Estat d'alarma
Política13/07/2021

El TC continua sense acord sobre la constitucionalitat de l'estat d'alarma

El ponent defensa que s'hauria d'haver aplicat l'estat de setge

Més d'un any després, al ple del Tribunal Constitucional continua obert el debat sobre la constitucionalitat d'alguns dels elements del primer decret d'estat d'alarma. Els magistrats segueixen incapaços de resoldre el recurs d'inconstitucionalitat que Vox va presentar contra aquest decret que va aprovar el govern espanyol quan va començar la pandèmia i va estar vigent des del dissabte 14 de març fins al 21 de juny. El Tribunal, dividit sobre la decisió final, s'ha tornat a reunir aquest dimarts sense arribar a un acord i té temps fins dijous per pronunciar-se sobre si amb l'estat d'alarma n'hi havia prou per limitar la llibertat de moviments i confinar la ciutadania o si, per contra, calia anar més enllà i activar l'estat de setge. En cas de no tancar un acord, el debat s'ajornaria un cop més fins a la pròxima reunió del ple.

Els magistrats debaten una ponència presentada pel magistrat González-Trevijano –conservador– que posa en dubte si aquelles restriccions sobre la mobilitat aplicades per l'executiu central en el marc de l'estat d'alarma, i davant la propagació sense fre del virus, sobrepassaven o no els límits de la Constitució. Entre elles, el confinament domiciliari estricte aprovat pel govern i que prohibia a la població sortir de casa seva excepte per motius considerats essencials. Si, finalment, el Tribunal Constitucional decideix aprovar la ponència, admetrien alguns dels pressupostos assenyalats al recurs de Vox, el primer partit que va presentar davant aquest tribunal de garanties un recurs contra els decrets aprovats pel govern de Pedro Sánchez malgrat que inicialment va votar a favor de la mesura al Congrés.

Cargando
No hay anuncios

Excepció vs. alarma

El debat ve de lluny. Fins al setembre del 2020 el magistrat que duia la ponència era Fernando Valdés Dal-Ré, que apostava per desestimar el recurs de Vox. Però Valdés va dimitir aquella tardor després de ser processat per presumptes maltractaments a la seva dona, i la ponència va anar a parar a mans de González-Trevijano, que va canviar el sentit de la ponència i va fer-se seves algunes de les tesis de Vox.

Cargando
No hay anuncios

L'últim cop que es va reunir el ple va ser al mes de juny, però la divisió entre magistrats va posposar la decisió final. Un dels elements centrals de la ponència és si les mesures més restrictives aprovades pel govern espanyol eren mereixedores d'un estat d'excepció i no d'un estat d'alarma, ja que sobrepassaven els límits jurídics d'aquest últim. Una de les diferències principals entre les dues mesures és la rapidesa a l'hora d'aprovar-les. Mentre que l'executiu pot aprovar l'estat d'alarma sense haver d'esperar una decisió del Congrés, l'estat d'excepció ha de ser sol·licitat prèviament a la cambra alta espanyola, que li ha de donar llum verda.

L'altre element és si les mesures van derivar en una suspensió total dels drets o en una limitació. La visió de la ponència del magistrat González-Trevijano és que hi va haver una suspensió dels drets. Ara bé, si el Tribunal considera, finalment, que les mesures van significar una "limitació", sí que estarien emparades sota el marc legal de l'estat d'alarma. En cas que el text tiri endavant, mesures com les multes interposades als ciutadans durant l'estat d'alarma quedarien anul·lades. Si no és així i els magistrats el rebutgen, el ple haurà de nomenar un nou ponent i redactar un text diferent. 

Cargando
No hay anuncios