On són els votants del mallorquinisme polític?

PalmaDiferents actors han reivindicat en els darrers mesos el mallorquinisme polític. Mentre fonts del PP confirmen el propòsit de la presidenta Marga Prohens de seduir els votants d’El Pi, apareixen moviments per impulsar el mallorquinisme de centredreta amb vista a les eleccions vinents. En paral·lel, amb la presentació d’El mallorquinisme polític (1936-2024) [Lleonard Muntaner Editor], diversos historiadors han posat l’atenció a aquesta ideologia, que es manté malgrat els canvis demogràfics. Què la defineix i on està representada?

“El mallorquinisme s’ha entès des del nacionalisme d’esquerres, centrista, i també des del regionalisme”, apunta l’historiador Miquel Vidal, que coordina la publicació juntament amb Antoni Marimon, Joan Pau Jordà i Miquel Amengual. L’element comú és “la defensa de la identitat de Mallorca”, exposa: “No només en clau cultural, folklòrica, sinó també política, perquè es tracta de defensar els trets polítics de l’illa, en relació amb la identitat, lligada a la llengua”. En aquest sentit, considera que el moviment “pot abastar l’esquerra i la dreta i els partits de centre”. Distingeix entre dos vessants del concepte. “Hi ha un mallorquinisme catalanista, nacionalista, que reivindica els Països Catalans, i fins i tot la independència, i parla activament de la llengua catalana i les relacions històriques amb Catalunya”, exposa. En aquest espectre se situa l’esquerra sobiranista. “Després n’hi ha un de no catalanista, que accepta que la llengua és la mateixa, però no fa un discurs obertament a favor de la catalanitat, sinó que vol diferenciar més Mallorca com a subjecte polític diferenciat de Catalunya”. Aquesta definició és més propera a l’espai de centredreta que abans ocupava Unió Mallorquina (UM).

L’espai de centredreta

Al fundador d’UM i expresident del Parlament, Jeroni Albertí, se’l considera un pare del mallorquinisme de centredreta. Això el va fer mantenir tensions amb el PP de Gabriel Cañellas, que marcava un accent regionalista i li disputava l’espai electoral. En el debat d’investidura de Cañellas durant la I legislatura del Parlament, Albertí va lamentar que pertocàs a aquest partit el desenvolupament de l’autonomia: “Als que la varen combatre hasta la fi”[sic]. És un dels textos divulgats al llibre.

“Cañellas va apujar el llindar electoral del 3% al 5% el 1995, esperant que UM no el passàs”, recorda l’historiador i periodista Miquel Payeras. La seva esperança no es va materialitzar, i el partit va aconseguir un 5,3% dels sufragis, i dos diputats. No sempre, però el PP balear ha aspirat històricament a la transversalitat i a incloure una part dels votants mallorquinistes. Com Cañellas, fonts del PP expliquen que Prohens també té l’objectiu d’assimilar els vots que el 2023 varen anar a El Pi, que no va obtenir representació per només 700 vots (es va quedar amb un 4,5% de les paperetes). “Això s’evidencia en el discurs antiimmigració, sobre la llengua, i en la modificació de la data de la Diada (que el PP ha passat a celebrar el 12 de setembre, tal com va fer la líder d’UM, Maria Antònia Munar, el 1997, en comptes de la data tradicional del 31 de desembre)”, opina Payeras. Amb tot, per a Vidal el Govern de Prohens no es pot considerar mallorquinista, “ni tan sols regionalista”. “Mentre Cañellas necessitava UM per governar, Prohens necessita Vox”, exposa: “Cañellas governava una societat amb un pes identitari superior per la demografia, ell va ser més regionalista que qualsevol altre dirigent del PP, mentre a Prohens no l’hi consider”.

I l’espai d’El Pi, que encara té representació al Consell i a alguns ajuntaments, pot recuperar-se? Enguany se n’han fet moviments. Entre els hereus d’UM hi ha aquest partit que actualment lidera Antoni Salas al Consell, grups municipalistes de dretes i la nova UM, comandada pel batle de Binissalem, Víctor Marí, encara que no té representació institucional. A això s’hi suma SOM Mallorca, formació amb l’antic president de la Federació Regional d’Esquerra a les Illes, Joan Lladó, al capdavant. El partit aspira a conformar una coalició amb El Pi el nom de la qual es donarà a conèixer al novembre. Un dels seus impulsors, l’empresari Joan Serra, insisteix, però, que la formació que sorgirà no té la vocació d’ocupar un espai de centredreta sinó més transversal. “Se’ns acosta gent de centredreta, però també molta que ve de l’esquerra, del PSM”, assegura.“L’esquerra no ha estat capaç de donar una sortida discursiva a la qüestió de la sobrepoblació, perquè té molts complexos –continua. Nosaltres estam molt allunyats d’Aliança Catalana, però feim un discurs que prioritza la gent d’aquí”, diu. Entre les seves propostes hi ha la de donar prioritat en l’accés a l’habitatge i les ajudes socials als residents que hagin viscut almenys 15 anys a Mallorca. També estan disposats a pactar a dreta i esquerra. “Hem de ser el partit dels residents primer, però no farem un discurs etnòfob”, exposa, al seu torn, Lladó.

L’esquerra sobiranista

L’historiador, periodista i assessor de MÉS al Congrés, Antoni Lluís Trobat, entén el mallorquinisme com “el moviment polític i cultural que defensa que Mallorca és un país amb una identitat pròpia, amb uns drets col·lectius que s’han de fer efectius”. Això inclou plantejaments diferents, però l’esquerra ha tendit cap al sobiranisme, i la dreta, cap al regionalisme. “El mallorquinisme d’esquerres ha estat més aviat nacionalisme”, exposa. En el mapa de partits actual, considera que aquest només hi és a MÉS, que inclou el Partit Socialista de Mallorca (PSM) al seu nucli principal, juntament amb Iniciativa Verds i independents. Per més que la líder del PSIB, Francina Armengol, tingui al seu entendre un perfil mallorquinista, “el seu partit, com tampoc el PP, no pot dir que miri exclusivament pels interessos de l’illa”:“Els partits estatals no poden ser mallorquinistes”.

En aquest sentit, Trobat destaca que “el mallorquinisme” d’esquerres tan sols es pot entendre “amb una relació confederal amb els moviments germans que hi ha a Menorca i a Eivissa”. “Hauríem de perseguir un model més confederal, de més poder per als consells, però sense mai donar-se l’esquena”, argumenta. Hi coincideix l’històric militant i exdiputat de Més per Menorca Ramon Orfila, que parla del menorquinisme. “Qui l’ha encarnat a Menorca ha estat el PSM, i després, Més per Menorca”, exposa. “El menorquinisme de dretes no ha existit, o com a molt ha estat minoritari i s’ha mantingut proper al PSM”, diu, com a tret que diferencia aquest territori. “Coincidim que per mantenir la nostra identitat és vital el decreixement econòmic i la defensa del territori”, destaca.