El nou topònim de Maó s'aprova sense informe favorable

Maó.El Consell de Menorca ha ratificat, amb el recent acord del Consell Executiu, el canvi de la denominació oficial del municipi de Maó per la forma Maó-Mahón. S'arriba d'aquesta manera, a l'espera que la publicació al Butlletí Oficial (BOIB) n'oficialitzi l'ús, a posar el punt final al procediment que es va engegar poc després que el Govern modifiqués el juliol del 2012, a través de la reforma de la Llei de la funció púbica, la Llei de normalització lingüística del 1986 per establir que els topònims de les Illes Balears podien tenir com a forma oficial, a més de la catalana, "la castellana i la catalana conjuntament".

Curiosament, l'òrgan executiu del Consell de Menorca va adoptar aquest acord sense cap informe favorable que l'avalés. Ni la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ha emès un dictamen contrari al canvi de denominació, ni la Reial Acadèmia de la Història (RAH), que no s'hi ha pronunciat, no han donat el vistiplau a aquesta decisió política. Cert és que aquests informes, que per llei s'han de sol·licitar, no són vinculants. En aquest sentit, la Llei de normalització lingüística, un cop modificada, estableix que "amb l'acord previ del ple de l'Ajuntament, el Consell insular respectiu, amb l'assessorament de la UIB, ha de determinar els noms oficials dels municipis". L'assessorament de la UIB s'ha visualitzat en un dictamen contrari a la decisió que, malgrat tot, s'ha pres finalment.

La conclusió de la UIB

"El fons de la qüestió", recull l'acord del Consell Executiu del passat dia 18, "és la normalització del nom de la ciutat i del municipi en les dues llengües oficials de la nostra Comunitat Autònoma". Un punt de partida que no comparteix la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB que, emparant-se en els criteris d'etimologia, pronunciació i tradició en què es fonamenta la Reforma Ortogràfica de Pompeu Fabra, diu el següent: "L'ús, en context lingüístic castellà, de Mahón es pot justificar talment com els catalanoparlants podem usar, en usos no oficials, formes amb tradició en la nostra llengua com Nàpols, Milà. Osca, Saragossa... sense que això impliqui que tals formes siguin també oficials en el territori respectiu".

Sigui com sigui, la reforma de la Llei de normalització lingüística, impulsada per l'anterior conseller d'Administracions Públiques, el maonès Simón Gornés, legitima els ajuntaments perquè incorporin, si així ho consideren, la forma castellana al topònim, fet que dóna com a resultat una figura binòmia que oficialitza la forma catalana i la castellana. A les Illes Balears, però, l'únic consistori que ha fet aquesta passa ha estat el de Maó.

Un procés polèmic

El canvi de topònim de la ciutat ha despertat en els darrers anys una notable controvèrsia entre els maonesos. Ja el 2006, amb l'acord polític de l'esquerra que va donar oficialitat a la denominació Maó, es van aixecar veus que reclamaven la forma castellana i, fins i tot, la no admesa, atenent a criteris lingüístics, Mahó. Al capdavant d'aquesta demanda es trobava la plataforma Iniciativa Cívica Mahonesa, que defensava la imposició de la fórmula Mahó-Mahón.

El PP, en aquells moments a l'oposició, va abanderar aquesta causa fins al punt de prometre que, si guanyava les eleccions del 2011, convocaria una consulta popular per decidir el nom de la ciutat -n'excloïa, això sí, la catalana Maó i es proposava plantejar el dilema entre els binomis Mahó-Mahón o Maó-Mahón. Però, amb la majoria absoluta aconseguida -tretze regidors de vint-i-un-, l'equip de govern presidit per Àgueda Reynés, que comptava amb la complicitat del Govern de José Ramón Bauzá, va optar per la via fàcil: acollir-se a l'esperada modificació de la normativa per canviar, unilateralment, el topònim del municipi.

I així és com el ple de l'Ajuntament va donar validesa l'octubre del 2012 al topònim Maó-Mahón, després de rebutjar més de 450 al·legacions, la pràctica totalitat de les quals anaven adreçades a mantenir la forma catalana Maó.

L'explicació donada pel regidor Simón Gornés, que en aquell moment també exercia com a conseller d'Administracions Públiques del Govern, va deixar més d'un sense alè: "Únicament 260 pertanyen a gent de Maó, la resta són de persones que viuen fora i a Maó no deixarem que siguin forasters els que ens diguin quin és el nom de la nostra ciutat". Una consideració que es permeté adornar una mica més quan va puntualitzar que la majoria dels escrits presentats al·legaven arguments de caràcter lingüístic "i no d'acceptació de les modificacions de la Llei de normalització lingüística", de caràcter polític.