Els vaivens dels alts càrrecs del Govern de Prohens: 142 canvis en tres anys

PalmaLa presidència i els titulars de les conselleries només són una part d’un Govern. Davall aquestes primeres espases hi ha un segon i tercer nivell d’alts càrrecs que són peces clau en el funcionament de l’Administració. Es tracta de secretaris i directors generals, gerents i assessors que es coneixen amb l’italianisme de sottogoverno. Aquesta legislatura hi ha hagut una rotació elevada entre aquests càrrecs de confiança. En tres anys, s’han fet 142 canvis de cadira: el 68,27% dels alts càrrecs han canviat de titularitat o de funcions. Fonts de l’Executiu admeten que la volatilitat pot tenir conseqüències per a l’estabilitat del funcionament institucional.

Els darrers exemples són la destitució de la directora general de Costes i Litoral, Maria Joaquina Ferrer –tan sols un any després de ser nomenada– i la dimissió del director de Ports de les Illes Balears, Francisco José Villalonga, que encara no ha estat substituït perquè el Govern no hi troba un relleu, segons ha pogut saber aquest mitjà. Amb tot, aquests canvis s’afegeixen a una llarga llista. Segons els càlculs fets per l’ARABalears a partir de la relació de càrrecs publicada pel Govern en el Portal de Transparència entre el novembre del 2023 i el juliol del 2026, aquesta legislatura s’han fet un total de 142 moviments de personal. Això significa que gairebé set de cada deu llocs actuals s’han modificat d’alguna manera des de l’inici de la legislatura.

208 alts càrrecs

El Govern ha passat de gestionar 181 alts càrrecs el 2023 a 208 places després de la remodelació de l’Executiu del juliol de 2025. Pel camí, s’han fet 38 destitucions de titulars que han abandonat l’estructura, 64 nomenaments nous de persones que no figuraven a la llista inicial del 2023, i 40 canvis de lloc interns o ascensos. En aquest darrer grup destaca una mobilitat recurrent, amb perfils que s’han mogut en ocasions reiterades a càrrecs diferents. Així, almenys sis persones han ocupat tres llocs de feina diferents al llarg de la legislatura. L’exemple més clar és el de Catalina Cabrer, que va començar com a directora general de Treball i Salut Laboral, després va ser secretària autonòmica de Treball i finalment va ser nomenada consellera de Treball.

El moment de més canvis interns a l’Executiu va tenir lloc entre el juliol i el desembre del 2025. Segons la relació de càrrecs publicada, en només cinc mesos es varen registrar 39 canvis, arran de la remodelació de la Conselleria de Famílies i la creació de la de Treball, al marge de la sortida de la consellera Catalina Cirer. Així, en aquest període es varen destituir definitivament deu persones, es varen fer vuit nomenaments nous –a més del de la nova consellera de Famílies, Sandra Fernández– i 19 canvis de lloc o moviments interns.

Fonts del Govern insisteixen a distingir els canvis a conseqüència de la remodelació del Govern de la resta de moviments d’alts càrrecs. Tot i això, admeten que “hi ha hagut molt de relleu”. Segons les dades del Portal de Transparència, cinc secretaries generals –la d’Habitatge ja ha tingut tres titulars diferents– i 20 direccions generals han canviat de mans. “De vegades, les destitucions s’han produït perquè el perfil no s’emmarcava amb el que es requeria, i d’altres per una mala relació amb els tècnics o altres interlocutors”, asseguren fonts de l’Executiu. “En aquests casos, s’ha intentat que el canvi fos a millor”. Però altres vegades el Govern ha hagut d’assumir dimissions que han alterat els seus plans.

A l’inici de la legislatura, l’Executiu de Prohens va tenir dificultats per trobar perfils de confiança. Això va derivar en nomenaments de persones “que no encaixaven del tot amb el que es necessitava”, com ara funcionaris poc habituats a la pressió mediàtica de la primera línia política, expliquen les fonts consultades. “S’han hagut de fer reajustaments”, insisteixen. Més enllà d’aquests ajustaments, hi ha hagut destitucions polèmiques, com la de la directora general de Costes, Maria Joaquina Ferrer –criticada per 21 funcionaris que han defensat la seva gestió dels permisos de platges Formentera– i els tres relleus a direccions generals d’Educació en només sis mesos. Tanmateix, l’episodi més greu va ser el del director general de l’IBETEC, Juan Antonio Serra Ferrer, destituït el novembre del 2023 quan es va fer públic que tenia un judici pendent per una presumpta agressió sexual, un cas en què el vicepresident Antoni Costa va admetre que ja coneixia la denúncia abans de nomenar-lo.

Senyal d’“inestabilitat”

“És una bona notícia que els partits demostrin adaptabilitat i puguin reemplaçar les peces. El problema ve quan aquesta mobilitat passa a ser el reflex de la inestabilitat en algunes direccions generals, com la de Costes”, assenyala l’analista polític Toni Fornés. “En casos de molta rotació, es demostra que el partit al Govern no acaba de trobar la tecla per fer front a diferents circumstàncies”, insisteix. “Si els alts càrrecs van canviant cada any, és molt difícil que l’Administració pugui impulsar unes polítiques, perquè els processos es renoven constantment”. El professor de Dret Públic i Constitucional Sebastià Rubí afegeix, per la seva banda, la importància del bon funcionament del segon nivell del Govern: “Sense això, la maquinària de la institució no funciona”. Els alts càrrecs, explica, “són els que prenen les decisions en el dia a dia i tramiten els expedients, i també poden dur a un alentiment de l’Administració”.