Sacrificar equipaments públics per fer pisos: la mesura d'habitatge amb més èxit de Prohens

Palma1.700 nous habitatges a preu limitat, principalment pisos. Aquest és el resultat concret del decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge que va aprovar el Govern l'octubre de 2023 i que ara, un any i mig després, aporta les primeres xifres. Tot i que durant el debat polític es va parlar de milers i milers de propietats que apareixerien gràcies a les mesures aprovades, com la reconversió de locals i l'increment d'alçades, de moment no s'ha arribat ni a les 2.000 noves propietats.

Les dades de l'Executiu classifiquen en funció de cada mesura el nombre de pisos que es tramiten, i la que ha tingut més impacte és la de sacrificar espais per a equipaments públics a favor de pisos a preu limitat. En total, s'incorporaran 667 noves propietats gràcies a la utilització de zones on s'havien de construir equipaments. Això sí, només set ajuntaments han tramitat fins ara projectes en aquest sentit. Destaquen Eivissa amb 311 pisos, Andratx amb 188, i Palma amb 110.

Segons les dades que ha pogut recopilar el diputat de MÉS per Mallorca, Ferran Rosa, en el cas d'Andratx una part important dels 188 nous habitatges prové de cinc solars del nucli andritxol, on s'havien previst equipaments esportius, i altres dos solars a Camp de Mar. "El problema, i això ho hem dit per activa i per passiva, serà què passarà quan facin falta aquests i altres equipaments. No es pot basar la solució a la manca d'habitatge en la reducció dels espais previstos perquè la ciutadania rebi els serveis públics i de gaudi col·lectiu", ha lamentat Rosa.

La segona mesura més efectiva és el canvi d'usos d'equipaments privats, on també se superen els 500 nous pisos, si bé 466 corresponen a Palma. Calvià, amb 60 propietats en tràmit, també s'ha apuntat a aquesta fórmula, però cap altre ajuntament de les Illes ho ha fet.

El mateix passa amb els increments de plantes, que, llevat dels 128 que es tramiten a Palma, la resta de municipis no han registrat cap projecte, amb l'excepció de quatre pisos a Formentera. "És una opció complicada, perquè els increments d'alçada no sempre es poden fer des del punt de vista tècnic, ja que els edificis ho han de suportar. A més, les decisions d'increment d'una planta requereixen unanimitat. En resum, és important que el Govern prengui consciència que resoldre el problema de l'habitatge és complex i cap de les mesures aprovades és tan revolucionària com ens varen voler vendre", ha afegit el diputat ecosobiranista.

Una altra opció de la norma era ajudar els promotors a acabar edificis que estaven a mig fer feia anys, una mesura que acumula 133 pisos, amb Manacor, Andratx i Montuïri com a principals impulsors, amb més de 40 pisos cadascun. De tota manera, en molts casos es troben aquestes iniciatives que encara estan en fase de petició, i caldrà que passin mesos fins que es puguin reactivar les obres –si es compleixen els requisits.

Fracàs de la reconversió d'hotels

La idea de reconvertir hotels sense modernitzar en pisos ha estat constant en el discurs polític durant anys. Partits de diferents ideologies han pensat que era una bona fórmula per treure oferta turística del mercat i resoldre el problema de l'habitatge. Però a hores d'ara els resultats són minsos: 33 pisos en total, amb Sant Llorenç des Cardassar i Manacor com a principals municipis.

La majoria de les mesures del Govern estan aconseguint unes xifres inferiors als que s'havien previst. Crida l'atenció que hi ha poques operacions, en general, amb paquets significatius de pisos en alguns casos. "La majoria de les mesures tenien nom i llinatges, i una vegada posats en marxa els expedients, poca cosa més està passant" diu Rosa, que ha obtingut bona part de la informació mitjançant una resposta escrita del Govern.

La reconversió de locals comercials en habitatges és la mesura que ha implicat més ajuntaments: 22 municipis ja n'estan tramitant algun cas. Les xifres no són especialment elevades, ja que no arriben als 200 pisos, però és amb diferència la mesura més popular.