en peu de guerra, ara el projecte ha acabat en mans de la justícia. El model eòlic gallec actual beu encara de l'etapa d'Alberto Núñez Feijóo a la Xunta i, de fet, l'ombra dels tribunals que ja va tacar la seva gestió torna ara a sobrevolar el govern d'Alfonso Rueda. L'executiu gallec ha autoritzat 75 nous parcs eòlics per tot el territori, però els ecologistes de l'Associació per la Defensa Ecològica de Galícia (ADEGA) ja han avisat que en portaran als tribunals almenys una trentena perquè consideren que no respecten la normativa mediambiental.

Quan l'any 2009 Alberto Núñez Feijóo va arribar a la presidència de la Xunta de Galícia, una de les primeres decisions que va prendre va ser anul·lar per complet tot el pla eòlic que havia dissenyat el fins llavors govern bipartit del PSdG i el BNG. Feijóo s'oposava al fet que l'anterior executiu hagués establert que l'administració pública havia de tenir una participació en els contractes adjudicats i destinar-la a projectes que repercutissin al territori. Ho va eliminar –el BNG el va acusar d'haver liberalitzat el sector– i, en paral·lel, va introduir un cànon eòlic per gravar l'impacte ambiental dels parcs amb 4 o més aerogeneradors. Sis anys després, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va declarar il·legal l'anul·lació de Feijóo: les empreses a les quals se'ls havien concedit autoritzacions van reclamar i la Xunta les va haver d'indemnitzar. Es va obrir, així, un període d'incertesa al qual el govern de Feijóo va posar fi uns anys més tard, sobretot després de la pandèmia.

"Les condicions en què ens trobem pel que fa a protecció ambiental i cultural, en què no s'ha actualitzat la seva catalogació, no són les més idònies per acollir una allau de projectes industrials com la que es pretén", apunta en conversa amb l'ARA Belén Rodríguez, d'ADEGA, que acusa el govern popular de la Xunta "d'afavorir conglomerats empresarials". "El model actual continua tenint un biaix perquè no completa l'engranatge dels agents que han de participar en el procés", diu la professora i doctora en economia aplicada de la Universitat de Santiago i experta en energies renovables, Rosa Maria Regueiro, que posa el model de Dinamarca com a exemple, perquè té en compte tots els agents implicats, des de la societat fins a les empreses.

La justícia contra la Xunta

Galícia té actualment 187 parcs eòlics que sumen 3.885,68 MW, segons dades de la conselleria d'Economia gallega. És de les comunitats que subministra més energia eòlica a l'Estat i encara preveu augmentar-ne més la producció. Des de l'abril d'aquest any el govern gallec ha autoritzat 75 parcs eòlics més –la majoria a la Corunya i Pontevedra–, cosa que representa un augment de 1962 MW. Les empreses que més projectes gestionen són Capital Energy, Adelanta, Naturgy i Greenalia. Precisament, entre els directius d'aquesta última empresa hi ha l'exconsellera de Medi Ambient amb Feijóo, Beatriz Mato. És també la mateixa companyia a qui en els últims mesos la justícia li ha tombat dues adjudicacions per part de la Xunta: per fragmentació artificial de projectes i per escurçar els terminis d'exposició pública. Regueiro també denuncia que no se segueixi la normativa mediambiental, mentre que en el cas d'Amil els veïns es queixen que no es fessin les prospeccions arqueològiques amb profunditat.

"La Xunta respecta la llibertat de la ciutadania per opinar, però és important recordar que aposta per un model eòlic planificat, ordenat i garantista", afirmen des de la conselleria d'Economia. Subratllen que tots els projectes s'han sotmès a "l'avaluació ambiental ordinària i van obtenir informes favorables" i recorden que també van emetre 43 declaracions d'impacte ambiental desfavorables. Que els tribunals tombin les seves autoritzacions, però, no els fa cap gràcia, com tampoc a les empreses energètiques. L'Associació Eòlica de Galícia (EGA), que reuneix les principals energètiques, no ha volgut atendre l'ARA, però fa poc va emetre un comunicat crític amb les decisions judicials, a més de demanar als tribunals que s'asseguressin que "comportaments torticeros no es generalitzin impedint l'acció governamental".

Rèplica del model Feijóo a l'Estat?

Feijóo aposta sense embuts per prolongar la "vida útil" de les centrals nuclears, però no situa en el programa electoral del 23-J cap referència explícita al sector eòlic. Sí que posa per escrit que pretén "desbloquejar" els processos de concessió de permisos per instal·lar renovables i aposta per impulsar una "taxa per fita" que paguin les promotores per "incrementar els mitjans" perquè l'administració pública "agilitzi" la gestió dels expedients. Aposta, a més, per fer un mapa territorial per fer una "avaluació ambiental" de cada zona.

"Energia eòlica sí, però així no", va proclamar Rodrigo Sorogoyen, director de la pel·lícula As bestas, quan va recollir el Goya a la millor direcció. A Sabucedo, prop d'Amil, és on Sorogoyen va rodar el film i és on ara hi ha projectats almenys tres parcs eòlics que l'afecten directament. El director de cinema va posar veu a un crit d'alerta que fa temps que s'expandeix per Galícia.