El TC avala l'amnistia i Sánchez treu pit de la decisió: "Malgrat els atacs, ha valgut la pena"

MadridDesprés de protestes inèdites del poder judicial, manifestos i atacs furibunds de la dreta, el govern espanyol de Pedro Sánchez ja respira tranquil almenys per una qüestió: la llei d'amnistia. Aquest dimecres els magistrats del Tribunal Constitucional han conclòs la deliberació sobre la norma de l'oblit judicial i, a l'espera de la votació definitiva que es produirà demà dijous, la majoria dels membres avalen la constitucionalitat de la llei, segons fonts jurídiques. Des de la cimera de l'OTAN a la Haia, Pedro Sánchez ha tret pit del resultat. "Vam dir que seria plenament constitucional", ha assegurat davant les crítiques que va rebre la llei des de l'inici, tant des de la dreta com també des del poder judicial. "És molt saludable que després de dos anys de debat la gent sàpiga que el TC ha valorat la constitucionalitat de la norma –ha dit–; malgrat els atacs que rebem el govern d'Espanya, avui s'ha demostrat que ha valgut la pena", ha acabat.

En aquest sentit, ha defensat l'amnistia com un mecanisme per resoldre el que van viure Catalunya i Espanya el 2017, malgrat que encara no s'ha aplicat als principals líders del Procés. "Vaig heretar una crisi constitucional d’enormes proporcions. La política ha anat superant els obstacles i ha anat trobant la solució a una crisi que va tenir el seu moment més àlgid el 2017 però que es va anar gestant des del 2010", ha assegurat, avalant que el Procés es va iniciar amb la sentència de l'Estatut de, precisament, el Constitucional. Així, ha fet una crida a "mirar endavant" i a no quedar "captius del passat". Precisament la CUP li ha rebatut aquest punt: "L'amnistia ha tancat en fals el conflicte nacional".

D'aquesta manera, s'acaba un trajecte tortuós de la norma sobre l'oblit judicial, que va començar amb el pacte del PSOE amb els independentistes per la investidura de Pedro Sánchez, i que va rebre la llum verda de les Corts just ara fa un any: el 10 de juny del 2024 va ser publicada al BOE. Al llarg d'aquest procés, l'amnistia ha estat sotmesa al qüestionament constant tant de la dreta com també de part del poder judicial. La mateixa cúpula, a través del Consell General del Poder Judicial, en va censurar la idea perquè posava en perill, va dir, la democràcia. Amb la decisió del Tribunal Constitucional queda clar que té ple encaix en la Constitució.

El TC no és el primer òrgan de control legal que avala la llei d'amnistia. Durant la seva tramitació, malgrat ser una opinió consultiva, també va rebre el vistiplau de la Comissió de Venècia, l'ens de prestigi internacional lligat al Consell d'Europa que vetlla per l'assessorament en matèria constitucional als països que formen part del club. El que sí que va recomanar la Comissió de Venècia i no s'ha resolt en aquests mesos ha estat la implicació de l'oposició en el procés: el PP segueix, des de l'inici, oposat a la llei i, de fet, va ser el seu grup el que va portar la norma al Tribunal Constitucional. Tampoc ha convençut els magistrats conservadors del mateix TC, que s'han continuat oposant a la norma i emetran un vot particular.

Compatibilitat amb la legislació de terrorisme europea

Tot i l'aval de fons de l'amnistia, segons fonts del tribunal s'introduiran canvis en l'argumentació de l'esborrany de la sentència que va elaborar la vicepresidenta del TC, Immaculada Montalbán. Els magistrats conservadors han mantingut un perfil baix en el debat –emetran el seu vot particular–, i ha estat des de la banda progressista que s'ha apostat per plantejar modificacions en l'argumentació de la constitucionalitat de l'amnistia amb l'objectiu de fer-la més "sòlida". Per exemple, en el punt en què Montalbán assegurava que la Constitució no prohibeix les amnisties i, per tant, les avala, s'ha debatut afegir-hi que es tracta d'un mecanisme excepcional que s'ha utilitzat davant una "crisi constitucional" com la que hi va haver durant el 2017 a Catalunya.

També s'introdueixen canvis, apunten les fonts consultades, en la part de l'esborrany de la sentència que responia al PP sobre la compatibilitat de la llei d'amnistia amb la legislació sobre terrorisme europea. Si bé en un primer moment la resolució no entrava a valorar-ho, la majoria dels magistrats s'han decantat per fer-ho ara: consideren que és perfectament compatible la llei d'amnistia amb la regulació de la Unió Europea, perquè d'aquesta legislació queda clar què és terrorisme i què no i, en aquest sentit, també el que queda dins i fora de l'empara de l'amnistia. Alhora, també creuen que no vulnera el dret europeu ni les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en matèria d'euroordres.

Està previst que la votació definitiva sobre la constitucionalitat de la norma es produeixi demà dijous cap a les 11 del matí, segons les fonts consultades. Per tant, abans de dinar ja hi podria haver veredicte final. Ara bé, la lletra petita de la sentència encara trigarà uns dies, perquè només es transmetrà la conclusió final i una nota de premsa "àmplia" sobre els canvis que, arran de la deliberació, s'han introduït a l'esborrany inicial de la sentència, que també avalava la norma.

Quatre dies de deliberació

Si les previsions es compleixen, els magistrats del Constitucional hauran estat deliberant quatre dies, un dia menys del que havia previst el president de l'ens, Cándido Conde Pumpido, abans de dictar la sentència definitiva, perquè havia habilitat plens de dilluns a divendres d'aquesta setmana.

En les deliberacions s'ha anat imposant la majoria progressista a la conservadora, tal com s'esperava. A banda de Cándido Pumpido, en el sector progressista hi ha Immaculada Montalbán, Laura Díez, María Luisa Segoviano, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez. En el sector conservador, Concepción Espejel, Enrique Arnaldo, César Tolosa i Ricardo Enríquez. Aquest darrer, segons les fonts consultades, ha estat un dels més actius durant la deliberació dels magistrats considerats a la dreta.