Què val l'honor de Jorge Campos? Quinze anys de querelles per una construcció política

PalmaQuan Baltasar Picornell va rebre una telefonada del jutjat per comunicar-li que havia de declarar com a investigat arran d'una querella presentada per Jorge Campos, l'expresident del Parlament es va convertir en el darrer nom d'una llarga llista de persones, col·lectius i adversaris polítics que, durant els darrers quinze anys, han acabat als tribunals després d'un conflicte amb el dirigent de Vox.

La querella contra Picornell, presentada després de diverses publicacions a les xarxes socials relacionades amb una pintada on es podia llegir "J. Campos, puta nazi", és només l'episodi més recent d'una trajectòria marcada per un ús constant de la via judicial davant disputes polítiques, ideològiques I personals.

Per a l'advocat de Picornell i professor del màster en Advocacia de la Universitat de Barcelona, Josep Rosell, aquesta acumulació de procediments no és casual. El lletrat considera que existeix un patró que va més enllà de cada cas concret.

Atacar la dissidència

La relació de Jorge Campos amb els tribunals es remunta pràcticament als seus anys al capdavant de Círculo Balear. Entre el 2009 i el 2014 va denunciar un internauta per comentaris crítics publicats en un fòrum després que ell mateix hagués relacionat sectors del nacionalisme català amb ETA. 

L'usuari del fòrum criticava, en resposta a la comparació del president de Círculo Balear, que “un país ocupat per aquestes rates ha de patir encara aquest cinisme". "Supòs que aquesta rata, quan van matar els dos guàrdies civils, havia de treure el cava de la nevera i havia de dir: 'Ja tenc més arguments'", hi afegia. El procediment acabà amb l'absolució del denunciat, perquè no es va poder acreditar que fos l'autor dels missatges. La resolució judicial, a més, incloïa observacions especialment severes cap a declaracions públiques prèvies de Campos, que la jutgessa considerava potencialment injurioses envers el nacionalisme català.

Poc després arribaria un dels casos amb més repercussió mediàtica de la primera etapa de la seva activitat pública. L'any 2010 va denunciar onze militants de Maulets per presumptes injúries i amenaces durant una protesta a Palma. La seva acusació incloïa peticions de multa i ordres d'allunyament. El resultat final va ser una combinació d'absolucions i condemnes menors.

Durant aquells mateixos anys també es varen succeir diverses denúncies vinculades a pintades, danys materials i accions reivindicatives contra la seu de Círculo Balear i contra el mateix Campos. Amb el pas dels anys, les querelles i denúncies no es varen limitar als moviments independentistes o a l'activisme social. El 2018 Campos va denunciar Arran després d'una acció simbòlica en què l'organització juvenil va escenificar que el penjaven. La denúncia al·legava presumptes amenaces, injúries i incitació a l'odi.

Paral·lelament, també va recórrer als tribunals en disputes internes dins l'espai polític de l’extrema dreta espanyola. Un dels primers exemples documentats és la demanda de conciliació presentada contra Santiago Galán, vinculat a sectors crítics de Vox Balears, per presumptes injúries i calúmnies.

La conflictivitat interna va assolir una nova dimensió el febrer del 2024, quan Campos va presentar una querella als jutjats de Palma arran de la difusió d'un document intern atribuït a la presidenta de Vox Balears, Patricia de las Heras. El text contenia acusacions molt greus contra l'actual diputat de Vox, com presumptes irregularitats en la seva etapa al capdavant del partit a les Illes, un suposat desviament de fons i pràctiques d'espionatge intern.

Tot i que el document apareixia signat per De las Heras, Campos va dirigir la querella contra els presumptes autors i difusors del text i va sol·licitar al jutjat que investigàs qui n'era realment el responsable.

La dirigent de Vox va negar haver redactat l'escrit i la causa no va tenir més recorregut. Els fets es varen produir en un moment de fortes tensions internes dins la formació d'extrema dreta a les Balears i va evidenciar fins a quin punt la batalla judicial també formava part de les disputes pel control orgànic del partit.

La tendència es va mantenir durant aquell mateix any amb un dels enfrontaments judicials més mediàtics protagonitzats per Campos: la querella contra Alvise Pérez per presumptes delictes d'odi, revelació de secrets, injúries i vulneració del dret a l'honor arran de diverses publicacions sobre la seva vida privada i la seva família.

El cas Valtònyc, el més sagnant

Cap dels procediments impulsats per Campos, però, ha tingut un impacte comparable al del cas Valtònyc. La denúncia presentada el 2012 contra el raper mallorquí per les lletres de diverses cançons acabà convertint-se en una de les causes judicials més conegudes dels darrers anys a l'estat espanyol. El Tribunal Suprem va confirmar una condemna de tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, amenaces i injúries a la Corona, una decisió que acabà provocant l'exili del músic quan tenia només 23 anys, a Bèlgica, per evitar l'ingrés a presó.

Campos no només va impulsar la denúncia inicial quan presidia Círculo Balear, sinó que posteriorment també va promoure noves accions judicials relacionades amb declaracions efectuades durant concerts del cantant. El procés judicial va suposar una allau de manifestacions i protestes arreu de Mallorca durant els anys que va durar la causa contra el raper.

Defensar-se amb el dret penal 

Si hi ha un element que connecta bona part dels procediments impulsats per Jorge Campos és la defensa de l'honor, la reputació personal i la denúncia de presumptes injúries, moltes de les quals han acabat en multes i absolucions.

Aquesta estratègia és precisament la que qüestiona la defensa de Picornell. "L'ús del dret penal ha de ser excepcional. Estam parlant de l'eina més contundent de què disposa l'Estat, la que pot acabar comportant penes de presó. No es pot convertir en una resposta habitual davant qualsevol crítica política o qualsevol expressió que algú consideri ofensiva", argumenta l'advocat.

El lletrat recorda que la jurisprudència espanyola i europea estableix estàndards molt amplis de protecció de la llibertat d'expressió quan les manifestacions afecten càrrecs públics o persones amb projecció política. "Els polítics han d'acceptar un nivell de crítica molt superior al d'un ciutadà particular", sosté. 

Per la seva banda, el catedràtic de Dret Constitucional, Sebastià Rubí, apunta que, malgrat que Campos té dret a acudir als jutjats pel que ell considera una vulneració de drets, sí que considera que no seria del tot lícit, ja que si tots els ciutadans fessin el mateix, s’haurien de tancar els jutjats per manca de capacitat. Igualment, coincideix en el fet que es tracta d’una forma d’intimidació, perquè si no, existeixen altres mecanismes per evitar aquest punt “de confrontació amb els seus enemics”.

Confrontació permanent

La querella contra Picornell arriba, a més, després que el mateix Campos hagi anunciat públicament la possibilitat d'ampliar accions judicials contra altres dirigents polítics com ara el senador de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, i el diputat de la mateixa formació, Lluís Apesteguia.

En perspectiva, la tendència mostra un patró que travessa tota la trajectòria pública del dirigent de Vox. Activistes independentistes, organitzacions juvenils, cantants, militants d'esquerres, crítics interns del seu partit, adversaris polítics i fins i tot figures mediàtiques de l’òrbita de l’extrema dreta espanyola han acabat en algun moment davant els tribunals arran d'accions legals empreses per ell.

"La qüestió és si aquestes actuacions responen exclusivament a la defensa legítima de l'honor i dels drets personals o si formen part també d'una estratègia política basada en la judicialització del conflicte públic", apunta el misser de la darrera víctima de Campos. “Que a algú no li hagi agradat el que es va publicar és una cosa. Que això s'intenti convertir en un procediment penal és una altra de ben diferent", argumenta Rosell. Per al lletrat, el dret penal no hauria de servir per resoldre conflictes derivats de la crítica política. “Parlam de l'eina més contundent de l'Estat. El dret penal és el que permet demanar penes de presó a una persona. No es pot activar cada vegada que algú se sent ofès”, diu.

A parer seu, el cas encaixa en una dinàmica cada vegada més habitual d'utilització dels tribunals per perseguir o desgastar adversaris polítics. “El lawfare consisteix a emprar instruments legals per atacar la dissidència política. I no cal que la querella tingui recorregut o possibilitats d'èxit. Moltes vegades l'objectiu és el mateix procés: generar por, desgast, costos econòmics i autocensura”, apunta. Malgrat tot, Rosell es mostra convençut que la causa contra l’expresident del Parlament Balti Picornell acabarà arxivada una vegada la Fiscalia n'analitzi el contingut.